Pere Puig rep l’eutanàsia i es converteix en el segon pacient psiquiàtric de Catalunya a accedir a la mort digna en un mes

El Pere, amb una depressió severa de més de 20 anys de durada, és el segon pacient psiquiàtric oa aconseguir l’eutanàsia l’últim mes a Catalunya, després de Noelia Castillo Ramos, la jove de 25 anys el cas de la qual va arribar a Estrasburg. Al seu blog, el Pere també va deixar escrit la seva voluntat de ser donant d’òrgans.

Pere Puig des del 2023 reclamava l’eutanàsia. La va demanar tres vegades fins que la va aconseguir. «Tinc una depressió severa crònica resistent des de fa més de 20 anys. El 2012 vaig patir un empitjorament molt fort i vaig començar a ingressar en unitats psiquiàtriques. Tinc ansietat les 24 hores del dia i atacs de pànic diaris», explicava a EL PERIÓDICO fa un mes. Des de feia tres anys, la seva degradació, assegurava, era «diària i devastadora» i va afectar fins i tot la seva salut física: El Pere tenia dolor crònic, hipertensió i va perdre 10 quilos de massa muscular. El seu cas el va recolzar l’entitat Dret a Morir Dignament (DMD).

Feia tres anys que el Pere es passava el dia al llit. No treballava i tenia una discapacitat del 68% des del 2006. No sortia de casa, ja que també patia agorafòbia. Tenia intolerància a 15 fàrmacs diferents i assegurava haver provat «totes les teràpies» –tant les de «dins» com les de «fora» de la ciència–. Considerava que la seva vida «no era digna».

Què diu la llei

La llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE), vigent a Espanya des del març del 2021, atorga un nou dret sanitari que protegeix la lliure elecció del moment de la mort a les persones majors d’edat, espanyoles o residents, que estiguin en «context eutanàsic» i mantinguin capacitat de fet. Aquest «context eutanàsic» està definit en l’article tres de la LORE en dos supòsits: un sofriment greu, crònic i impossibilitant, i una malaltia greu i incurable.

La LORE no parla de diagnòstics ni exclou cap malaltia ni sofriment. Només parla de «situacions». Per tant, no deixa fora les malalties mentals, que s’inclourien en el primer supòsit, com sí que passa en legislacions d’altres països com el Canadà. Aquest és el cas, per exemple, tant de Pere Puig Ribas, com de Noelia Castillo Ramos, els dos pacients psiquiàtrics que es van enfrontar a més traves per accedir a la prestació.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya concizumab, la primera teràpia per a tots els tipus d’hemofília que pateixen 3.000 espanyols

El 20% dels diagnòstics de càncer de mama són en realitat lesions precanceroses: «Es tracta innecessàriament un nombre molt alt de dones»

El març d’aquest any, en el seu tercer intent d’accedir a la mort digna, la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC ) –òrgan multidisciplinari de caràcter administratiu que aprova o denega les peticions d’eutanàsia– va avalar la petició del Pere. L’òrgan va confirmar que el seu « trastorn ansiosdepressiu» incidia de manera directa en l’«empitjorament global del seu estat i en el deteriorament físic associat». «La combinació de la patologia psíquica i del deteriorament físic limita de manera significativa la seva autonomia i la seva capacitat per portar a terme les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària», recollia la comissió en el seu escrit.

La comissió va estimar que no hi havia possibilitats de millora, que el Pere havia exhaurit totes les vies terapèutiques i, sobretot, va acreditar «l’existència d’un sofriment psicològic greu i cronificat», que afectava «profundament» la seva «qualitat de vida» i que «dificultava» la seva «autonomia personal». Un mes després, aquest 16 d’abril, Pere Puig Ribas per fi va accedir a la mort digna per la qual va estar lluitant tres anys.