Col·lectius vulnerables

La síndica de Santa Coloma torna a denunciar «dificultats» per accedir al padró a la ciutat

  • La defensora explica que té 29 expedients oberts, que afecten un total de 63 persones, amb dificultats per aconseguir l’empadronament
  • Des de l’Ajuntament afirmen que actualment hi ha cinc expedients de persones sense domicili fix que tenen un empadronament amb un «domicili fictici»
La síndica de Santa Coloma torna a denunciar «dificultats» per accedir al padró a la ciutat
Es llegeix en minuts

La defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet, Pepa González, ha tornat a assenyalar que es produeixen «dificultats» en el procés d’empadronament a la ciutat. González explica, a través d’un comunicat, que el desembre del 2019 va presentar a l’Ajuntament de Santa Coloma una «recomanació informe» sobre l’admissió i tràmit al municipi de les sol·licituds d’empadronament. En aquesta recomanació «es detallen les dificultats que algunes persones, famílies o col·lectius, es troben quan intenten aconseguir el que en la normativa es defineix com una obligació: empadronar-se al domicili on es resideix», afirma la defensora. Unes queixes que no són noves i que entitats, veïns i la González han reiterat durant els últims anys.

La denúncia de González arriba com a resposta a les declaracions de l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, en una entrevista concedida a la revista colomenca El Mirall. Preguntada per possibles traves a l’hora d’accedir al padró, l’alcaldessa va asseverar que «és impossible», que «no es poden posar traves a l’empadronament». Així, va insistir que aquestes suposades dificultats «són llegendes que poden estar inventant alguns sectors».

La defensora de la Ciutadania afirma que, actualment, té 29 expedients oberts, que afecten un total de 63 persones, amb dificultats per aconseguir l’empadronament. Així, també assenyala que hi ha hagut una disminució del nombre de casos respecte al 2019: «Confiem i és molt possible que alguns dels 52 casos en què es va fer referència a l’hora de redactar la recomanació s’hagin pogut solucionar, d’altres sabem que no».

No obstant, remarca que, malgrat haver mantingut reunions i exposat els casos a responsables municipals «encara no s’ha rebut cap resposta a l’Oficina de la defensora» sobre la recomanació emesa el 2019. «Crec que aquest no és el mètode adequat de la relació de la defensora amb l’Ajuntament i crec que no respon exactament a la realitat del que ha passat», defensa Fernando Hernández Baena, gerent del consistori colomenc, sobre el comunicat emès per González.

El cas de Santa Coloma no és únic i síndics d’altres grans ciutats de Catalunya també han denunciat traves en els processos d’empadronament de les seves respectives ciutats. El novembre d’aquest mateix any, l’entitat Stop Mare Mortum i la plataforma Badalona Acull es van manifestar per denunciar impediments amb els quals es troben molts veïns vulnerables de la ciutat per poder-se empadronar. Un mes abans, el síndic de Badalona, Armand Soler, també va demanar a l’alcalde, Xavier García Albiol, que faciliti l’empadronament de les persones més vulnerables, que resideixin rellogades, de les que no puguin comprovar el vincle amb el seu domicili o que visquin al carrer.

Padró sense domicili fix

La importància del padró és que és la porta d’accés a alguns drets i ajuts socials. És el primer requisit a complir per disposar d’alguns serveis públics, prestacions i altres tràmits normalitzats dels Serveis Socials, de base municipal, autonòmica o estatal, com la renda garantida ciutadana o l’ingrés mínim vital. «La falta del padró agreuja la situació de persones sense feina o en situacions d’exclusió residencial», diu la defensora de la Ciutadania, Pepa González.

En la seva missiva, la defensora pregunta al govern local pel «nombre de casos d’empadronament sense domicili fix» –una fórmula que permet empadronar persones sense llar o sense sostre– que s’han fet a la ciutat en els últims tres anys. Consultat sobre aquesta qüestió, el gerent apunta que és una eina que «s’utilitza com a últim recurs». Tot i que no concreta els casos dels anys anteriors, assenyala que «en aquest moment tenim cinc expedients de persones sense sostre, sense domicili fix, que tenen un empadronament amb un domicili fictici», és a dir, persones que, després d’un informe social, són empadronades encara sense poder demostrar el lloc on viuen.

«El padró és l’execució d’una norma de caràcter estatal que demana que s’acrediti en arrelament a la ciutat», defensa Hernández Baena, «fins i tot les persones que viuen al carrer poden ser empadronades a la ciutat, si efectivament demostren que hi ha un arrelament, una permanència... que normalment s’acredita per serveis socials», afegeix.

Avançant «a poc a poc»

«És un tema que segueix encallat, però també s’ha de reconèixer que, després de la feina de la defensora i l’Ajuntament, que també ha mogut fitxa, va avançant molt poquet a poquet», expliquen des de Ningú Sense Llar Gramenet, una entitat que treballa per mostrar que Santa Coloma també té gent vivint als carrers i sensibilitzar la resta de veïns de la ciutat.

Tot i que en ocasions anteriors la plataforma s’havia mostrat molt crítica amb les polítiques de sensellarisme i empadronament del govern municipal, ara, assenyalen que la posició institucional «ha canviat»: «S’estan fent empadronaments, tot i que segurament no amb el criteri que tindria la defensora o que explicita la llei».

Et pot interesar

Així, també incideixen en el fet que es produeixen «alguns problemes»: «Es demanen algunes acreditacions que són bastant difícils, especialment per a la gent que està vivint al carrer, i després l’altre problema és el tema del col·lapse per demanar cita, que ho està complicant tot», afirmen des de Ningú Sense Llar Gramenet. No obstant, insisteixen que, respecte a l’any anterior, s’ha fet «un salt qualitatiu molt important». «Fa un any no hi havia padró, no es gestionava des de l’Ajuntament, i el que digui el contrari menteix. Ara, estem en un altre moment i això s’ha de valorar», diuen des de l’entitat.

Més notícies de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA