PSICOLOGIA

Tres emocions negatives a evitar per ser feliç

El benestar es relaciona directament amb l'experiència dels sentiments

47827237 l

47827237 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

El sistema emocional humà s’ha relacionat de forma reduccionista amb la supervivència. És cert que sentiments com la por o la ira ens protegeixen dels perills i ens han fet arribar a l’època actual. Perpetuem l’espècie des del cos i des de les emocions. No obstant, amb el pas dels segles, les emocions es van anar unint tant a la nostra vida social o sentimental com a la interior.

El ventall d’emocions que sentim és tan ampli com el nostre dia a dia. Una de les maneres de categoritzar aquestes emocions és atribuir-les a dos pols. Per tant, es considera que les emocions són positives o negatives. No perquè unes siguin bones i d’altres dolentes, sinó per com es viuen i pels resultats que se’n deriven. Unes ens fan obrir-nos, ens acosten als altres, i unes altres ens protegeixen o tanquen. L’optimisme o l’esperança es viuen de manera positiva, i la desesperança o la desídia, de manera negativa. Encara que pensem que algunes no haurien d’existir, ens ajuden a créixer i desenvolupar-nos, però el que hauríem d’evitar és sentir-les en excés o quan no és necessari.

Malestar emocional

El nombre d’emocions que podem sentir difereix segons els autors. Robert Plutchik en va identificar vuit de bàsiques, mentre que Paul Eckam, al principi, en va identificar sis i més tard va afegir-hi el menyspreu. El Metamodel d’Anàlisi Transformacional, per la seva part, també n’identifica sis: tristesa, por, ira, orgull, alegria i amor. Aquesta última emoció no se sol incloure en els sistemes tradicionals, ja que sembla que no es pot mesurar exactament a través de les expressions facials.

Normalment les teories giren entorn d’unes de bàsiques que, al relacionar-se, poden derivar en altres més complexes i elaborades, com la vergonya, l’ansietat o la culpa. Això va fent que, aproximadament, puguem arribar a experimentar un total de 270 emocions, molt lluny de les que podrien sentir la resta d’animals.

Les nostres emocions tenen una funció bàsica que, amb el pas dels anys i l’experiència, s’acaba modificant. Apareix una mala gestió i una desadaptació. L’emoció, en lloc d’ajudar-nos com feia en els primers anys de vida, es pot distorsionar i acabar perjudicant-nos. Això no vol dir que el que sentim sigui erroni, sinó que simplement no ens ajuda, com per exemple quan sentim alegria en una situació de perill, cosa que ens porta a la temeritat.

¿Quines emocions no ens ajuden a ser feliços?

1. Por

La por apareix en els models tradicionals com una emoció bàsica. És totalment instintiva i sense ella no hi hauria l’instint de supervivència. No obstant, acaba sent desadaptativa quan en tenim massa, ja que ens bloqueja, o quan apareix en el moment equivocat, com quan hem de parlar davant d’un grup de persones. És l’emoció de la seguretat i, per tant, només ens és útil en els moments que amenacen de debò la nostra integritat.

2. Culpa

La culpa es pot entendre com la sensació de malestar quan se sent la responsabilitat d’alguna cosa negativa que ha passat. Però no sempre és així. Quan ens paralitza ens impideix avançar i ens converteix en víctimes. Perdem el control i no fem res per reparar el mal, si és possible. I, si no es pot, només ho hem d’acceptar i deixar-ho enrere.

3. Vergonya

La vergonya apareix quan sentim que la nostra imatge es veu compromesa. De totes maneres això tampoc és sempre real, ja que la imatge que creiem estar projectant en realitat pot estar intacta, no amenaçada. Parlar en públic, entrar en una sala plena de persones o caure a terra solen provocar vergonya, però no tothom ho sent perquè hi ha una percepció subjectiva de la realitat.

Notícies relacionades

Les emocions són el resultat de l’entramat cerebral junt amb l’experiència que vivim. Ens ajuden a desenvolupar-nos, crear entorns de seguretat i relacionar-nos íntimament amb els altres. Ens allunyen del malestar i ens acosten al benestar, sempre que siguin adequades a la situació i amb la intensitat que toca.

Ángel Rull, psicòleg.