PSICOLOGIA

Com posar límits als sogres quan es fiquen en la parella

Les relacions impliquen zones de seguretat tant internes com externes als implicats

dia-de-los-abuelos-2018

dia-de-los-abuelos-2018

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Les relacions de parella no són entitats separades i aïllades de la resta de persones. A l’estar amb un altre, tant els seus amics com la seva professió i la seva família passa a ser també part de la nostra vida. Això ens pot enriquir, sumar al nostre benestar i nodrir la nostra vida, però no sempre és tan fàcil ni positiu. Els sogres són una d’aquestes parts que s’integren a les nostres relacions i poden complicar-nos l’existència. De fet, en alguns casos, poden arribar a fer detonar ruptures i divorcis. Però no som conscients que la seva intromissió o la seva falta de límits és també responsabilitat nostra, no només de la nostra parella o d’ells mateixos. Som nosaltres els que ens posem excuses o elevem barreres de por que permeten tot aquest malestar.

L’estat ideal d’una relació seria només recolzar-se en els aspectes positius de tot el que envolta la parella, però és només una utopia. Si guanyem en relacions socials amb les amistats de la nostra parella, també podem sortir perdent amb els nostres sogres. Tot i que sempre cal tenir en compte que una clau ens pot ajudar: la necessitat de posar sempre límits. És només la nostra responsabilitat.

Fins aquí

Els sogres són part inseparable de qualsevol relació. Per molt que no els vulguem, sempre vindran acompanyant. És cert que, en molts casos, la relació amb ells és plenament satisfactòria. Es respecten els temps i els espais, ens acullen com si fóssim els seus propis fills i podem sentir que són part fonamental de la nostra vida. Tot i que sembli una situació ideal, a la qual s’arriba per com són ells, hi ha certs trets de nosaltres mateixos que propiciarien o impedirien que això passés. I és que normalment tendim a pensar que tot allò negatiu que ens passa és per culpa de coses externes, quan això només ens treu responsabilitat i ens estanca en una falsa comoditat.

Partim del punt de la relació que partim i independentment de la relació que hàgim ja construït amb els nostres sogres, és possible generar noves realitats. Existeix una necessitat de posar límits, en totes les situacions, sabent que som nosaltres els que ho hem de fer i no esperar que apareguin del no-res. Tot i que sembli complicat, sempre hi ha petites pautes que podran fer-nos el camí més fàcil:

1. Complex d’endeví

En multitud de moments de la nostra vida busquem que l’altre sigui capaç d’endevinar els nostres pensaments o les nostres emocions i sàpiga què necessitem. Això gairebé mai és possible, ja que justament l’altre també fa el mateix. A més, es dona per fet que tot està bé mentre no diguem el contrari.

Si considerem que els nostres sogres s’entremeten i sabem que cal posar límits, no podem donar per fet que ells se n’hagin d’adonar. Ho facin o no, som nosaltres els que hem de dir fins on poden entrar en la nostra relació.

2. Què em molesta

És important saber quines coses són les que exactament em molesten i quina seria l’alternativa acceptable per a mi. Fets concrets i solucions precises han d’anar acompanyant els límits en tot moment.

3. Què em desperta

Les persones de la nostra vida poden arribar a generar-nos malestar perquè ens fan veure parts de nosaltres que no ens agraden. Si la meva sogra no té límits em pot estar reflectint que soc una persona que deixa que els altres m’envaeixin. Aquesta part és important, ja que ens mostra una realitat més àmplia del que pensàvem.

4. La teva responsabilitat

Tant si és la teva parella la que t’ha dit que posar límits és la seva responsabilitat com si no ha passat però tu ho dones per fet, has de ser conscient que això no és així. Els sogres també són ara part de la teva vida i, per tant, tu ho has de gestionar, sempre des del respecte i fent-ho saber a la teva parella.

5. Clar i concís

Quan callem, tendim a acumular i a esclatar en els moments més inoportuns. Això ens crea culpa i malestar que perpetua la situació. Per evitar-ho, posa límits sempre en cada moment, sense deixar passar el temps i utilitzant tons neutres.

Notícies relacionades

Els sogres no són només els pares de la teva parella, són ara una part de la teva vida que tu has de saber gestionar, independentment de les ganes que en tinguis o que et sembli molt complicat. Les coses que no estan bé, si les deixem passar, no s’estabilitzen o es mantenen, sinó que empitjoren. Has d’agafar el toro per les banyes amb els teus sogres.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia