Com fomentar l'autonomia en els nens més petits

Els nens, igual com els adults, es van enfrontant a diferents etapes de desenvolupament físic i mental. Forma part del seu creixement, cada nen segueix el seu propi ritme i són els pares i tot l’entorn que forma la seva vida els que ajuden que aquest creixement sigui òptim. Un dels punts que apareixen a treballar és el d’autonomia, la capacitat que tenim de fer-nos valer i utilitzar les nostres pròpies eines per aconseguir el que volem. Aquesta independència no implica solitud ni falta de recolzament. Amb l’ajuda dels pares, especialment quan són petits, van buscant diferenciar-se de la resta i reclamar el seu propi lloc.

Alguns nens busquen ser autònoms mentre que a d’altres els costa més i necessiten que siguin els altres els que els facin les coses. Això depèn de les característiques i de la personalitat de cada nen. No obstant, tot i que respectem les seves pròpies necessitats, hem de tenir en compte que sempre hi ha uns mínims saludables d’autonomia a desenvolupar. Sense això, amb el pas dels anys, no deixaran anar la seva dependència i sempre necessitaran ser rescatats.

Independència

La independència és necessària per a qualsevol adult sa. No implica que no busquem ajuda al necessitar-la o que ens aïllem, sinó que sapiguem disfrutar amb la solitud o resoldre certes coses de forma autònoma. Però per això hem anat desenvolupant la independència amb el nostre desenvolupament, des de l’etapa infantil i l’adolescència.

Són els pares en un primer moment els que s’asseguren que sapiguem espavilar-nos sols. No es fa des del primer mes, sinó que es va adaptant a l’edat i la maduresa del nen. Sí que és important fomentar-ho des de petits i no oblidar-nos de fer-ho en el futur. Només amb això aconseguirem tenir una autonomia sana en l’etapa adulta.

A través dels següents passos podrem fomentar l’autonomia en els més petits de la casa:

1. Espai

La privacitat és important, igual com tenir secrets. Els adults tenim por dels perills que hi pugui haver, però podem caure en la sobreprotecció i en la hipervigilància. Hem de donar espai i temps, sempre des de la seguretat.

2. Escolta

Els fills, per petits que siguin, també formen opinions sobre el món que els envolta. Raonen i creen amb la ment. Encara que donin respostes errònies o puguin ser lents en el processament, escoltar el que han de dir els farà sentir-se vàlids i respectats.

3. Fallar

La nostra edat i el temps viscut tendeix a dotar-nos de la capacitat de veure quan els nostres fills cometran errors. No és el nostre deure intercedir-hi, sinó permetre que fracassin i ser al seu costat per consolar-los o ensenyar-los a fer-ho millor.

4. Diferències

És molt típic caure en les comparacions amb altres nens o amb els mateixos germans, cosa que no només desperta gelosia sinó una sensació de baixa autoestima. Per contrarestar-ho, els hem de fer conscients de la vàlua de cada un, de la importància dels punts forts i de les capacitats de cada un.

5. Reforçar

A mesura que facin passos en la seva autonomia, els hem d’anar premiant. Reforçar els avanços i no castigar els seus errors és fonamental per al ple desenvolupament. S’ha de donar un valor més gran al que fan bé que al que fan malament o no saben fer.

Notícies relacionades

El meu fill no vol anar a l'escola: això és el que has de fer

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Els nens tenen un ràpid avanç emocional en les primeres etapes. El seu cervell va absorbint coneixements i som els pares els que anem dotant de valor i significat el que viuen. L’autonomia és una de les eines que aprendran i tenim el deure de reforçar-la i recolzar-la.

* Ángel Rull, psicòleg.