Col·lectius vulnerables

Els problemes amb el padró encapçalen els expedients i queixes atesos per la síndica de Santa Coloma el 2021

  • La Defensora de la Ciutadania afirma que «hi ha hagut avanços positius per part de l’ajuntament en aquesta qüestió» tot i que «no tots els que voldria»

Els problemes amb el padró encapçalen els expedients i queixes atesos per la síndica de Santa Coloma el 2021

Ayuntamiento de Santa Coloma

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els problemes vinculats amb els processos d’empadronament van encapçalar els expedients i queixes atesos per la síndica de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) el 2021. Així es desprèn de l’informe anual presentat recentment per la Defensora de la Ciutadania colomenca, Pepa González. Al padró el segueixen les casuístiques vinculades als serveis socials i l’accés a la vivenda.

Entre les primeres conclusions del text, les dades tornen a confirmar que la sindicatura de Santa Coloma és una defensoria en què les cures, consultes i queixes es relacionen directament amb l’exercici, respecte i compliment d’aspectes directament relacionats amb els drets socials: un 51% del total de les demandes que arriben a l’oficina pertanyen a aquest àmbit i, respecte a les queixes, representen el 42% del total.

Sovint són qüestions que impliquen de forma transversal diverses àrees i serveis municipals: ajudes diverses, beques, recursos i prestacions, empadronament, escolarització de menors, exclusió residencial, desnonaments, ocupacions, deficiències de les vivendes, pobresa energètica, dones soles, famílies monomarentals amb dificultats per ser ateses per manca de padró, la salut mental, la dependència i persones grans, el treball o la salut i altres.

Sobre el padró, l’informe assenyala  que des de la sindicatura s’han atès un total de 55 expedients relacionats amb aquesta tipologia. D’aquests, 30 han sigut registrats com expedients de queixa, bàsicament perquè d’entrada tots superaven el termini màxim de 90 dies per donar resposta. La mitjana de dies totals per a la resolució d’aquests 30 casos ha sigut de 111 dies –recompte fet en dies hàbils–. La mitjana dels casos finalitzats (25) ha arribat als 84 dies i la mitjana dels que, a data de tancament d’aquest informe, encara no han finalitzat (5), arriba als 248 dies.

Urbanisme, seguretat i convivència

El segon bloc destacable de les temàtiques més habituals sobre les quals la Defensora rep demandes, queixes o consultes se situa al voltant de tipologies relacionades amb el Dret a la Ciutat, entès en aquest sentit com la Disciplina Urbanística, amb Llicències i Activitats, Serveis Urbans, Manteniment de la Via Pública i Medi Ambient, entre altres qüestions com poden ser la neteja i el manteniment, tot i que amb un nombre menor d’atencions.

El recompte de dades posa de manifest que un 28% de persones que accedeixen a l’oficina exposen qüestions relacionades amb aquests àmbits. En relació amb les que s’han confirmat i treballat com a queixes, aquestes suposen un 27% del total.

En un tercer apartat la síndica ha agrupat aspectes sobre seguretat ciutadana, ordre públic o circulació. «També hem incorporat qüestions que tenen a veure amb la convivència i el civisme», afegeix en l’informe.

«Sovint han d’incorporar també abordatges transversals, com per exemple les molèsties provocades per un establiment reiteradament denunciat pel veïnat per soroll, desordre públic, incompliment d’horaris o consum de substàncies tòxiques», comenta González. Respecte a les dades d’aquest tercer grup, la Defensora de la ciutadania destaca que suposen un percentatge baix en relació amb el total de demandes que rebem, un 10%; i que quant al total de les tramitades com a queixes suposen un 13%.

El dret al padró

«Vull manifestar que hi ha hagut avanços positius per part de l’ajuntament en aquesta qüestió. No tots els que voldria com a Defensora ni tots els que es proposen en la recomanació, però reconec l’esforç de diàleg, la tasca feta pels serveis i àrees implicades i alguns avanços significatius que he observat en l’atenció i seguiment dels casos que ens arriben a l’oficina», exposa la síndica en el seu informe, i que en anteriors ocasions s’havia mostrat molt crítica amb la manera de procedir del Govern colomenc en relació amb l’empadronament.

Els protocols incorporen canvis que «donen resposta a dificultats que sovint trobàvem en aquestes casuístiques»: demanar el número de telèfon mòbil per a les peticions d’empadronament en habitacions, l’assignació immediata d’una segona cita prèvia per a la persona sol·licitadora per garantir i facilitar les comunicacions; o l’assumpció que, si és necessari, el contacte ajuntament-ciutadà/a serà per via telefònica per confirmar/verificar haver rebut les notificacions. «Confiem continuar verificant que aquest nou sistema funciona i que les comunicacions arribin amb prou garanties per a les dues parts, la ciutadania i l’ajuntament», afegeix.

En les últimes reunions amb la gerència –els últims dies del març i l’abril del 2022– Pepa González assenyala que la qüestió s’ha continuat treballant i els acords de les trobades setmanals amb Hernández Baena «reflecteixen la voluntat de l’ajuntament d’avançar en qüestions més concretes com l’ampliació dels serveis, municipals o externs, que poden ratificar la residència de les persones al municipi, com el CIRD, els centres escolars, la targeta sanitària d’un CAP del territori o altres de similars».

Així, González explica també que són diverses les situacions que poden generar la necessitat d’un empadronament sense domicili fix, «més enllà del sensellarisme més clàssic o rodamons que arribin a la ciutat pels motius que sigui»: la pèrdua de la vivenda per un desnonament, l’acabament d’un contracte de lloguer, una persona expulsada del seu domicili pels seus familiars o un accident que converteix el domicili en inhabitable, per exemple.

Xifres dels empadronaments

Segons les dades exposades per la Defensora de la Ciutadania, respecte a les sol·licituds d’empadronament sense títol acreditatiu, el resultat d’aquestes dades diu que un 41% de les sol·licituds d’empadronament d’aquest tipus –«ocupacions, bàsicament», matisa la síndica– es resolen favorablement.

Notícies relacionades

Pel que fa a l’anàlisi de les sol·licituds d’empadronament sense domicili fix es desprèn que el percentatge de casos finalitzats amb empadronament sobre el total de sol·licituds només arriba al 12% (38 casos de 319). «I si fem la suma dels desestimats (190), finalitzats per altres motius (38) i desistiments (18), el percentatge de sol·licituds que no han obtingut l’empadronament arriba al 77% (246 expedients)», destaca González.

Més notícies de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO