Col·lectius vulnerables

Les ciutats del Besòs ofereixen vivenda i formació a mares amb fills sense llar per afavorir la seva reinserció

  • El projecte Vesta arrenca amb 10 famílies monomarentals de Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i Moncada

Les ciutats del Besòs ofereixen vivenda i formació a mares amb fills sense llar per afavorir la seva reinserció

Ayuntamiento de Santa Coloma

3
Es llegeix en minuts
ACN

Els ajuntaments de les ciutats del Besòs –Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac– s’han aliat amb entitats del tercer sector per donar una alternativa de vida a mares amb fills al seu càrrec que viuen al carrer. L’objectiu és afavorir la seva reinserció en la societat, facilitant-los una vivenda i formació perquè puguin trobar feina.

El projecte arrenca amb deu mares i els seus fills i l’objectiu és que es puguin afegir noves famílies monomarentals quan aquestes arribin als objectius i alliberin recursos econòmics. La inversió prevista per als pròxims tres anys és d’un milió d’euros, que financen els consistoris participants, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Una de les dones que s’allotgen a Santa Coloma és originària de Bangladesh i té tres fills. Està separada del que va ser el seu marit i assegura que hi ha moltes més dones que estan patint aquesta situació. «Estava molt desesperada i quan vaig entrar el primer dia al pis vaig poder respirar», explica. La dona aplaudeix la iniciativa i admet que prefereix treballar a rebre ajudes.

Triple dimensió

I és que el projecte posa el focus en un col·lectiu doblement vulnerable i intentar oferir una alternativa de vida digna. Com explica l’alcaldessa de Sant Adià de Besòs, Filo Cañete: «La vulnerabilitat, quan es parla de dones, soles i amb fills al càrrec, és una vulnerabilitat encara més gran». En aquest sentit, des del Vesta es treballa en una triple dimensió per abordar el fenomen. La vivenda, la reinserció social i la incorporació al món laboral. Per l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, el dret a la vivenda és un dels grans «pilars» del projecte perquè dona un refugi i un punt de partida perquè aquestes dones reprenguin el vol.

La Fundació Mambré és l’agent encarregada al buscar i captar les vivendes al mercat privat i intentar aconseguir un lloguer social que, en un primer moment, es pagarà amb recursos públics. En paral·lel, els Serveis Socials dels ajuntaments, al costat de Sant Joan de Déu i Càritas oferiran acompanyaments social, jurídic i psicològic.

La tercera pota es completa amb l’elaboració d’itineraris d’inserció laboral personalitzats per millorar la capacitació i la inserció laboral de les dones que formen part del programa. En aquest àmbit serà clau el paper de la Fundació Formació i Treball, que aportarà els mitjans tècnics i els recursos materials necessaris.

Refer la seva vida

A partir d’allà, l’objectiu és que les dones puguin refer la seva vida i donin pas a altres famílies monomarentals en la mateixa situació. «Que abandonin el projecte vol dir que la mare i els fills es mantenen a la vivenda i són els ajuntaments i les entitats els que ens retirem. Aquesta és la diferència», ha explicat el director de Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu.

Això significa que en el moment en què la família arriba als objectius i «una certa autonomia econòmica», passa a pagar el lloguer d’una vivenda de la qual no han de marxar. «La vivenda té voluntat de permanència, però ja no serà necessària la inversió de recursos públics», conclou Maneu.

«És un projecte que serà beneficiós per a les persones que tindran l’oportunitat de refer la seva vida, partit de situacions molt complexes, però també serà inspiradors per a altres possibles projectes de caràcter social», valora l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.

30 persones

En la seva posada en marxa, en el Vesta hi participen 30 persones de deu unitats familiars. Quatre dones s’allotgen a Badalona, dues en Santa Coloma, dues a Sant Adrià i dues a Montcada i Reixac. L’alcaldessa vallesana Laura Campos explica que els quatre municipis comparteixen «problemàtiques i potencialitats comunes» i es felicita per la recerca de «solucions conjuntes».

Notícies relacionades

En aquest sentit, el projecte té la voluntat de replicar la fórmula en altres territoris. El cost a l’àrea del Besòs serà de poc més d’un milió d’euros en els pròxims tres anys. L’AMB, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Besòs aporten el 47,21%, les entitats del tercer sector aporten el 10% i els ajuntaments dels municipis participants, el 42,79% restant.

Més notícies de Badalona i de Santa Coloma a l’edició local d’EL PERIÓDICO