«El contrast entre la part industrial i la nova ens va agradar»

algú com Sergi Vicente (Barcelona, 1975), que afirma que se sent atret «pel detallisme i la proximitat del tracte a les petites botigues i restaurants de barri», que valora «la mesura humana d'una ciutat», no es podia quedar gaire més temps en una urbs amb més de 40 milions d'habitants com és Pequín.

L'excorresponsal de Televisió de Catalunya a la Xina, que va cobrir també les informacions en diversos països asiàtics pròxims quan l'actualitat ho requeria, ha viscut 12 anys i mig a la capital que a penes coneix el color blau del cel. Temps suficient per multiplicar a Barcelona l'apreci i l'estima per la ciutat que el va veure néixer. Petitona, manejable, banyada pel mar i amb vistes al blau del cel.

Sant Martí, el desconegut

Vicente va arribar al món a l'hospital de la Vall d'Hebron, el mateix any en què la mort de Franco iniciaria el procés del canvi de nom de la residència barcelonina, inicialment batejada com a Residencia Sanitaria Francisco Franco. La seva primera vivenda va estar al carrer de Castillejos, però ben aviat la família es va traslladar a la Vall d'Hebron.

El periodista va viure al carrer de Jericó fins als 18 anys. Fins llavors i des dels 10 anys va jugar a futbol als camps de les Llars Mundet. Quan va complir la majoria d'edat es va plantar a viure a l'avinguda Meridiana, on va començar a fer les primeres pràctiques periodístiques a Sant Andreu Televisió. Gràcia i l'Eixample pròxim al Clínic també van ser destins residencials de l'actual director de Barcelona Televisió, que, després de la seva llarga estada a la Xina, va aterrar a finals de l'any passat a Sant Martí.

«Feia 15 anys que no posava els peus en aquest districte. Sant Martí ha sigut sempre dels que hi vivien, poc més. Era tota una aventura, per exemple, arribar a Barcelona Activa. Almenys per a mi, aquests barris eren desconeguts», confessa Vicente.

El periodista ha tornat de la Xina amb molta experiència a la televisió, perquè ell mateix preparava el seu equip de rodatge per fer els directes. També ha tornat amb un espectacular nivell de la llengua i cultura xineses, amb dona i dos fills, tots xinesos.

El Poblenou és el lloc on volia viure. «És a prop de BTV, encara que tampoc ens importava que no estigués tan a prop», explica el periodista. «Però el contrast entre la part industrial i la part nova ens va agradar», precisa Vicente. El fet que no sigui el lloc més conegut per a ell de la seva ciutat fa que el Poblenou sigui un bon barri on començar de zero. «Això em feia especial il·lusió, un barri del qual no conec gairebé res», afegeix el veí de Sant Martí.

Seguint les seves arrels

Per aquelles curiositats atzaroses de la vida, Vicente viu i treballa molt a prop d'on també van arribar els seus avis, la seva mare i les seves ties. «Era el 1960. La meva mare tenia 14 anys. Es van traslladar a Barcelona perquè la casa on vivien, a Terrassa, estava molt a prop d'un barranc i hi havia risc de ruïna», explica. «Van venir a Sant Martí, al carrer de Puigcerdà. Es van instal·lar a la casa que els facilitava la fàbrica on treballava el meu avi, continua. «La fàbrica, que també era al carrer de Puigcerdà, era un taller de trefilatge, on tractaven el ferro per fer-ne filferros i barres, cadenes... Era Can Framis i ara és el Museu Can Framis, de pintura contemporània. Està al costat del Media TIC... Quines coses», reflexiona sorprès.

Això que sorprèn aquest nét desfent el camí cap enrere en les seves arrels al barri «resumeix  molt bé la transformació que ha viscut Sant Martí», diu Vicente. «Primer va ser àrea industrial receptora d'immigració -en el cas de la meva família, des d'una altra ciutat catalana-, per transformar-se després en la nova ciutat. Fins i tot ara està molt de moda, i això ha elevat els preus de la vivenda en aquesta zona», destaca el director de BTV. «I encara millorarà molt més», confia.

Notícies relacionades

La xerrada científica atrau

El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

«Crec que Sant Martí era una de les zones de la ciutat on els barcelonins d'altres barris no anaven mai», diu. «La renovació urbanística que s'ha fet aquí ha sabut integrar el passat en l'avui, recuperant la mirada al mar i dignificant barris que fins no fa gaire eren llocs on la llegenda popular recomanava no perdre's. Tot i així, crec que ha sigut un error construir els gratacels del Fòrum, a primera línia de mar», precisa aquest barceloní, fill de pare del Prat de Llobregat i mare de Terrassa.

Amb un horari molt més pacífic i estable que les intempestives connexions des de la Xina per arribar a temps del Telenotícies, ara la seva proximitat al mar, la Rambla i els petits comerços del Poblenou mimen el seu retorn a casa.