Els secrets de la depressió no només són al cervell

La pandèmia de covid-19 ha posat al centre del debat els trastorns de salut mental, entre els quals la depressió. Ha empès la gent a parlar més sobre aquesta dolorosa problemàtica. També a repensar amb més profunditat nous models de tractament. Per exemple, uns dels que s’estan posant sobre la taula són els psicodèlics per tractar depressions i l’estrès posttraumàtic.

«Fa 30 anys que parlem que la depressió està causada per un dèficit de serotonina [la substància química produïda pel cervell i la medul·la espinal que regula les emocions]. Hi ha algunes depressions que sí, però d’altres que no, que estan relacionades amb el sistema immunològic o la microbiota», apunta Amanda Rodríguez, psiquiatra de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). «Els psiquiatres hem de sortir del cervell per tractar la depressió», insisteix.

Els estudis apunten que la microbiota, la flora intestinal, té una «relació directa» amb la depressió. La Vall d’Hebron està treballant en una investigació europea anomenada Discovery que estudia aquesta associació. «La microbiota és com un cervell virtual que dona informació al cos, que activa o desactiva el sistema immune. Una microbiota alterada està relacionada amb canvis depressius», assegura Rodríguez.

De moment s’ha vist una «associació», que no una «causalitat». «No podem dir que la microbiota causa estats depressius. Però sí que podem dir que hi ha alteracions a la microbiota que s’han vist en persones amb depressió», diu aquesta psiquiatra.

«Malaltia multicausal»

La depressió, explica Rodríguez, igual com tots els trastorns mentals, és una «malaltia multicausal», això és, no hi ha un únic factor que l’explica. No hi ha un sol element que la causi en el cos humà. «Un sistema immunològic alterat, o un sistema hormonal alterat, o el tracte gastrointestinal –també anomenat segon cervell– poden haver sigut l’origen de l’estat depressiu», prossegueix.

Així, no totes les depressions són iguals, l’origen és «molt divers» i per això els psiquiatres han de tenir en compte diferents factors sistèmics a l’hora de tractar aquests trastorns. «Menjar bé o tenir relacions socials saludables és important per prevenir estats depressius futurs», assenyala. Per exemple, ara amb la pandèmia s’ha vist que l’entorn social està relacionat amb la depressió.

Tot això canvia el paradigma de tractament de la malaltia perquè, si hi ha una depressió mediada pel sistema immunològic, caldria tractar-la amb antiinflamatoris, per exemple. O si està mediada per la microbiota, amb probiòtics. Aquí s’englobarien les anomenades «depressions resistents»: les que no responen als tractaments antidepressius convencionals. «La ideologia de la depressió és molt diversa i en els últims 30 anys ens hem focalitzat en una de sola, a tractar-la amb serotonina», diu aquesta psiquiatra.

Notícies relacionades

Barcelona organitza una gran trobada sobre depressió després de la pandèmia

Fins a 3 mesos per accedir a una unitat de trastorn alimentari per a adolescents a Catalunya

Tots aquests aspectes estan ara en investigació. Així, els psiquiatres han començat recentment a donar esketamina [un psicodèlic dissociatiu] a persones amb depressió resistent. «És un fàrmac molt nou i ha donat respostes molt bones. Els fàrmacs que apujaven la serotonina al cos han sigut un fracàs en aquests pacients», explica.

Segons la seva opinió, «possiblement» quan la societat està molt danyada i els índexs de depressió pugen tant, és perquè es tracta d’una malaltia «molt relacionada amb l’ambient». «Probablement les hipòtesis que hem desenvolupat els psiquiatres fins ara no han sigut del tot completes, i ara estem obrint la veda a noves teràpies. Els metges hem de sortir del cervell per tractar la depressió», conclou Rodríguez. És a dir, sortir de la prescripció d’ansiolítics i antidepressius i ampliar fronteres.