Dos psiquiatres avalen l’eutanàsia davant de patiments psíquics

Segons les dades provisionals del 2023, a Catalunya hi va haver sis peticions relacionades amb patiment mental, de les quals se’n van acceptar tres. A Euskadi, la comissió va rebutjar les tres que es van formular. En global, el 2023 a tot Espanya hi va haver 727 sol·licituds, de les quals se’n van acceptar 323.

Morera diu que cal precisar qüestions clau: com s’ha d’avaluar si qui sol·licita l’eutanàsia està en plena capacitat per fer-ho. Això no ha de portar a qüestionar la capacitat dels professionals que intervenen en la decisió (tant el metge i l’equip de suport com la comissió d’avaluació formada per experts com ella). "Si jo no soc capaç de valorar en la majoria dels pacients el pronòstic de la malaltia, després d’anys d’experiència, me n’he d’anar a casa directament", va afirmar.

Com s’ha d’actuar

Morera demana "cautela i avaluació acurada" a l’examinar cada petició d’eutanàsia. "Convindria desenvolupar estàndards d’actuació respecte als grans problemes que es plantegen, sobre els criteris d’irreversibilitat, d’avaluació del suïcidi i de la capacitat i vulnerabilitat", va assenyalar.

Així mateix, la psiquiatra es rebel·la contra la discriminació dels factors psíquics respecte als físics en la motivació d’una petició d’eutanàsia: "Tornem a la dicotomia ment-cos. ¿Els trastorns orgànics són mesurables i els mentals no? M’hi nego".

En aquest punt reivindica l’experiència dels psiquiatres per distingir un cas realment impossibilitant de les idees suïcides puntuals dels pacients amb un trastorn mental. "Quan un pacient té idees de suïcidi i està activament malalt, no el puc orientar a l’eutanàsia –va explicar–, sinó que intento fer-lo remuntar. Però hi ha un punt en què alguns, molt pocs i estadísticament sense importància, han arribat a iniciar la prestació, i el que segurament ens està dient aquesta persona no només és que no vol viure així, sinó que vol morir".

Aquesta experta i també Seoane (tots dos formen part del grup que forma les comissions de garanties i avaluació de les peticions d’eutanàsia a Euskadi i Galícia, respectivament) argumenten que el patiment psíquic, si compleix els criteris de la llei, s’ha d’acreditar (com en els dolors físics) que genera un patiment greu, crònic, impossibilitant i intolerable. Per tant, "no s’ha d’excloure de forma generalitzada ni a priori de la llei les persones amb trastorns mentals" si compleixen aquests requisits, va assegurar el catedràtic.

Millorar els protocols

Morera va anunciar que s’està treballant per detallar més el protocol de bones pràctiques que determina tots els passos mèdics que cal fer des que arriba una sol·licitud. "El protocol és insuficient i el ministeri ha començat a treballar en un annex. Hem de ser capaços de posar més substància, rapidesa i sentit en coses de la nostra pròpia disciplina", va explicar. La Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental va assenyalar en una nota recent que els especialistes que avaluen cada cas han de detectar si la voluntat de morir obeeix a un trastorn susceptible de millora, preguntar-se si s’han esgotat tots els recursos biològics, psicològics i socials, i si la persona que ho demanda té capacitat per donar el consentiment amb totes les garanties.

Aquesta experta critica contundentment l’Organització Mèdica Col·legial espanyola. L’entitat va fer un comunicat intern per demanar als metges que "no col·laborin" en la mort del pacient. "És una situació anòmala i deontològicament reprotxable. I vull que quedi constància de la meva protesta perquè l’organització no ha sigut capaç de recollir el sentiment de molts metges", denuncia.

No excloure els trastorns

Notícies relacionades

Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"

Ana, testimoni amb malaltia mental: "Encara se'ns etiqueta d'histèriques, boges o massa susceptibles"

Seoane, per la seva banda, reclama superar la visió paternalista dels metges sobre els pacients perquè és "èticament incorrecta" i reitera que la llei va passar el filtre del Tribunal Constitucional, tot i que aquest tribunal, en la seva resolució, va generar una controvèrsia a l’excloure de l’articulat qüestions d’aplicació relatives a "la depressió".

Per a aquest expert, la llei no és la legalització d’un fracàs mèdic davant pacients psíquics, sinó "la legalització d’una opció, i d’una opció que té característiques d’excepcionalitat perquè s’utilitza molt poc i té uns requisits tan exigents que moltes persones, aproximadament la meitat, fins i tot pretenent-la, n’han sigut excloses. La llei ofereix una opció més dins de la gestió autònoma del final de la vida".