De mestres jubilades a professors joves: "Aquesta unió intergeneracional no s’havia donat en dècades"

Molt divers perquè inclou mestres, professores, especialistes en Audició i Llenguatge, en Pedagogia Terapèutica o representants d’equips directius, entre moltes altres coses. Però també professionals de diferents edats: des de mestres jubilades fins a noves incorporacions al cos. I entre ells, lluny del relat de l’enfrontament entre els "boombers" i els "zeta", aquesta vaga ha servit com a exercici d’una "unió intergeneracional" com, reconeixen, "no s’havia donat en dècades".

Inma Coscollà ha recorregut la manifestació, amb companys i companyes, rere una pancarta que han dissenyat, retallat i cosit a mà. Diu: "Mestres jubilats per l’escola pública". Han marxat per València entre grans concentracions de professors de diferents centres i representants de les diferents organitzacions sindicals.

"Nosaltres som aquí per acompanyar i també per celebrar que des de fa moltes dècades aquesta situació d’unió del col·lectiu no s’havia produït", diu la mestra, que durant dècades va treballar al CEIP Jaume I de Paiporta. Aquesta unitat es dona "en un moment de desbordament de l’escola pública pel que fa a l’increment de les seves dificultats, pel que fa a la necessitat d’augment de recursos, pel que fa al reconeixement de la seva funció pública". Per això, ella i altres companys que ja no van cada dia a les aules han decidit "donar suport a aquest moment". I trobar en la reivindicació, diu, un "lloc natural": "agafant veu pròpia però celebrant la veu col·lectiva".

"Em jubilo d’aquí a res, així que estic perdent diners"

Gloria, de l’IES Carles Salvador d’Aldaia, ha decidit complicar-se la vida. "És la primera vegada en 20 anys que tots fem vaga", reconeix. Per "tots" es refereix, és clar, als més joves del claustre, tot i que la seva capacitat de mobilització la donava per feta. "Però també els que són com jo, que fa 20 anys que hi soc", afegeix.

"Em jubilo d’aquí a res, així que estic perdent diners, i a mi sí que no m’ho tornaran", diu, perquè, si arriben les anhelades millores retributives, ella ja estarà, probablement, cobrant la seva pensió de jubilació. Però aquesta vaga, recalca, no es fa només per un increment salarial. També per assumptes que al seu institut tenen molt presents, com la millora de les infraestructures. Tot i que l’institut no es va veure, com altres, arrasat per la dana del passat 29 d’octubre del 2024, sí que ho van ser les vides de molts alumnes, pares i professors. Al centre, diu, hi ha "molts problemes", físicament parlant. Però també pel que fa a l’atenció a la diversitat, amb molta falta d’especialistes en, per exemple, Pedagogia Terapèutica.

Professores joves per la baixada de les ràtios

No gaire lluny, una altra Gloria amb uns 30 anys menys és professora de, entre altres coses, primer de batxillerat, a l’IES Canet. És el primer any que fa classe a aquest grup i el motiu principal que sigui a la manifestació l’indica el cartell que porta a la mà: "41 alumnes". És la xifra d’estudiants que té al grup en què imparteix classe al primer curs de batxillerat.

Notícies relacionades

Vaga de professors a Catalunya: ¿on és avui dimarts i on toca demà dimecres?

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

"Els professors i els pares hem protestat formalment davant la Conselleria, però no fan res, esperem que el curs vinent no es repeteixi aquesta ràtio, però tampoc tenim garantia que no serà així", diu. Fer classe en aquestes condicions és pràcticament impossible. "És molt difícil donar el contingut, controlar el clima de l’aula i estar atenta a qui necessita ajuda", diu.

Durant les últimes setmanes, molts centres han impulsat assemblees, és a dir, col·lectius autoorganitzats de professors en què també han coincidit perfils molt diferents: mestres a tocar de la jubilació que arrosseguen dècades d’experiència, docents veterans, professorat interí i joves que s’acaben d’incorporar a les aules. La portaveu de la Coordinadora d’Assemblees, que agrupa aquestes organitzacions, és Sandra Cáceres, professora de l’IES Juan de Garay de València, que reivindica que aquesta vaga és diferent perquè "ha nascut des de baix". Aplegant-los a tots, joves i grans.