La Federació Mundial de Lluita de Braços va recomanar que traguessin la sanció a la campiona d'Espanya

En tenir coneixement de la seva sanció de dos anys sense competir i davant la injustícia en què creu que es troba, la campiona d'Espanya de lluita de braços Sonia Miras va acudir a la World Armwrestling Federation (WAF), la federació mundial de lluita de braços de la qual depèn l'Associació Espanyola de Lluita de Braços (AELB). Primer per carta, i després es va personar l'octubre del 2016 a Bulgària, on se celebrava el 38è Campionat del Món de Lluita de Braços.

Allà va exposar el seu cas al secretari de la WAF, Mircea Simionescu-Simicel: era la primera vegada en la història de la lluita de braços que un competidor es queixava de la seva pròpia associació nacional, fet que l'AELB ha retret a Miras posteriorment en termes de “desprestigi de l'Associació davant d'organismes internacionals”. Segons el president de l'AELB, Lorenzo Villar, i al contrari del que Miras reconeix, “es va presentar allà amb intenció de competir. El secretari de la WAF em va trucar preguntant-me què passava, i jo li vaig dir que estava sancionada”.

Després de la trobada, la WAF, que no ha pogut atendre EL PERIÓDICO per a aquest reportatge malgrat la insistència d'aquest diari, va respondre oficialment a Miras a través d'una carta: “Nosaltres no podem interferir en els problemes interns de les federacions nacionals, però recomanem a l'ALEB acceptar-te com a membre. El nostre secretari va trucar a l'AELB [per demanar si li podien treure la sanció i comunicar que la WAF estava de part de Miras], però desafortunadament no vam rebre una resposta positiva. L'AELB no ha acceptat el teu registre en l'associació, però t'animem a arribar a una solució amb l'AELB perquè puguis participar en futurs esdeveniments internacionals”.

L'advocat de Sonia Miras, que demana mantenir-se en l'anonimat, reconeix que si el ‘Cas Sonia Miras’ s'hagués donat en un país amb més tradició de lluita de braços, com Rússia, “potser hi haurien aprofundit més, però com que es tracta d'Espanya s'han rentat una mica les mans”.

CARTA DE DISCULPES

Concretament l'article 20 dels estatuts de la WAF, relatiu a la ‘Disciplina’, incideix que la WAF podrà sancionar qualsevol atleta que amenaci, utilitzi llenguatge abusiu contra algú o actuï de manera deshonrosa per a la WAF o el seu país. Però, malgrat això, la WAF únicament havia expressat el seu suport a Miras, que no servia de res perquè assegurava que no hi pot interferir -malgrat que en els seus estatuts condemna la discriminació.

L'AELB va recomanar a la lluitadora que enviés una carta en la qual demanés perdó formalment per treure-li la sanció; “carta que em va costar moltíssim enviar, em sentia sotmesa, però tot i així ho vaig fer i em vaig abaixar els pantalons”. A l'escrit, Miras lamenta els inconvenients, “si en algun moment qualsevol soci o membre de la junta directiva s'a (sic.) pogut sentir ofès per la meva manera d'actuar, també m'agradaria recalcar que en cap moment la meva intenció a (sic.) estat aquesta, sinó que en l'exercici del que sempre he entès com la simple defensa dels meus drets”. “En cap moment he actuat ni emprès accions contra l'AELB sinó tan sols amb algun membre concret de l'associació, fruit segurament de la falta del marc comunicatiu ideal per solucionar els problemes a què al·ludia abans”, concloïa.

Com a resposta, l'AELB, que havia recomanat a Miras l'enviament de les disculpes, ratificava la sanció considerant que el fet d'emprendre accions contra un soci i no contra l'associació “és igual de greu i lesiu contra el nostre esport”. “He plorat molt i m'he sentit impotent”, diu l'esportista.

