L’epidemiòleg Oriol Mitjà, analitza les causes de la depressió: «Va arribar abans que la tristesa, va començar amb un càstig, un jo autocrític que em deia que ho havia de fer millor»

Les dades són contundents: s’estima que a escala mundial aproximadament 332 milions de persones pateixen depressió i és el suïcidi la tercera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) del juliol del 2025.

El trastorn depressiu (o depressió) «és un trastorn mental comú que implica un estat d’ànim deprimit (tristesa, irratibilitat o sensació de tristesa) o la pèrdua del plaer o l’interès per activitats durant llargs períodes de temps». Aquesta malaltia mental afecta de manera prolongada tots els àmbits de la vida, com les relacions familiars o d’amistat.

Els símptomes d’aquest trastorn

L’organització deixa clar que «la depressió pot afectar qualsevol«: els que han viscut abusos, pèrdues greus o altres problemes relacionats amb l’escola o el món laboral. Entre els símptomes més comuns hi ha les dificultats per concentrar-se, un sentiment de culpa excessiu, una baixa autoestima, la falta d’esperança sobre el futur, pensament de mort o suïcidi, canvis en la gana, alteracions del son i/o sensacions de cansament i falta d’energia.

Aquest trastorn ha sigut estudiat i tractat per una gran quantitat de psicòlegs i psiquiatres. No obstant, ¿alguna vegada ens hem preguntat què passa si el que pateix depressió és el metge?

La depressió a casa

Això mateix és el que es qüestiona Oriol Mitjà, un metge investigador espanyol especialitzat en medicina interna i malalties infeccioses. El doctor Mitjà va ser una de les veus més reconegudes en l’època de la pandèmia del coronavirus, per la qual cosa també se’l considera epidemiòleg. Actualment, Mitjà és el cap de secció de Medicina interna a l’Hospital Trias i Pujol de Badalona (Barcelona).

En una entrevista amb la cadena de ràdio Onda Cero, el doctor ha presentat el seu nou llibre ‘Donde nace la luz’, en el qual explica com ha sigut la seva vida amb la depressió. El doctor Mitjà va patir ‘bullying’ durant la seva infància, i això –unit al fet que la seva mare patia d’aquesta malaltia– va fer que el seu cap pensés que tenia una fallada en si mateix i valia menys que els altres.

Quan un nen pateix d’assetjament escolar, aquest «busca refugi» en persones pròximes com la família perquè li donin suport. No obstant, el metge no va rebre aquesta ajuda que necessitava per part de la seva mare, per la qual cosa se li va obrir «una ferida de rebuig», per la qual cosa buscava la validació d’altres formes com «treure matrícules d’honor o guanyant premis».

Pensaments autolítics

L’epidemiòleg assegura que la depressió «va arribar abans que la tristesa, va començar amb un càstig, un jo autocrític que em deia que ho havia de fer millor i consentir tothom». Mitjà convivia amb una veu autocrítica que li «causava angoixa». El doctor fins i tot arriba a comparar la depressió amb el fenomen de l’eclipsi, ja que tenir aquesta malaltia és com «transitar en un lloc molt fosc i la vida perd el sentit».

La pèrdua de l’esperança porta a tenir pensaments com «no val la pena seguir vivint una vida en què no soc feliç», «mort també estaria bé» o «no despertar no estaria tan malament». Aquestes idees són molt comunes en les persones amb depressió, però per als que no l’han patit és gairebé incomprensible.

Aquesta incomprensió crea un estigma en les persones amb aquest trastorn, ja que se’ls associa a ser mandroses. No obstant, res més lluny de la realitat. La depressió «altera la capacitat de discerniment i percepció» a més de crear un sentiment de culpabilitat perquè la persona sent que no fa prou per superar aquests pensaments.

Altres trastorns

Oriol Mitjà també va patir d’un trastorn de la conducta alimentària (TCA), concretament la bulímia. L’alteració de la percepció de la realitat que causa la depressió és compartit amb els TCA: «Jo sentia que estava gras», recorda a l’entrevista per a aquest mitjà.

És important que el cercle pròxim de les persones que pateixen aquest tipus de trastorn no les intentin comprendre i, molt menys, jutjar. Els pensaments d’una persona amb depressió o amb un TCA són «irracionals» i només causaran frustració la persona que intenta acompanyar.

¿Com conviu un metge amb una malaltia mental?

«La depressió l’he patit durant 17 anys, però al ser metge soc molt observador i he pogut recollir experiències», explica el doctor per explicar de quina manera convivia amb la depressió sent ell un professional sanitari.

Mitjà explica també que la depressió pot coexistir amb una persona completament funcional. De fet, pren temps l’adonar-se que es pateix depressió; no sol ser fins que «arribes a l’extrem quan t’has de demanar la baixa».

No obstant, l’epidemiòleg remarca que, en el moment que es diagnostiqui o se sospitit d’aquest trastorn, és important demanar ajuda, acudir a teràpia, medicar-se si és necessari i comptar amb el recolzament de familiars i amistats. «El teu dolor sí que importa», destaca el doctor.

El 024 i altres recomanacions

Una de les pràctiques que va ajudar Mitjà a sortir de la depressió és intentar «trobar el sentit de la vida cada dia, preguntar-se què seria el millor que faries si t’estimessis aquell dia». No s’ha de buscar la felicitat en l’extern, com va fer ell, intentant ser el millor metge, amb els millors diagnòstics, les millors publicacions i el que tingués més fama i reconeixement. «Aquesta és la nostra condemna més gran», assegura el metge.

Notícies relacionades

Judit Argüera, mestra diagnosticada amb autisme: “Els infants estan preparats. Ho està la comunitat educativa? Ho estan els pares?"

Andrés Fajngold, humorista: “Quan estic sol, em sento buit, no trobo sentit a res”

«Gairebé tothom que supera una depressió, sap que pot recaure», adverteix Mitjà. És per això que és important haver rebut un bon diagnòstic i tractament per poder tornar a superar-la. L’OMS publica diverses recomanacions de cura personal per manejar aquesta malaltia:

• Mantenir el contacte amb amics i família

• Fer exercici sovint, tot i que només sigui fer un tomb

• Seguir uns hàbits alimentaris i de son regulars

• Evitar o reduir el consum de drogues

• Acudir a un proveïdor d’atenció de salut

L’organització remarca que «recordi que no està sol, molts han passat per això i han trobat ajuda». A més, el Ministeri de Sanitat té oberta una línia telefònica d’atenció a la conducta suïcida, ja sigui per a la mateixa persona amb pensaments autolítics o familiars i pròxims: 024.

Fonts

• Trastorn depressiu (depressió) - OMS

• El doctor Mitjà visibilitza com és viure 17 anys amb depressió – Onda Cero

• 024. Línia d’atenció a la conducta suïcida – Ministeri de Sanitat