Els 50 anys de Ràdio 4

Ràdio 4 ("la primera en català") ha passat històricament per algunes vicissituds que no són habituals en la trajectòria d’un mitjà de comunicació de titularitat pública. En els seus inicis va reunir un extraordinari grup de professionals tant al davant com darrere del micròfon que van marcar època. Anys després, amb l’aparició de Catalunya Ràdio el 1983, Ràdio 4 es va deixar menjar la torrada en lloc de reforçar-se i competir amb la que des d’aleshores seria una referència radiofònica.

S’anunciaven mals temps i el primer avís va ser la desaparició de Radio Peninsular. Dues dècades més tard, el 2006, es va comunicar un pla de sanejament de l’entitat (avui, corporació) que incloïa el tancament de Ràdio 4. ¿Per què? Perquè era cara. Sempre hi ha un inútil que quan veu números vermells en un full d’Excel col·loca a la mateixa prestatgeria una emissora de ràdio que una botiga de fruita.

El responsable de l’anunci va ser un tal Enrique Martínez Robles, llavors president de la SEPI (Societat Espanyola de Participacions Industrials), argumentant que "Ràdio 4 era cara". I va afegir que dels set milions i mig d’habitants que llavors tenia Catalunya, "tan sols 8.500 persones l’escolten, i això no serveix per a res, de manera que ni és servei públic (mentida: ho era) ni cohesiona el territori (també mentida: perquè ho feia)".

Notícies relacionades

La Kiss Cam i el judici final

TVE es bolca en el Pride BCN

Com passa sovint, el poble va salvar el poble. En aquells moments en què l’emissora estava a punt d’acabar a Sancho de Ávila, ¿qui no recorda aquella iniciativa popular creada pels propis treballadors anomenada Ràdio 4 és viva per evitar-ne el tancament? I va ser el 2007 quan Santiago González, llavors director de RNE, va desestimar el tancament de Ràdio 4 donant-li notorietat i importància a l’idioma i als seus 30 anys d’història, tot i que avui la modernitat incidiria en l’expressió "va posar en valor". En fi…

L’any que ve, el 2026, Ràdio 4 complirà 50 anys. Podrà ser l’excusa perfecta per potenciar l’emissora que en els últims anys ha revitalitzat els seus continguts amb l’aportació de professionals de primera línia. El més oportú serà adoptar la doctrina Simeone, traduïda en anar partit a partit, dia a dia, tornant a l’emissora el prestigi que avala la seva història.