Totes les mesures que ha pactat el Govern per aprovar els pressupostos del 2026

Infraestructures i inversions

El Govern ha pactat amb ERC la creació d’una societat mercantil que s’encarregarà de controlar l’execució de les inversions en infraestructures pressupostades per l’Estat. La titularitat de les infraestructures no variarà —continuaran sent estatals—, però Catalunya tindrà més pes a l’hora de decidir a què es destinen els recursos i de vigilar que els terminis de les obres es compleixin.

A més, els republicans han acordat amb Illa recuperar un projecte històric concebut per connectar les principals ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, l’anomenada línia de tren orbital, que costarà 5.200 milions d’euros i hauria d’estar acabada el 2040. El plantejament passa per construir de manera progressiva un gran corredor ferroviari de 120 quilòmetres entre Vilanova i la Geltrú i Mataró, travessant el Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès.

D’altra banda, el Consorci de la Zona Franca passarà a ser una entitat en l’òrgan de direcció de la qual la part catalana —Generalitat i Ajuntament, conjuntament— disposi de majoria, amb un 55%, mentre que l’Estat —que avui té el control de l’ens— conservarà prop d’un 45%. En aquest percentatge de la part catalana, la Generalitat tindrà un pes preeminent —el 40 o 45%, per sobre del consistori barceloní, que tindrà un 15% o un 10%—.

Illa i Junqueras també s’han compromès a impulsar les modificacions legislatives per crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i a aprovar en una «futura» Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat la creació d’un òrgan bilateral amb la finalitat de coordinar la governança del sistema aeroportuari català.

En aliança amb ERC, però també amb els Comuns, també s’acorda continuar amb el traspàs de Rodalies començant per l’R1, i l’empresa mixta iniciarà també el procés per fer-se càrrec de l’R3, l’R2 sud, l’R4 nord i l’R16. Al mateix temps, la Generalitat assumirà l’execució d’obres a la xarxa ferroviària i la redacció de projectes, la inversió dels quals farà el Ministeri de Transports via encàrrecs de gestió. El Govern també destinarà 21 milions d’euros a reforçar la xarxa d’autobusos, ja que el caos de Rodalies ha provocat que molts usuaris passin a la carretera.

El model de finançament i l’IRPF

La Generalitat i els republicans fixen en el seu acord que el nou sistema de finançament s’ha d’aprovar al Congrés abans de finals d’any perquè estigui vigent el 2027, un procés en què s’incorporarà la delegació de les competències per recaptar l’IRPF, una cosa que fins ara ha rebutjat el Govern espanyol i que és la principal causa per la qual va descarrilar el primer intent de pactar els comptes al febrer. En aquest termini de sis mesos també s’hauria d’aprovar la condonació del deute del FLA, que, per a Catalunya, suposarà més de 17.000 milions d’euros i, en paral·lel, es procedirà a la signatura d’un contracte programa entre la Generalitat i l’ATC per impulsar els canvis tecnològics, de gestió de dades i organitzatius necessaris per afrontar la recaptació de tributs amb una aportació addicional de 21 milions d’euros, fins als 527 milions el 2029.

L’habitatge i el pla de pobles

En matèria d’habitatge, el Govern i ERC han creat un instrument extraordinari per impulsar la rehabilitació d’habitatge i la recuperació del parc residencial degradat a Catalunya amb 160 milions d’euros anuals, als quals se sumarà una línia de l’ICF de 50 milions durant tres anys i comptarà amb una estructura de 20 persones. L’objectiu serà mobilitzar habitatges buits o en desús, finalitzar edificis inacabats, invertir en zones residencials degradades, ajudar els ajuntaments petits a mobilitzar el parc d’habitatge i reduir tràmits per facilitar als propietaris i a les comunitats de veïns les rehabilitacions. Tot plegat es complementa amb el Pla de Pobles, avançat per EL PERIÓDICO, en què s’invertiran 400 milions d’euros per recuperar zones degradades de municipis petits, i amb el doble de la dotació anual de la llei de barris perquè es passi dels 200 milions anuals als 400, com ja van pactar els Comuns. L’objectiu és que cada any es rehabilitin 40 zones degradades de Catalunya en lloc de 20, com fins ara havia concebut el Govern.