Un altre dels passatges que Iván Portela, l'entrenador de Sonia Miras, rememora –i que segons l'advocat especialitzat en dret esportiu Javier Rodríguez Ten és inconstitucional i es va deixar de practicar en les associacions esportives fa anys- és que “una vegada van voler fer-nos votar que, com a competidors, renunciéssim als nostres drets: que si ens sancionaven, no tinguéssim dret a demanar ajuda a un advocat i acudir als tribunals, per exemple. Ens hi vam negar en rotund i a una companya la van amenaçar amb sanció per queixar-se”.

Miras també recorda que fins i tot li han arribat a retreure haver-se gastat “en ella” –en realitat es refereixen als advocats i tràmits jurídics conseqüència de les accions empreses per l'esportista- 1.000 euros, “uns diners que, per ser de tots els socis, estava previst per defensar els interessos de l'Associació, no els de Miguel de la Osa [el secretari de l'AELB], a qui jo vaig demandar a títol personal”.

AMPLIACIÓ DE LA SANCIÓ FINS AL 2019

“Com que la WAF em va dir personalment que jo com a atleta no he incomplert res i la sanció parlava de competicions nacionals, he seguit participant a les internacionals”, explica. Malgrat la sanció imposada per l'AELB, la qual és considerada pels juristes com a vulneradora de drets en tant que considera l'exercici d'un dret com una “falta de respecte”, Sonia Miras va entendre que havia de seguir competint, així que a finals del 2016 es va presentar i va competir –amb el consentiment dels organitzadors dels tornejos- en dos campionats internacionals: el de Rochefort i el Súper Match de Brescia.

Davant d'aquests fets, el president de l'AELB va enviar un missatge als organitzadors per advertir-los que Miras estava sancionada, “però van passar d'ell olímpicament, al qual Villar [el president de l'AELB] va contestar amenaçant que tindrien problemes”, explica Miras. Aquestes actuacions han comportat finalment que l'AELB enviés a l'esportista el mes d'abril passat una ampliació de la sanció fins al 31 de desembre del 2019 per “burlar la sanció”, “no respectar les decisions d'aquesta Junta Directiva” i “continuar desprestigiant amb les seves actuacions, tant la Junta com la imatge internacional de l'AELB [perquè consideren un atac que Miras es queixés davant la WAF] i del nostre esport”.

Lorenzo Villar, president de l'AELB, considera que les sancions que l'AELB imposa es consideren no només d'àmbit nacional, sinó que són extensives també a qualsevol competició internacional. “En l'assemblea, Lorenzo va dir que per reclamar davant la WAF, cosa legítima, els havia deixat com un drap brut”. “Potser quan es publiqui aquest reportatge em sancionen per a tota vida, però ja n'farta, fa molt de temps que callo i poso bona cara”, diu Miras.

“NO TOLEREN QUE UNA DONA PRENGUI PARTIT”

L'advocat de Miras considera que, en cas de demandar finalment en relació amb aquests fets en la jurisdicció civil, la demanda tindria “moltes opcions de prosperar, tot i que segurament no es resoldria fins d'aquí a uns dos anys”. “Es tracta d'un tema personal que va començar quan Sonia va poder entrar a la Junta Directiva fa tres anys. En tot el que estigui relacionat amb la gestió, ells [l'AELB] no toleren que una dona prengui partit”.

Notícies relacionades

Aquest programa de la Creu Roja lluita contra l’abandonament escolar a Santa Coloma de Gramenet

El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular

“A més, a ells els molesta que l'Associació catalana [que dirigeix Miras] estigui un pas per sobre de l'AELB, perquè nosaltres estem inscrits com a esport no olímpic al Consell Català de l’Esport i ells no estan inscrits en cap organisme esportiu”, recorda Sonia Miras, qui tampoc obvia que el tema de la independència de Catalunya juga un paper: “Ells pensen que nosaltres som separatistes, però res més lluny de la realitat: més patriota que jo no hi ha ningú, i la meva pena és no poder pujar al pòdium la bandera espanyola quan guanyo. No la pujo perquè l'AELB no m'està donant res, més aviat m'ho està prenent”. 

Més notícies de Santa Coloma