Barbón, Rueda i Mañueco reclamen avenços en el Corredor Atlàntic, la fi dels peatges i un nou model de finançament

Un nou model de finançament, compromisos i avenços en el Corredor Atlàntic i la fi de les autopistes de peatge. Aquestes van ser les principals reclamacions que els presidents autonòmics d’Astúries, Galícia i Castella i Lleó van verbalitzar en el II Foro del Nord-oest, organitzat per Prensa Ibérica, grup editorial al qual pertany aquesta capçalera i que se celebra aquest dimarts a Oviedo.

El socialista Adrián Barbón, president del Principat, i els populars Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia, i Alfonso Fernández Mañueco, president en funcions de la Junta de Castella i Lleó, van participar en una taula rodona moderada per Eloy Méndez, director de LA NUEVA ESPAÑA, que va donar continuïtat a la cita celebrada l’any passat a Santiago. «No renunciem a un impuls comú d’infraestructures i no farem cap pas enrere en finançament», van coincidir tots tres.

Sintonia política i personal

Els tres mandataris, de dos partits polítics diferents, van demostrar una gran sintonia política i fins i tot personal en alguns moments, compartint bromes i confidències, i van coincidir a destacar la fortalesa del Nord-oest. «Pot cridar l’atenció que diferents colors polítics defensin les mateixes coses, encara que de vegades pugui ser incòmode. No he sentit els meus homòlegs dir res diferent del que jo dic en matèries importants, com el finançament o les infraestructures, que avancen en altres llocs i aquí també ho han de fer», va assegurar Alfonso Rueda.

«Això envia un missatge a la societat, que està cansada de la polarització. Que siguem capaços d’entendre’ns és un missatge molt fort», va apuntar Barbón. «Les relacions s’han de fer des de l’àmbit polític, però és important que hi hagi bona sintonia personal. La sintonia que tenim Adrián, Alfonso i jo —dos alfonsos i un adrián, tots començant per A— és important. Hi ha una realitat política i física que ens obliga a portar-nos bé», va incidir Mañueco.

El Corredor Atlàntic

Ja entrant en matèria, els tres presidents van abordar de ple tots els temes d’actualitat. El Corredor Atlàntic —el conjunt d’infraestructures que la UE considera prioritàries i del qual formen part les tres regions— va ser un dels assumptes centrals. Els dirigents van coincidir a demanar més celeritat a l’Estat amb les matèries pendents i van posar en relleu que el Corredor Mediterrani va més avançat que l’Atlàntic.

«No tinc res en contra del que es faci al Mediterrani. El que demano és que s’executi el d’aquí», va destacar Barbón, que va indicar que Astúries «va per davant en el Corredor gràcies a l’obertura de la Variante de Pajares», la connexió ferroviària entre el Principat i Lleó. El mandatari asturià va admetre que «queda feina per fer» i va reclamar l’accés al port d’El Musel, a Gijón, per Aboño.

Alfonso Rueda va assegurar que en el Corredor Atlàntic «està fallant la política» i va lamentar que el comissionat per al Corredor, José Antonio Sebastián, ni tan sols l’hagi rebut. «I no serà perquè no ho hàgim demanat… Óscar Puente es va comprometre a concrecions i la meva opinió és que no hi ha hagut res de res. Dada mata relat. No hi ha hagut cap avenç sensible. Si hi ha un canvi de Govern, ho continuaré reclamant», va emfasitzar.

«Ens agradaria que hi hagués un impuls. Tenim molts quilòmetres per fer i obres complexes, com el nus del Manzanal, a Ponferrada. La connexió amb Portugal i amb Astúries i Galícia és imprescindible i m’agradaria que hi hagués més velocitat. Necessitem infraestructures que permetin que torni la població», va indicar Mañueco.

Els peatges

Els peatges estatals de les autopistes AP-9, a Galícia, i de l’Huerna (AP-66), en territori lleonès però amb influència a Astúries i Galícia, van posar d’acord els presidents. Els tres territoris reclamen la fi dels peatges i Astúries portarà als tribunals el Ministeri de Transports d’Óscar Puente, basant-se en el dictamen de la Comissió Europea, que considera il·legal l’ampliació duta a terme pel Govern de José María Aznar l’any 2000. Els mandataris van enviar fa mesos una carta a Puente sobre els peatges, sense resposta.

«No és normal que no es contestin les cartes i no fer-ho és una declaració d’intencions», va destacar Alfonso Rueda, que va recordar que Galícia «també va judicialitzar» l’assumpte dels peatges, en portar a l’Audiència la negativa del Govern central a facilitar informació sobre el procediment europeu.

«Fa uns anys el debat era per què el peatge era injust; ara Europa diu que aquella pròrroga que es va aprovar amb el Govern d’Aznar és il·legal. Anem de bracet amb la posició de Galícia i Castella i Lleó i ho treballem amb la Comissió Europea. Si no hi ha avenços per la via política, ho farem per la via judicial», va indicar Adrián Barbón.

Fernández Mañueco, per la seva banda, va donar suport al plantejament dels seus homòlegs i va dir que «és bo anar junts», ja que, segons va exposar, «els peatges fan perdre competitivitat». El president de la Junta també es va queixar del peatge intern entre Lleó i Astorga.