En l’acord amb el grup de Jéssica Albiach, el Govern ja va tancar un paquet d’habitatge que arribarà a una inversió de 1.259 milions en recursos propis de la Generalitat, un creixement elevat si es té en compte que en els pressupostos del 2023 era de 750 milions. Uns 300 milions es destinaran a la compra d’habitatge per a protecció oficial, uns altres 300 milions seran per a ajudes al lloguer i uns altres 150 milions per a la rehabilitació de 150.000 habitatges per destinar-los al parc públic. A aquests fons s’hi sumaran uns altres 600 milions de l’Institut Català de Finances (ICF) per a habitatges i uns altres 50 milions per a rehabilitació. Les ajudes al lloguer arribaran a fins a 50.000 llars més a Catalunya.

També s’apujarà el límit d’ingressos màxims que es fixa actualment per accedir a aquestes ajudes fins als 36.279 euros per família i s’actualitzarà el preu màxim dels lloguers que podran ser coberts amb aquestes ajudes perquè a Barcelona se situï en els 1.135 euros mensuals —ara és de 900— i a la resta de Catalunya en els 855 euros mensuals —ara és de 600—. El 2025 van rebre ajudes unes 95.000 llars, que són el 13% del total de llogaters. El pla és que el 2027 s’arribi a gairebé 200.000, una cobertura del 25%.

D’altra banda, el Govern limitarà la compra especulativa d’habitatge, a través de la llei d’urbanisme, en zones amb la demanda tensionada després que els experts recalquessin que la mesura és «viable i constitucional». Els grans tenidors, aquells propietaris que compten amb cinc immobles o més, no podran comprar habitatges per especular. Sí que podran adquirir edificis sencers, però hauran de destinar-los a lloguer amb el preu regulat. Incomplir-ho suposarà sancions severes que arribaran als 1,5 milions d’euros. Estarà permès que les persones físiques adquireixin un pis si és per viure-hi, per a un familiar directe o per a una segona residència, així com per a lloguer a preu assequible si es tracta d’un petit propietari.

L’impuls al català

Un altre dels punts forts de l’acord entre el Govern i ERC és el reforç del català. S’ha acordat destinar 50 milions d’euros durant tres anys a augmentar la presència del català a les xarxes socials i 35 milions a reforçar el departament de Política Lingüística per ampliar l’oferta de places de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Es tracta d’un paquet de mesures per impulsar el català en l’àmbit de l’audiovisual i dels videojocs, a l’empresa, la salut i el comerç, entre d’altres. També s’hi sumaran 10,3 milions per fomentar l’ús social de la llengua en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.

La inversió en sanitat i educació

També hi ha partides pressupostàries acordades per a sanitat i educació. En la primera matèria, es destinaran 250 milions al sistema sanitari per alleujar tensions de tresoreria. I en la segona, a més dels 100 milions per climatitzar un centenar d’escoles, com ha avançat EL PERIÓDICO, s’incorporen 400 milions més per invertir a les escoles, 50 milions per al val escolar i la creació de 250 noves aules d’acollida. En el pacte amb els Comuns ja es va acordar que a les aules s’incrementarà en un 20% la plantilla de docents destinats als centres de màxima complexitat, s’impulsarà un «pla de xoc» per millorar la comprensió lectora dels alumnes i es contractaran 158 psicopedagogs més, alhora que es crearan 60 nous grups de grau mitjà i bàsic de formació professional.

Així mateix, la Generalitat invertirà 100 milions d’euros a atorgar 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos: 50.000 en el curs 2026-2027 i unes altres 50.000 en el curs 2027-2028. Segons els Comuns, així es cobrirà fins al 30% dels alumnes, un increment notable si es té en compte que ara arriben al 18%, però no suficient per cobrir tots els que estan en risc de pobresa, que és el 36%.

Notícies relacionades

¿Pot un pare paralitzar l’eutanàsia del seu fill? El Suprem fixa criteri aquesta setmana amb el cas del Francesc

El jutge del cas Plus Ultra considera que Zapatero és el presumpte líder d’una «estructura estable i jerarquitzada de tràfic d’influències»

D’altra banda, com va pactar Illa amb els Comuns, el Govern elaborarà un pla per reduir les llistes d’espera i aconseguir que les primeres visites estiguin dins del període establert per al 70% dels usuaris i que no superin els 67 dies. En les proves diagnòstiques, almenys el 75% de les persones seran ateses quan toca en un termini no superior als 50 dies. I pel que fa a l’activitat quirúrgica, el temps d’espera no podrà superar els 30, 45 i 60 dies en els casos de neoplàsies i cirurgia cardíaca.

Al mateix temps, totes les «persones menstruants» que tinguin entre 12 i 25 anys rebran un xec de 25 euros l’any per comprar productes per a la menstruació i un altre bo anual de 25 euros per a joves d’entre 16 i 25 anys per comprar preservatius.