«M'encantava pujar a Montjuïc cavalcant»

Andreu Pujadas era el nom del propietari dels cavalls i les eugues de l'estable del carrer de Rossend Arús, a Sants, que Jordi Sans (Sants, 1965) va visitar amb bastanta freqüència durant la seva infantesa i joventut. «Ajudava a netejar les quadres i a donar de menjar als cavalls a canvi de poder muntar-los», explica el membre del dream team del waterpolo que va participar en cinc Jocs Olímpics -Los Angeles, Seül, Barcelona, Atlanta i Sydney-, en els quals va aconseguir una medalla d'or (1996, a Atlanta) i una de plata (1992, a Barcelona), sis mundials, amb dues plates (1991 i 1994) i un or (1998) i sis campionats europeus.

Les braçades de llargues jornades d'entrenament a la piscina, les alternava el petit dels cinc germans Sans -d'aquí ve l'apel·latiu de chiquitín, que va acabar identificant l'esportista amb el sobrenom de Chiqui- amb el fet d'exercir de genet. «Devia tenir uns 13 o 14 anys quan vaig començar a fer de guia en les passejades a cavall que feia la gent que els llogava al senyor Pujadas», explica Jordi Sans. «Començàvem a l'altura de la carretera de la Bordeta i pujàvem a Montjuïc cavalcant. Axiò m'encantava», rememora l'exwaterpolista, que sempre ha viscut a Sants. «Hi havia uns 15 cavalls. El meu preferit, el que sempre muntava, era una euga que es deia Pastora», recorda. «En moltes festes, com per la cavalcada de Reis, adornàvem els cavalls i era una meravella d'espectacle», afegeix.

Poble en un barri

Portals de fusta que conserven cases, locals i garatges en molts carrers del barri són imatges de postal del Sants més rústic i ancestral, elements que fan d'aquest barri, encara ara, un poble més que una ciutat. «Però Sants té els seus dos ambients. Els caps de setmana a la tarda, m'agrada molt passejar pel barri i puc veure com es transforma l'enrenou de les botigues del carrer més comercial d'Europa, la carretera de Sants, en la calma dels petits carrers, que són aquí mateix», detalla Sans, que el 2006 va ser pregoner de la festa major.

Jordi Sans se sent «molt, molt sansenc» -explica-. L'esportista i avui director esportiu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la UFEC -que aglutina 68 federacions-, no ha sentit mai la necessitat de traslladar-se a viure a cap altre barri. «He nascut a Sants i aquí he compaginat la feina amb la meva carrera esportiva, entrenant-me al Club Esportiu Mediterrani i al Club Natació Montjuïc. Durant molts anys vaig ser el gerent d'explotació del CE Mediterrani», explica el medallista olímpic. «A les nou del matí entrava a treballar fins a les dotze del migdia, que era quan començava l'entrenament, fins a l'hora de dinar», rememora. «Després de dinar, tornava a treballar fins a dos quarts de set, quan reprenia l'entrenament fins a les vuit del vespre», continua. «Dels 13 jugadors de l'equip, set o vuit eren del barri», detalla Sans. «Els 30 anys que vaig estar a l'aigua sumen moltes voltes al món nedant», explica qui ara destina el seu temps d'entrenament particular a sessions de spinning, pesos i abdominals, al gimnàs. «Si em tiro a la piscina dues vegades a la setmana, ja és molt», afirma el medallista olímpic, que el 2003 va publicar la seva biografia professional sota el títol d'Un camí, una fita, els meus cinc jocs olímpics.

Participació veïnal

A aquest veí, que fins i tot porta amb orgull el cognom, tan semblant al nom del seu barri, el fascinen els mercats que s'organitzen dues vegades a l'any. «Em sembla brutal el desplegament comercial, encara que són una nosa per al trànsit, perquè es prohibeix la circulació per la carretera de Sants», declara. «Els comerços treuen la roba o els articles de menjar a l'exterior. Això, a més a més dels mercats que s'organitzen cada dues o tres setmanes a les places del barri», afegeix el veí, a qui costa localitzar alguna cosa que no tingui Sants. «És que Sants és tot i més», diu.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

A l'enorme oferta i vida comercial de Sants, Chiqui hi suma, com a motiu d'orgull, la gran participació veïnal que històricament hi ha hagut en aquest districte. «Hi ha i hi ha hagut un munt de clubs, associacions laborals i culturals de tota mena. Sants té una vida associativa increïble», afirma.

A més, del barri de Sants són personatges tan cèlebres com Josep Carreras o Núria Feliu. «A les finques on van viure -a la plaça de Sants i a la d'Osca, respectivament- s'hi poden llegir les plaques que ho recorden», explica Jordi Sans, que va rebre la Medalla d'Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, el 2011.