La gent de la cultura

Fa un mes i mig que presento la novel·la La segona vida de Ginebra Vern a pobles i ciutats. Encara no m’hi he acostumat del tot. Escriure és una activitat solitària i silenciosa, però quan publiques de sobte et trobes parlant davant de persones que no coneixes i que, per algun motiu misteriós, han decidit venir a escoltar-te.

Arribes a un lloc que no coneixes. T’esperen els organitzadors, que tampoc coneixes. Et saluden amb una cordialitat que agraeixes perquè en aquell moment tens una pregunta punxant-te els nervis: vindrà algú? Els minuts abans de començar són d’una estranyesa absoluta fins que comencen a entrar. Somriures, salutacions, algun llibre a la mà.

Durant anys escrius sol. Hores de conversa interior, silencis i dubtes davant l’ordinador. I de sobte aquells personatges que només habitaven el teu cap passen a ser també una mica dels altres. I et tornes a neguitejar: interessarà aquest univers que has anat construint paraula a paraula?

Notícies relacionades

La final de la Copa del Rei

Quevedo protagonitza una inesperada “fugida” en una entrevista amb Jordi Évole que ja és viral

Segueixen allà, escoltant, empesos per una xarxa gairebé invisible de persones que cada dia treballen perquè els llibres i el pensament arribin a les mans d’algú. Tot això no existiria sense persones com la Montse Barderi, que fa una feina incansable des de l’Ajuntament de Sabadell mobilitzant lectors amb una convicció que només tenen els que estimen els llibres de veritat. Si a cada ciutat i a cada poble hi hagués algú com ella, les coses ens anirien millor. També penso en la Manuela Moya, de l’Ajuntament de Vilaseca, em va impressionar el seu nervi. Comparteix amb la Montse la dèria que a casa seva, a la seva vila, hi passin coses. Després hi ha també els llibreters i els clubs de lectura. Puc parlar de l’Enric Pallarés, llibreter d’El Racó del llibre de Rubí, la Lurdes Daina, de la Caselles de Lleida, o la Magda Gual i les seves companyes que han agafat les regnes de la Saltamartí de Badalona, per destacar-ne només tres. I els que des dels mitjans locals difonen cultura; tan diversos com el Jordi Vilarrodà amb el seu I bona lletra a El9TV, el Josep Genescà, a Ràdio Puig-reig, la Mariví Chacón de Lleida TV, la Mònica Socias de Tarragona Ràdio i el Saïd Sbai de Girona FM. És impossible citar-los tots.

Quan parlem de cultura sovint ens posem grandiloqüents, però la gent de la cultura són aquells que, sense gaire soroll, dediquen hores a fer que els llibres trobin lectors. Mantenen viu aquest ecosistema fràgil que és la cultura, mai els podrem estar prou agraïts..