Carlos Alcoba, Obertament: "Sense una mirada antiestigma, cap projecte de salut mental a la feina servirà de res"

«Sense una mirada antiestigma, cap projecte de salut mental a la feina servirà de gaire res». Així de clar es va mostrar Carlos Alcoba, responsable de salut mental i estigma a l’àmbit laboral d’Obertament, divendres passat a Can Batlló. Va voler afegir que «hi ha un mite que diu que la pandèmia va trencar l’estigma, però és mentida. Va obrir una finestra d’oportunitat. I si no l’aprofitem, es tancarà».

L’acte va servir per presentar públicament l’Estàndard de Salut Mental i Antiestigma (ESMA), un certificat pioner que acredita les empreses que aposten per transformar la seva cultura interna per fer-la més segura, inclusiva i respectuosa amb el benestar emocional. Per a Obertament, l’ESMA vol ser, més que un segell, una eina de canvi estructural: «Això no va d’herois o heroïnes, sinó de fer una societat on poder viure en pau», va resumir Alcoba.

Dissenyat en col·laboració amb activistes en primera persona i empreses com SEAT, Allianz, la Universitat de Barcelona o el Gran Teatre del Liceu, aquest distintiu de salut mental a la feina neix amb el suport del Pacte Nacional de Salut Mental i de la secretaria de Treball de la Generalitat de Catalunya. Inclou 48 accions dividides en cinc àmbits, des de la promoció del benestar fins a la formació de líders i la generació d’entorns laborals cohesionats.

 “No hauria calgut que jo passés per tot això”

Entre les persones que han participat en el codisseny de l’ESMA hi ha Raquel Muñoz, consultora de formació i activista d’Obertament. El seu testimoni va ressonar amb força durant l’acte: «Jo el 2010 vaig tenir una crisi a la feina. Ningú va saber detectar res. Fins i tot em van arribar a preguntar si m’havia pres alguna cosa». Ara, amb més de deu anys de trajectòria, reclama que el compromís de les empreses vagi més enllà del màrqueting intern. «No hauria calgut que jo passés per tot això. Però ja que ha passat, espero poder oferir la meva història perquè el procés canviï».

Per a Muñoz, una empresa mentalment saludable és aquella que cuida la seva cultura de forma inclusiva i que ofereix espais reals de conversa, no només bones intencions sobre el paper: «La diversitat no la dona tenir un problema de salut mental. La dona el punt de vista. I això és un valor afegit».

Més enllà de la sensibilització

L’ESMA arriba en un moment en què el debat sobre salut mental a la feina s’ha fet més visible, però continua sent tabú. «Hi ha empreses que encara tenen por d’obrir el meló», va advertir Alcoba. «Temen que parlar de salut mental generi més baixes, més demandes, més conflictes. Però justament el que proposem és transformar aquest temor en oportunitat real de canvi».

Jordi Tarragó, director de Recursos Humans del Gran Teatre del Liceu, va recordar com van gestionar un període amb moltes baixes per motius emocionals: «No podíem eliminar la causa externa, però sí crear un entorn segur i garantir que el retorn no sumés més patiment».

Notícies relacionades

Així pots saber si algú és una mala persona en els primers minuts de xerrada, segons la psicologia

Una psicòloga assegura que les parelles que més temps duren són les que compleixen aquestes condicions

També SomEnergia i Factorial van compartir reptes i aprenentatges. Des de la cooperativa energètica, Núria Iglesias i Anna Rodon van posar l’accent en el suport mutu i la gestió d’expectatives: «La feina no ha de ser un espai terapèutic, però sí un espai on no hàgim de portar màscares». Per la seva banda, Clàudia Ruiz, responsable de prevenció de riscos laborals de Factorial, va remarcar que «la salut mental no es veu, però impacta directament en la productivitat, el clima laboral i la retenció de talent». I va ser clara: «Hem de deixar de fer polítiques reactives i començar a escoltar de veritat».

Espais vius, compromís viu

Un dels punts forts de l’ESMA és la seva vocació de continuïtat. No es tracta d’una formació puntual ni d’un distintiu estàtic, sinó d’un procés viu que acompanya les empreses en el temps. «Les plantilles canvien, i si no hi ha continuïtat, es perd el sentit», va dir Alcoba.