PSICOLOGIA

8 beneficis psicològics de fer esport

L'activitat física té un efecte directe sobre les nostres emocions i el nostre nivell de benestar

8 beneficis psicològics de fer esport
2
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

L’esport és una de les eines més eficaces per combatre algunes malalties, com l’obesitat, la diabetis o trastorns cardiovasculars. El seu efecte físic està demostrat per infinitat d’estudis. La comunitat mèdica no dubta dels seus beneficis en la salut del nostre cos. Però ¿passa el mateix amb la salut mental?

L’activitat física aconsegueix millorar les nostres funcions mentals, l’autonomia, l’autoestima i la nostra sensació subjectiva de benestar i felicitat. Nombrosos beneficis psicològics que fan que cada vegada més tractaments la incloguin com una cosa indispensable per a la millora i la prevenció de recaigudes.

Beneficis psicològics

L’exercici és un dels hàbits més saludables que hem de practicar amb regularitat. Ens enforteix físicament, preveu nombroses malalties i és tractament efectiu contra tantes altres. Encara que no sempre sembla que tenim motivació o temps, necessitem saber que és obligatori fer-ho. No només per les raons físiques ja conegudes, sinó també per les coses positives des del punt de vista mental que ens ofereix.

Els següents beneficis psicològics faran que l’esport s’integri com a part indispensable de la teva vida:

1. Augmenta el teu rendiment

Els treballadors que fan esport amb regularitat aconsegueixen eliminar millor els seus nivells d’estrès. D’aquesta forma, al desconnectar, aconsegueixen tornar a augmentar el rendiment. Aquest reinici és especialment efectiu si es fa al migdia o a primera hora del matí.

2. Millora l’autoestima

L’esport ens ajuda a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, no només per l’efecte d’aconseguir millorar el cos. Des del punt de vista mental ens dota de validesa, capacitat per treballar per una meta i millora la nostra autopercepció.

3. Millora les relacions

Al dotar-nos d’una confiança més gran en nosaltres mateixos, ens predisposa al contacte social. Ens sentim amb millors eines i disfrutem més amb la interacció social.

4. Preveu malalties cognitives

Si tenim el cervell sempre estimulat, aconseguim que a llarg termini no s’atrofiï. L’exercici físic té aquest efecte, tant des del punt de vista corporal com mental. Tenir activat el cervell implica l’avantatge de prevenir malalties degeneratives, com algunes demències.

5. Augmenta el rendiment cerebral

L’exercici té el poder de produir més i millors connexions entre les neurones. D’aquesta forma, millora el rendiment i la capacitat cerebral. Això ens predisposa a no tenir un deteriorament en la memòria i a poder aprendre d’una forma més ràpida i eficaç.

6. Augment de la felicitat

L’efecte més directe sobre el nostre benestar el té a l’activar la producció d’endorfines. Aquest neurotransmissor redueix el dolor i genera sensacions estables i elevades de felicitat.

L’exercici físic està planificat en trastorns de l’estat d’ànim, com la depressió. Activa el cos i estimula l’energia i la sensació de benestar.

7. Menys ansietat

L’activitat física ens ajuda a calmar el cos i la ment. Té dues funcions. D’una banda, acaba calmant la tensió muscular una vegada que hem estimulat el cos amb l’exercici. D’altra banda, ens distreu de preocupacions durant el temps que l’estem practicant. Això fa que sentim alliberament i reduïm l’estrès.

8. Sensació de control

Quan establim uns hàbits, independentment dels que siguin, i mobilitzem les nostres accions per aconseguir una meta, guanyem en sensació de control. Tenim responsabilitat sobre les nostres accions i en veiem els resultats. L’esport aconsegueix això des del punt de vista psicològic.

Notícies relacionades

És igual la nostra edat, feina o estat de salut. Si busquem un esport adaptat a les nostres condicions i a les nostres necessitats, podrem beneficiar-nos dels efectes de l’activitat física. Aquests efectes van molt més enllà del nostre cos i acaben generant uns efectes mentals que ens ajuden a superar malalties i també protegir-nos-en.

Ángel Rull, psicòleg.

Temes:

Psicologia