Antoni Gascón: "La mudança ha salvat els Encants"

Des del balcó del seu pis, situat a la cruïlla de Consell de Cent amb Independència, Antoni Gascón (Barcelona, 1949) ha estat testimoni privilegiat de la història dels Encants Vells. Les seves inquietuds van portar aquest apassionat de la història, especialitzat en la guerra civil, a unir-se al Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa i proposar l'elaboració del relat dels Encants.

- ¿Per què un llibre sobre els Encants Vells i la Fira de Bellcaire?

-Perquè cada matí, des de fa més de 40 anys, els veia des del meu balcó. Ja el 1997, juntament amb un col·lega, vaig presentar una memòria proposant fer un llibre sobre el mercat, però no va interessar.

-No era el moment.

-Llavors l'ajuntament estudiava la possibilitat de moure el mercat de les Glòries a la Vall d'Hebron, però al final no va ser així. Amb l'últim trasllat, al costat de l'Auditori, al Taller d'Història del Clot-Camp de l'Arpa ens va semblar una bona idea reprendre el tema. El director dels Encants, Joan Damià, ens va recolzar i va traslladar el nostre interès a l'Institut Municipal de Mercats i els va entusiasmar el projecte.

-D'això fa més de tres anys.

-Sí. Vaig aprofitar part del material que ja tenia recopilat, però encara quedava molt per fer. Som set al taller i ens vam dividir la feina. És una obra coral, que quedi molt clar.

-¿Amb el trasllat, el Clot ha perdut part de la seva història?

-En realitat, ja estava entre dos districtes, Eixample i Sant Martí, a l'estar dividit pel carrer del Dos de Maig. Però, vaja, els venedors sempre s'han sentit part del Clot. Potser perquè era un barri obrer.

-¿Per què va canviar tantes vegades d'ubicació? ¿Molestava?

-Estaven mal vistos, perquè als seus inicis era una activitat molt desordenada i una mica bruta per la mena de productes que s'hi venien, bàsicament articles vells i usats. Fins i tot se'ls va acusar de portar epidèmies i això va motivar que fossin desterrats de la seva primera ubicació a principis del segle XIII, els antics porxos de la plaça de Sant Jaume.

-Ha estat un mercat itinerant.

-En 750 anys ha ocupat diversos emplaçaments: Sant Jaume, la plaça Nova, la Llotja, les voreres del mercat de Sant Antoni... Fins al penúltim assentament a les Glòries, en una antiga cruïlla de vies, on ha estat 85 anys. Històricament, les autoritats han anat allunyant el mercat. Primer, fora de les muralles i després a la perifèria.

-¿Com va ser rebut pel Clot?

-No gaire bé. El 1928, quan es va traslladar als terrenys del Camp del Sidral, a la plaça de les Glòries, es creia que a l'haver-hi drapaires podien augmentar les rates. Amb el temps es va demostrar que la seva arribada va ser molt positiva. Tot l'entorn hi va guanyar. Van obrir molts bars i negocis, i molt bons. Es movien molts diners.

-Però els últims anys estava molt degradat.

-Sí, els mateixos venedors reconeixen que si haguessin trigat mig any més a moure's haurien tancat. Ara lamenten no haver-se traslladat abans. La mudança ha salvat els Encants.

-Estan contents.

-Sí, perquè segueix sent un mercat a l'aire lliure però amb algunes comoditats, com la coberta.

Notícies relacionades

La xerrada científica atrau

El 22@ encara té 100 hectàrees per explotar, la meitat de la seva superfície

-Han passat del segle XIII al segle XXI en un sol trasllat.

-Fins fa dos dies, a l'antic recinte, usaven una taula de fusta i martell en les subhastes. ¡I posaven el preu en duros! Ara els subhastadors parlen en euros i porten ordinador.