OPINIÓ

Catgas, l'Ajuntament de Santa Coloma i la postveritat tuitera

No hi ha dubte que Twitter ha democratitzat la informació, però també n'ha empobrit la qualitat

Els periodistes tenim, ara més que mai, la responsabilitat de filtrar i contrastar el que publiquem

catgas-sta-coloma

catgas-sta-coloma

4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Ho confesso: periodísticament, no m'interessa gens ni mica la darrera polèmica a Santa Coloma de Gramenet. L'empresa Catgas Energia (els dirigents de la qual són independentistes), que patrocina el club F. S. García, va acusar l'Ajuntament de Santa Coloma (governat pel PSC, o sigui, amb Govern no independentista, cosa que va voler deixar molt clara l'empresa citant directament el PSOE) de prohibir-li usar el color groc –el color de suport als polítics catalans presos- en una nova publicitat del pavelló municipal, i el consistori va contestar que no, que això era mentida, que la petició que retirés la publicitat es devia al fet que vulnera un conveni subscrit entre l'Administració local i el club, el qual prescriu que l'escut de la ciutat ha de tenir una presència rellevant al pavelló i la nova publicitat ho tapava.

L'acusació de Catgas va ser doble: atac a la llibertat d'expressió i persecució política

De fet, l'acusació de Catgas Energia va ser doble: per un costat, que l'Ajuntament limitava la seva llibertat d'expressió en la publicitat (en prohibir-li suposadament l'ús del color groc); per un altre, que ho feia per una represàlia política, ja que al·ludia directament el regidor d'Esports Dani Salgado, exjugador del F. S. García, qui segons l'empresa hauria auspiciat la prohibició com a estratègia d'una “persecució” al club per haver-lo fet fora l'any passat (precisament per ser regidor, ja que si no ho fos “segurament l'hauríem renovat”, va dir el president García).

Deia que no m'interessa periodísticament la polèmica fins al punt que, si de mi depengués, ni tan sols l'hauria publicat en els termes en què s'ha publicat. M'interessaria, tant periodísticament com personalment, si Catgas pogués demostrar –més enllà d'un tuit que comença per “sembla que…” que l'Ajuntament ha pretès limitar la seva llibertat d'expressió, o que hi ha una persecució política per part d'un regidor. M'interessaria també si fos demostrable que Catgas té un interès –econòmic o polític- que l'opinió pública tingui una opinió negativa –amb un intens component polític- del Govern local de l'Ajuntament de Santa Coloma.

No obstant això, sí que m'interessa -i molt- la manera com aquesta polèmica ha copat el panorama mediàtic –RAC1, El Nacional, ARA, ACN, El Periódico, Crònica Global... ¿Com va aconseguir Catgas que es parlés de la seva acusació massivament? Una carta formal? Una roda de premsa? Una entrevista en algun mitjà? Molt més fàcil i barat: mitjançant l'arma de destrucció massiva del segle XXI per antonomàsia, el tuit.

Veracitat i fonts

Els mitjans de comunicació en tenim prou amb això per generar un titular. Així ho van demostrar qui (aquí o aquí) van tenir-ne prou amb una sola font, Catgas Energia, per publicar conclusions tan absolutes i contundents com “Santa Coloma de Gramenet veta la publicitat de Catgas en un pavelló per ser groga”, “El regidor d’esports de Santa Coloma de Gramenet vol prohibir la publicitat de color groc que hi ha al Pavelló Poliesportiu Nou” o “El PSC vol treure el groc del Catgas del futbol sala”. ¿Eren veritat aquests titulars? Ningú ho sap ni ho sabrà mentre no hi hagi proves que ho certifiquin més enllà d'un tuit. ¿Eren veraços? De cap manera.

Els periodistes tenim, ara més que mai, la responsabilitat de filtrar i contrastar el que publiquem

El terme que la jurisprudència utilitza per justificar que una informació és publicable no és el de ‘vertadera’ (a vegades és impossible saber-ho), sinó el de ‘veraç’, això és, que abans de publicar-se s'han d'haver esgotat i explorat totes les vies possibles per contrastar-la i confirmar-la, cosa que li dona veracitat. Només així s'explica que els tribunals hagin rebutjat en diverses ocasions accions penals contra Pablo Iglesias per la seva relació amb Veneçuela però alhora diguessin que la informació que es va publicar no era delictiva per ser “veraç”. ¿Era veritat aquella informació? No està provat judicialment. ¿Era veraç? Sí, perquè estava contrastada.

¿Però són veraces les informacions sobre la polèmica de Catgas que al·ludeixen a una sola font i tot i així no titulen amb “Segons Catgas,…”, sinó que afirmen rotundament el que declara una part? En altres paraules, ¿eren publicables en els termes que s'han publicat? Havent-hi clics, ¿a qui li importa? No hi ha dubte que Twitter ha democratitzat la informació, però també n'ha empobrit la qualitat. Ara tot, per poc, incomplet o parcial que sigui, acaba sent notícia –a vegades, fins i tot, dona més visites un article basat en un tuit que una investigació feta durant setmanes-, i és responsabilitat dels periodistes, ara més que mai, filtrar i contrastar el que publiquem. No tot s'hi val.

Exclusives tuiteres

L'última polèmica a Santa Coloma compleix moltes de les característiques de l'anomenada postveritat. La informació de Catgas –no dic que falsa, però sí ambigua i amb una carència evident de proves- es

És preferible no ser el primer i publicar una peça amb fonament a tenir una exclusiva

va viralitzar retuit rere retuit –amb la inestimable ajuda de ‘tuitstars’ com Gabriel Rufián i altres a qui els va pesar més el component emocional i polític (¡visca la polarització!), una de les característiques de la postveritat, que la voluntat de contrastar la informació- fins que un tuit amb un parell de milers de retuits va arribar als mitjans, que la van replicar sense més (desconec si sense ni tan sols intentar contrastar la informació amb l'Ajuntament de Santa Coloma o intentant-ho davant l'opció d'aquest de contestar un dia després, és a dir, avui). En alguns casos, s'ha donat veu posteriorment a l'altra part, però ja era tard perquè la primera veritat parcial, emocional i viralitzada ja estava instaurada i havia fet impacte.

Notícies relacionades

Encara que costi moltíssim davant les enormes facilitats d'aquests temps, és preferible no ser el primer i publicar una peça amb fonament a tenir una exclusiva. Tot i que, pensant-ho bé, ¿com es dona una exclusiva abans que Twitter?

Santa Coloma de Gramenet