Esther Pousa, psicòloga clínica: "Escoltar veus és estar boig? Rotundament, no"

Segons diferents estadístiques europees, les persones que senten veus (o alguna altra al·lucinació visual) poden representar des del 0,6% d’al·lucinacions auditives diürnes en població general, fins al 7% de població de 16 a 19 anys (que sofreixen al·lucinacions en general), segons un estudi de l'Adult Psychiatric Morbidity Survey (APMS). Una enquesta en línia del 2022 a més de 10.000 persones va concloure que les al·lucinacions afecten entre el 6 i el 15% de la població general. Les xifres varien segons la metodologia utilitzada. Les al·lucinacions més freqüents són les auditives.

Què és una al·lucinació auditiva?

"Una al·lucinació auditiva és una percepció d’una veu, o d’un estímul auditiu sense que aquest estímul existeixi en realitat. El més habitual és escoltar veus humanes", descriu Pousa, "però també poden sentir-se sorolls i música. Pel que fa a les veus, no necessàriament són de persones reconeixibles. De vegades són de persones del carrer, de vegades d'una persona del passat. De vegades de personatges desconeguts."

Què diuen les veus?

Pousa detalla que "normalment el contingut sol ser negatiu, pejoratiu. O bé són veus donant ordres: 'no surtis de casa, fes-te mal'. El contingut és crític, et menysté. De vegades hi ha veus que no critiquen sinó que comenten el que fa la persona, al llarg del dia. De vegades aquestes veus poden ser positives, poden dir-te 'molt bé', però fins i tot així també et poden criticar."

Amb quina freqüència s'escolten?

"Segons els nostres qüestionaris", descriu la psicòloga, "la freqüència és molt variable. Des de persones que senten la veu una vegada al dia fins a aquelles que les escolten des que es lleven fins que es van a dormir, la qual cosa és òbviament molt limitant. Hi ha persones que les senten quan surten al carrer, o en determinades situacions, la qual cosa les porta a evitar aquestes situacions. El to de les veus també pot variar molt, des de les persones que perceben la veu a un volum normal fins a aquelles que les senten tan altes que els fa mal l’oïda. D’altres senten crits, o només murmuris."

Escoltar veus és tenir esquizofrènia, és estar boig?

"Rotundament, no. No equival a estar boig. És una experiència no estranya en la població general. S'atribueix a una desregulació dopaminèrgica en els circuits mesolímpics [del cervell], que provoca alteracions en les àrees del llenguatge, que fa que el diàleg intern es percebi com a extern. Existeix un mecanisme cerebral que ens diu que un estímul que percebem sensorialment prové de fora o dins del cos. Això a vegades s’altera, amb la qual cosa s’atribueix com exterior un estímul que és interior." Per tant, escoltar veus no és patir una malaltia mental necessàriament.

"És important destacar", afirma el Departament de Salut al seu web Canal Salut, "que no totes les persones que tinguin símptomes psicòtics incipients [com pot ser una al·lucinació auditiva] han de desenvolupar, necessàriament, un trastorn psicòtic complet. Algunes poden recuperar-se completament. La detecció i el tractament de la psicosi incipient són fonamentals per a la seva recuperació."

Quins detonants ho provoquen?

"Pot ser una malaltia mental", afirma l’experta, "i les que normalment cursen amb aquestes al·lucinacions són l’esquizofrènia (amb base genètica), i també l’estrès postraumàtic o els episodis dissociatius, així com les depressions amb símptomes psicòtics. Però també la causa poden ser malalties com l’epilèpsia temporal o el delírium, o malalties neurodegeneratives. O també patir pèrdua auditiva."

Pseudoal·lucinacions

Quan les causes són malalties no mentals, normalment existeix consciència de l’al·lucinació, per la qual cosa no es parla d’al·lucinacions, sinó de pseudoal·lucinacions. En les malalties psiquiàtriques no es dona aquesta pseudoal·lucinació, es percep la veu com a real.

També poden existir altres factors com el consum de substàncies com el cànnabis o estimulants, un aïllament social extrem o un episodi molt fort d'estrès. Determinats episodis psicològics poden contribuir a l’al·lucinació, com el fet d’haver patit un trauma."

Quina importància té la detecció precoç?

Al Canal Salut del Govern de Catalunya s’indiquen, entre altres, els següents indicadors que ens han de portar a estar alerta: disminució del rendiment acadèmic o laboral. Estar més callat i aïllar-se. Pensaments confusos. Desconfiança respecte a les persones de l’entorn. Canvis sobtats en l’estat d’ànim. Problemes per dormir. Falta de cura o higiene personal. Idees insòlites i excessivament intenses. Sentiments estranys o absència de sentiments. Dificultats per distingir la realitat de la fantasia.

Per a Esther Pousa, aquesta detecció precoç és fonamental per obtenir una valoració psiquiàtrica, si és el cas. "Si no és així, estàs molts anys amb una veu que comenta el teu comportament i això et limita molt; en canvi, si et poses en mans d’un professional, pots reduir-la perquè amb la medicació moltes veus se’n van, perquè la medicació incideix en els circuits dopaminèrgics i regula la dopamina.

Notícies relacionades

Francesc Romeu, rector: “Hi ha una necessitat de transcendència i la gent la busca com pot”

Núria Casanovas, psicòloga: "L’inconscient mai no t’explica un problema sense donar-te’n la solució"

Existeixen a més tractaments psicològics basats en canviar la relació amb les veus, perquè normalment aquestes veus tenen un poder sobre la persona, que sent que no té el control. La psicoteràpia ajuda a entendre les situacions en què se senten les veus, i a aconseguir un control potencial sobre elles. En realitat és un diàleg intern. Per exemple, si la veu et diu que ets un inútil i no val la pena que visquis, la teràpia ajuda a preguntar a la persona si això ho ha pensat també ella mateixa sobre si mateixa. Les teràpies ajuden a disminuir la intensitat i la freqüència de les veus. O a conviure-hi si persisteixen."

Quins efectes poden arribar a tenir?

Pousa subratlla que els casos més greus poden portar la persona que pateix aquestes al·lucinacions a morir per suïcidi. El percentatge de persones que acaben fent mal a altres persones és molt més petit que el de les que es fan mal a elles mateixes perquè la veu els diu que ho facin. Aquesta professional surt al pas del prejudici i l’estigma que associa aquestes al·lucinacions a casos de violència consumada contra terceres persones i sosté que les dades i la pràctica clínica avalen que es tracta d’un percentatge mínim dels casos, associats normalment al fet que aquestes persones se senten atacades i actuen defensivament.