Els trastorns de salut mental
Sant Pau avança en la cirurgia per curar la depressió resistent i l’esquizofrènia
Els errors en el diagnòstic de la depressió i la falta de recursos frenen la recuperació del pacient
Una jove que va superar la depressió: «És com ser al fons del mar sense poder nedar»
És l’únic hospital del sud d’Europa que fa aquesta pionera intervenció quirúrgica, que té una taxa d’èxit del 65% passats cinc anys
Hi ha casos de depressions i esquizofrènies (els més resistents de tots, els que després d’anys i anys no han experimentat cap millora, ni amb fàrmacs ni amb teràpia) que es poden operar en un quiròfan. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau,a Barcelona, és l’únic centre sanitari no només de Catalunya i Espanya, sinó de tot el sud d’Europa, que fa aquestes intervencions, que consisteixen en la col·locació d’elèctrodes en zones profundes del cervell. Són operacions mínimament invasives: l’endemà el pacient és a casa seva. Arreu del món, hi ha només cinc hospitals que operen la depressió. Aquesta cirurgia, junt amb l’ús de nous fàrmacs com l’esketamina, ha demostrat ja beneficis davant les depressions resistents. Un 5% de la població espanyola (uns 2.350.000 ciutadans) té depressió. D’aquests, entorn d’un terç (uns 775.000) tenen depressió resistent.
Després de 14 anys d’experiència i diversos assajos clínics, un article que es publicarà pròximament a ‘The Journal of Clinical Psychiatry’ demostra els «molt bons resultats» de les cirurgies realitzades per Sant Pau en els casos de depressió profunda: aproximadament entre un 60% i 65% dels pacients milloren «significativament» els símptomes als cinc anys. En un 40% dels malalts, la depressió ha remès per complet. «I amb el temps això [la millora] va a més perquè aquesta teràpia canvia els circuits cerebrals», assenyala el neurocirurgià de Sant Pau Juan Aibar.
Un equip multidisciplinari de Sant Pau (psiquiatres, neuropsicòlegs, psicòlegs, neurocirurgians, neuròlegs i anestesistes) opera les depressions refractàries a fàrmacs, les més «extremadament resistents», des del 2009. El 2016 va arrencar el primer assaig clínic amb l’esquizofrènia i aquest any començarà el segon amb aquest trastorn.
No obstant, els beneficis d’aquestes intervencions quirúrgiques estan més provats amb les depressions. «La neuromodulació dels trastorns psiquiàtrics consisteix en la implantació d’elèctrodes en determinats llocs del cervell relacionats amb malalties», explica Aibar. El trastorn obsessiu compulsiu (toc) és un altre dels que també s’estan començant a operar, però en altres centres.
El primer assaig
Sant Pau va fer el 2009 el primer assaig clínic europeu sobre el tractament quirúrgic de la depressió resistent, que va incloure vuit pacients. El 2014, va arrencar el segon. Al llarg aquests 14 anys, l’hospital ha operat un total de 18 persones i tota aquesta experiència l’ha convertit en un centre d’‘expertise’ en aquest àmbit.
«No podem dir que sigui una operació que es fa de manera general: no està aprovada per la Food and Drug Administration (FDA) dels EUA ni per l’Agència Europea de Medicaments (EMA). Però sí que es reconeix que determinats pacients seleccionats en centres especialitzats es poden beneficiar d’aquesta teràpia», defensa aquest neurocirurgià.
Operar la depressió és l’«última baula terapèutica»: només s’intervenen aquelles persones que, durant anys, no han respost a res més. L’experiència de Sant Pau l’ha portat a descobrir quines són les neurones cerebrals implicades en la millora de la malaltia, una cosa que permet als metges afinar més on col·locar els elèctrodes en cada pacient.
Els bons resultats obtinguts (sempre a llarg termini, de vegades fins a vuit o nou anys després) porten Aibar a pensar que, a poc a poc, augmentaran els pacients que es puguin operar de depressió (tot i que continuaran sent un percentatge mínim). «Aquestes persones a qui no pot ajudar el seu metge de capçalera ni el seu psiquiatre podrien ser derivades a un centre amb aquestes alternatives», apunta. Creu que el futur passa perquè, a cada Estat, hi hagi un o dos centres on es puguin fer aquestes intervencions.
Psiquiatria «en evolució»
Com explica el director del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, Narcís Cardoner, la psiquiatria clàssica està «en evolució». Per exemple, hi ha nous fàrmacs que es fan servir també en depressions resistents. Un d’aquests són els antiinflamatoris, ja que hi ha algunes depressions que estan relacionades amb la microbiota intestinal (els bacteris de l’aparell digestiu), com explica Amanda Rodríguez, psiquiatra del Programa de Depressió Resistent de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.
«Per primera vegada en molts anys, hi comença a haver publicacions sobre l’ús d’antiinflamatoris per tractar les depressions relacionades amb el sistema inflamatori, una cosa que té a veure amb les alteracions immunològiques. Aquí serien més útils els antiinflamatoris que els antidepressius», diu Rodríguez. Tot i així, encara s’està investigant sobre això.
El fàrmac que sí que ha demostrat ser molt exitós en el tractament de la depressió resistent és l’esketamina, un antidepressiu que actua sobre els receptors (dianes) del cervell per a una substància anomenada NMDA i que és més ràpid que els tractaments tradicionals. Així, no actua sobre la serotonina, una hormona sobre la qual, majoritàriament, s’ha estat centrant durant dècades la psiquiatria per tractar la depressió. L’esketamina fa efecte a la setmana, davant els fàrmacs tradicionals, que triguen aproximadament un mes.
«Ara estem incorporant altres models [per tractar-la]», diu Cardoner. La doctora Rodríguez parla d’una «personalització de la psiquiatria», ja que, per exemple en el cas de la depressió, n’hi ha de molts tipus i per això no es poden tractar totes de la mateixa manera. Els psiquiatres també estan investigant en l’ús de psicodèlics com la psilocibina (sempre administrats sota control i supervisió mèdica) per tractar la depressió resistent. S’espera que els EUA l’aprovin pròximament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Departament de Salut Salut mental Psiquiatria Hospital de Sant Pau Sanitat pública Depressió Ministeri de Sanitat
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes