PSICOLOGIA

Flexibilitat emocional: quatre maneres d'enfortir-nos en les crisis

La rigidesa és la tendència habitual en moments d'ansietat i estrès

Flexibilitat emocional: quatre maneres d'enfortir-nos en les crisis
3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

La flexibilitat emocional és la capacitat que ens permet utilitzar la nostra gestió emocional per poder adaptar-nos a situacions de canvi, especialment si són abruptes i en les quals no sabem com desenvolupar-nos. Mobilitza les nostres accions i nous esquemes mentals, transformant els patrons vells en els necessaris en aquests moments. Per a això, hem de deixar enrere rutines i hàbits, formes de comportament i de pensament instaurades i que ara no són útils. Ja a nivell teòric no sembla una tasca fàcil. El cervell es regeix per models que aprèn i repeteix, economitzant el temps i necessitant la rigidesa per poder estar còmode. Per tant, tot allò que surt del conegut, com pot ser una crisi, ens col·loca en alerta i ens resistim.

Quan passem per moments que trenquen el que teníem establert, com un acomiadament, un canvi de feina, una ruptura o una mudança, el nostre cervell genera un estat d’alarma, ja que considera que aquesta novetat és un perill en si mateixa. Les emocions negatives normals en aquests casos es disparen i volem tornar a la nostra zona de seguretat. És quan els patrons emocionals més flexibles ens ajudarien, ens permetrien entendre millor la crisi i generar eines que ens poguessin proporcionar una ajuda. Una habilitat que no apareix de forma natural però que sempre podem entrenar.

Creix en el canvi

Ser flexibles a nivell emociona implica deixar fluir el que sentim i assumir que la situació coneguda s’ha perdut i hem de viure en el canvi, amb l’etapa de transició necessària. Això fa que els esquemes hagin de deixar de ser rígids, adaptables i més eficients, cosa que el nostre cervell no voldrà en un primer moment. No obstant, adaptar-nos als esdeveniments és el que en aquell instant se’ns està demanant. Fer-ho, tot i que al principi sigui difícil, ens generarà eines emocionals que ja tindrem emmagatzemades per a altres moments de crisi. És realment l’esmentada flexibilitat la que aprenem i emmagatzemem.

Tota emoció necessita ser valorada i acceptada. No ens agraden les negatives, quan són les que apareixen durant les crisis i que amaguen la clau per poder superar la situació. A través de les següents pautes sabrem com utilitzar aquesta clau i poder guanyar en flexibilitat emocional:

1. El passat com a aprenentatge

Les crisis no són situacions úniques que vivim en la nostra vida. Tenen certes similituds amb les anteriors i sempre vivim diferents etapes de canvi. D’aquelles etapes passades podem obtenir aprenentatge que ens ajudin en aquests moments. Un d’aquests ensenyaments és que tot acaba passant.

2. Assumeixo i solto

Ens resistim a les crisis perquè no deixem enrere el que realment ja hem perdut. No ho volem deixar anar quan ja físicament ha deixat d’existir. Romandre allà aferrats no ens ajuda ni ens produeix cap bé. Mobilitzar tots els nostres recursos emocionals a acceptar-los és imprescindible.

3. Tristesa

La tristesa és una de les emocions negatives que més rebutgem. Creiem que ens bloquejarà i que ens quedarem sumits en la depressió per tota la vida. No obstant, com cada emoció, busca establir una estructura en la nostra vida, en aquest cas el desenvolupament. Viure els canvis amb ràbia o frustració només ens impedeixen l’avenç.

4. Por

¿Què és el que ens produeix por de la nova situació? Potser ens fa por la pèrdua o les situacions noves. Trobar l’arrel de la nostra por pot fer que la treballem i puguem arribar a aquesta flexibilitat emocional.

Notícies relacionades

Les situacions noves, tants si són de crisi com si no, sempre ens demanaran que deixem enrere esquemes emocionals rígids i fluïm en el canvi. Al cervell no li agrada, necessita les rutines, però el canvi és inevitable i hem de mobilitzar els nostres recursos per acceptar-ho i acabar transitant-hi.

Ángel Rull, psicòleg.