El finançament autonòmic

El meló del finançament autonòmic va ser l’assumpte que va provocar diferents opinions entre els tres mandataris. Tot i que tots van rebutjar el model plantejat pel Govern central, a la taula rodona van sorgir diversos matisos. També hi va haver un punt comú: l’acord de Santiago, signat el 2021 entre diverses autonomies, continua vigent per als tres territoris.

On sí que es van diferenciar va ser en la quitança del deute, que promou el Govern central i avala Astúries, però que no abracen Galícia i Castella i Lleó. «És com si a una persona que té 100.000 euros d’hipoteca li diuen que no en pagarà 40.000. El que ens treguin del deute anirà bé, estalviarem interessos i serà millor. No hi estic al cent per cent a favor, però sí al 75 per cent. La quitança és justa, perquè l’Estat, fa anys, va escanyar les comunitats autònomes», va apuntar Barbón.

«En alguna cosa hem d’estar en desacord…», va ironitzar Mañueco, que va lamentar que regions com les del Nord-oest «puguin sortir perjudicades davant de qui no ha sabut fer bé les coses», va incidir, en referència a les comunitats amb més deute.

Rueda també va parlar del deute. «No em nego a la condonació; em nego a la condonació i res més. No és el més urgent i no l’hem demanada. Necessitem un finançament diferent i no tenim un problema de deute», va assegurar, mostrant-se molt crític amb el model que va plantejar l’exministra d’Hisenda María Jesús Montero. «Si formem part d’un país anomenat Espanya no podem permetre la proposta actual. Si féssim el mateix a Galícia, els habitants de la Corunya o Arteixo no finançarien els serveis dels d’Ourense. No unir-se davant d’això és un disbarat», va opinar.

El repte demogràfic

Els presidents també van celebrar el canvi de tendència demogràfica, amb les tres regions guanyant població. Barbón i Mañueco van dir que havien copiat el «model gallec», que busca el retorn dels gallecs que són fora.

«En els últims anys han tornat gairebé 50.000 gallecs. Fa temps que creixem, ha augmentat la taxa de fertilitat interna i ve gent de fora. A la gent no se la pot obligar a tenir fills; se la pot animar», va dir Rueda, que va indicar que el flux migratori ha de ser «ordenat».

Barbón va celebrar no haver baixat del milió d’habitants. «El nostre mínim va ser el 2022 i des d’aleshores estem creixent i hem guanyat 20.000 habitants. Hem aconseguit capgirar la situació amb una estratègia de retorn», va destacar.

Mañueco, per la seva banda, va assenyalar que la intenció del seu Govern és que «la gent pugui viure al món rural» i va assegurar que pretenen competir amb altres comunitats.

Fiscalitat i polítiques pròpies

La fiscalitat també va tenir espai en el debat. Rueda va reivindicar el dret de cada comunitat a tenir la seva pròpia política fiscal. «De vegades sento que no tenim dret a demanar recursos si abaixem impostos i això no té sentit», va opinar.

Mañueco va defensar la «fiscalitat favorable al món rural» de Castella i Lleó i Adrián Barbón la via fiscal asturiana, que, segons va dir, beneficia les «classes mitjanes i treballadores».

Actualitat política i pactes

La taula rodona també va tenir espai per a l’actualitat política, amb la citació com a investigat de l’expresident socialista José Luis Rodríguez Zapatero i les recents eleccions andaluses. «El xoc és important, parlem d’un expresident», va dir Mañueco, que va destacar també el triomf del PP en les últimes autonòmiques celebrades i, sobre la negociació amb Vox, va indicar que «hi estem treballant; quan arribi el moment, informarem».

Rueda es va definir com a «poc expert en pactes», ja que governa amb majoria absoluta, però va defensar els acords. «Des de fora em crida l’atenció com de solemnes es posen alguns amb pactes amb determinades forces i, en canvi, no diuen res amb altres igual de radicals», va destacar. Sobre la investigació a Zapatero va dir que «és una situació tremenda, que causa una convulsió enorme».

Notícies relacionades

La IA transformarà o automatitzarà un milió de llocs de treball a Catalunya i les dones de mitjana edat seran les més afectades

Javier Moll, president de Prensa Ibérica: «El futur del nord-oest mereix ocupar un lloc prioritari en la conversa pública espanyola»

Barbón, per la seva banda, va dir que no havia llegit la interlocutòria i va defensar la presumpció d’innocència de l’expresident. Sobre els últims cicles electorals, va assenyalar que el PSOE ha de tenir «autocrítica» i va llançar una petició: «Anar a un sistema d’elecció directa a doble volta, en comptes del model actual, perquè els grans partits en poden sortir reforçats».

«Construir ponts»

Els tres mandataris van finalitzar la taula rodona i després van compartir confidències, demostrant la seva bona relació. Barbón, amfitrió, va deixar un titular final: «Som l’exemple viu de construir ponts. Perquè se’ns escolti, el primer és fer-nos sentir», va dir, destacant com a gran mitjà per aconseguir-ho el II Foro del Noroeste de Prensa Ibérica.