Malaltia crònica i autoimmunitària

Fàrmacs en assaig i una nova vacuna obren una era en el tractament de l’esclerosi múltiple

  • Alzheimer als 50: «Espero durant tres o quatre semàfors fins a estar segura que puc creuar»

  • El futur de l’Alzheimer: detecció més precoç i nous tractaments

Fàrmacs en assaig i una nova vacuna obren una era en el tractament de l’esclerosi múltiple

Joan Cortadellas

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Aquest 2023 serà, probablement, l’any més important de l’esclerosi múltiple. Un total d’11 assajos a nivell mundial, els resultats dels quals es coneixeran a finals d’any, marcaran el «futur a curt termini» d’aquesta malaltia crònica i neurodegenerativa que a Catalunya afecta unes 9.000 persones i a tot Espanya, unes 60.000. «Hi ha molta energia posada en aquests assajos, però pot ser una decepció total. Esperem que no», assenyala el doctor Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). Aquest dimarts 30 de maig se celebra el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple i el Cemcat ha organitzat una jornada, juntament amb la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).

Aquests 11 assajos, dels quals dos estan dirigits per Montalban, estan basats en la BTK (Tirosina Quinasa de Bruton), una petita molècula selectiva potencialment capaç de penetrar al cervell i protegir-lo, i que «podria frenar la discapacitat» que causa aquesta malaltia, en paraules del doctor. Aquests fàrmacs obren una nova via de tractament diferent. «Tenim esperances que modificaran la inflamació [causada per la malaltia] i que serviran com a neuroprotectors», explica Montalban. Diguin el que diguin els resultats finals, aquest investigador, que es mostra optimista, creu que a finals d’any el món mèdic disposarà d’una nova informació que entreveurà «el que passarà en els pròxims anys». «Mai hi havia hagut tants assajos d’una mateixa molècula, en la qual estan treballant ja fins a cinc companyies farmacèutiques», assenyala.

El virus d’Epstein-Barr

Els investigadors saben ja que totes les persones que pateixen esclerosi múltiple tenen el virusd’Epstein-Barr, també conegut com el virus de l’herpes humà 4, un membre de la família dels virus de l’herpes. És el virus que provoca la mononucleosi. «Si no tens aquesta infecció, no desenvolupes la malaltia. El problema és que el 95% de les persones estem infectades, però només una petita part desenvolupen esclerosi múltiple. Per això sabem que hi ha d’haver altres factors, com el genètic, però també ambientals, com el tabaquisme o el dèficit de vitamina D», explica.

Una possible vacuna contra aquest virus, administrada a tots els nens, podria servir per frenar la malaltia. Però de la covid-19 s’han après coses, com matisa Montalban. «Com que la vacuna no disminueix la capacitat de contagi, tot i que sí la gravetat de la malaltia», precisa. «Però sembla que hi ha una relació entre la gravetat de la infecció pel virus d’Epstein-Barr i la malaltia».

La discapacitat

Notícies relacionades

¿Quants malalts d’esclerosi múltiple desenvolupen discapacitat? Segons ell, fa anys la meitat d’ells, al cap d’una dècada, necessitaven ajuda per caminar, ja fos amb crosses o cadira de rodes. No obstant, ara el percentatge de malalts que desenvolupa discapacitat és «molt petit», ja que es diagnostica millor i es tracta «molt ràpidament». I els fàrmacs són cada vegada més eficaços. Tot i que curar la malaltia del tot és difícil, els metges, diu Montalban, es conformarien amb parar els «atacs immunològics» que provoca. Aquests atacs (o brots) són variats, però passen per rampes, formiguejos, debilitat en una o diverses extremitats, pèrdua de visió, vertígens o dificultats per pronunciar o empassar.

L’esclerosi múltiple és una malaltia autoimmunitària que afecta el cervell i la medul·la espinal. Presenta multitud de símptomes i durant la seva evolució pot provocar deteriorament neurològic i motor. Afecta més les dones que els homes i es diagnostica amb més freqüència entre els 20 i 40 anys d’edat. La prevalença de la malaltia és de 120 persones per 100.000 habitants.