Solidaritat veïnal als barris en temps de coronavirus

Voluntaris ajudant els qui no poden fer la compra o cuinar, entitats i veïns confeccionant mascaretes, empreses donant material sanitari o professionals oferint assessorament legal de manera gratuïta. Són algunes de les mostres de solidaritat que s’estan veient aquests dies i que ensenyen la cara més encoratjadora de l’emergència sanitària provocada pel coronavirus.

Iniciatives que, en molts municipis, s’impulsen a través de bosses de voluntariat local creades específicament per a aquesta fi i gestionades a través dels ajuntaments, de Protecció Civil o d’entitats com la Creu Roja, que centralitzen el voluntariat en localitats com Sabadell, l’Hospitalet, Esplugues –on s’han allistat més d’un centenar de voluntaris–, Terrassa, Gavà i Viladecans. 

Reuneixen gent disposada a col·laborar en tasques com la compra i el repartiment d’aliments, el passeig de mascotes o l’acompanyament telefònic a persones confinades. «Els telèfons s’han col·lapsat» després de la petició de voluntaris, assegurava a les xarxes el consistori hospitalenc, en la mateixa línia que el de Sant Boi, que va tancar la convocatòria per confeccionar mascaretes en qüestió d’hores. 

Solidaritat veïnal davant de la crisi

Altres iniciatives han sorgit a títol individual i de manera totalment espontània per iniciativa d’empreses locals, entitats i veïns. Al principi són casos més o menys aïllats, com el de l’empresa RobinHat de Rubí, que es va oferir fa dies a produir mascaretes gratuïtes destinades al personal sanitari.

Però després van creixent, com és el cas, ja que la idea s’ha anat estenent i ha arribat a altres municipis com Mataró –que s’ha sumat a les #MascarillasAlRescate– Sant Boi i l’Hospitalet, on l’Associació de Dones del barri de Sant Josep des de divendres confecciona mascaretes casolanes.

Desde ayer que estamos manos a la obra, con la ayuda de nuestra amiga Carmen que nos ha enseñado la manera más fácil y con el material más eficaz para poder hacer la mascarilla solidaria.
Las mascarillas son reutilizables. pic.twitter.com/y4LEdLjRAQ

— Associació Dones Sant Josep (@DonesSant) 21 de marzo de 2020

Grups de suport virtuals

Accions com la del servei de Taxi de Terrassa, que des de dilluns passat ofereix desplaçaments gratuïts al personal sanitari, o la de l’acadèmia Nubòtica de l’Hospitalet, que ha donat impressores 3D per produir material sanitari a la xarxa Coronavirus Makers. I altres d’encara més particulars, com les ‘xarxes de suport mutu’, nascudes directament a les comunitats de veïns. 

Es tracta de grups organitzats de manera virtual per municipis o per barris a través d’aplicacions com WhatsApp o Telegram i que posen en comú persones que viuen a prop i que poden sol·licitar o oferir ajuda en tasques tan essencials com fer el menjar, passejar al gos o anar a comprar medicaments a la farmàcia. Van néixer a nivell de replà, però han agrupat tanta gent que dibuixen ja un gran entramat d’organitzacions veïnals. 

Aquestes xarxes han crescut tant –ja n’hi ha gairebé 280 al grup de Telegram estatal– que fins i tot s’han creat llistes i mapes per localitzar-les, que es van ampliant així que s’afegeixen més poblacions. A Barcelona, on la gran quantitat d’iniciatives comunitàries ha portat el consistori a recopilar-les i ordenar-les per posar-les al servei de la ciutadania, hi ha, paral·lelament, xarxes de suport a gairebé cada barri. 

Veïns en xarxa: l’exemple de Sant Boi

Més enllà de la capital, al cinturó barceloní algunes d’aquestes xarxes compten ja amb centenars de voluntaris. És el cas de la Xarxa Solidària de Badalona o la Xarxa de Suport Santboiana –una de les primeres en gestar-se en l’àrea metropolitana–, que agrupen unes 250 i 300 persones voluntàries, respectivament. 

L’objectiu inicial, expliquen des de la plataforma de Sant Boi, era respondre de manera més ràpida i eficaç a la crisi del que ho han fet les administracions. Asseguren que va ser la preocupació davant de la «precarietat» de les mesures polítiques inicials i pensar en «tota la gent que forma part dels col·lectius en risc i que s’exposen al contagi en activitats tan quotidianes» el que els va animar a posar-se en marxa.

Alguns voluntaris col·laboren en tasques de gestió: contesten correus i trucades i s’encarreguen de les xarxes socials –on neixen i creixen aquestes iniciatives. Altres han decidit participar en la confecció de mascaretes o en iniciatives com #EstemAmbTu, pensada per enviar missatges de recolzament a pacients i treballadors de l’Hospital de Sant Boi, o #VecinasReunidas, a través de la qual ofereixen una programació cultural diària a Instagram.

Organització ciutadana

Dins d’aquestes xarxes hi ha també qui desenvolupa la seva activitat professional de manera gratuïta, per exemple, oferint assessorament laboral o psicològic. En el cas de la xarxa santboiana, asseguren haver atès fins ara més d’un centenar de persones amb dubtes relacionats amb el teletreball, drets laborals o els cada vegada més estesos ertos. 

Notícies relacionades

Comença a funcionar el tercer sortidor de gas natural comprimit a l’ecoàrea Can Calderon de Sant Boi

Sant Boi tornarà a «reivindicar l’esperit de la Diada de 1976» aquest 2023

Les xarxes de suport veïnal han arribat també a municipis com Cornellà, Terrassa, l’Hospitalet, Sabadell o Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres. A través d’aquestes, els voluntaris es reparteixen per zones o barris i comparteixen idees per passar el temps a casa o per expandir la xarxa, per exemple, facilitant plantilles per penjar als replans amb els noms i el contacte dels veïns voluntaris i els que necessiten ajuda.

Ep! 🙋‍♂M'ofereixo per tenir cura de nens i nenes a Rubí (de forma voluntària) si els pares/mares no teniu l'oportunitat de fer teletreball o demanar permís a la feina.

(A dia d'avui em puc comprometre els matins de dilluns i dimecres de la set. següent).

1/3#rubicity

— Jordi (@CastiJordi) 12 de marzo de 2020

 Les mostres de solidaritat creixen així que passen els dies i el confinament s’allarga, i a les xarxes socials la ciutadania s’ofereix també a títol personal per ajudar els seus veïns. Una manera de fer front, amb els qui potser no es comparteix més que una estona d’ascensor, a una crisi sanitària que ha portat a col·lació també la faceta més humana i afable de la ciutadania.