Sanitat pública catalana
¿Què està passant als CAPs amb les radiografies?
La intel·ligència artificial farà els cribratges de càncer de pulmó davant la falta de radiòlegs
La sanitat pública a Europa: una bomba de rellotgeria
Falten professionals en el sistema sanitari. No és només una qüestió catalana o espanyola, sinó que passa a tot Europa. Una de les especialitats en què hi ha més escassetat és en radiologia. Aquesta realitat és la que explica que els metges de l’atenció primària s’estiguin veient obligats a interpretar proves de diagnòstic de la imatge (en concret, radiografies) perquè no hi ha prou radiòlegs per redactar aquests informes.
«Ens angoixa perquè no estem segurs. Tenim l’opció de demanar una interconsulta [a l’especialista], però triguen molt a respondre. Haver d’interpretar aquestes proves ens treu temps i ens provoca inseguretat», assenyalen metges de família de Barcelona consultats per EL PERIÓDICO.
Els radiòlegs són els metges especialistes en radiografies i també en ecografies, TACs, ressonàncies magnètiques i radiologies vasculars. Aquestes últimes proves, més complexes que una radiografia, les fan especialistes en hospitals i sí que venen amb informes.
El que denuncien ara aquests metges de família de Barcelona és una cosa que passa, des de fa temps, a diferents zones de Catalunya. Però, ara, també passa a l’atenció primària de la capital catalana. El 7 de març, l’Institut Català de la Salut (ICS) va enviar als metges de capçalera el ‘Pla 2023 d’adaptació dels serveis de radiodiagnòstic de primària a Barcelona ciutat’, segons el qual només serien informades per un radiòleg aquelles proves d’imatge urgents, de tòrax o pediàtriques. El pla també inclou la formació de personal tècnic per fer ecografies, així com una oferta formativa específica en radiodiagnòstic dirigida als metges de capçalera.
«Barcelona era l’única gerència de Catalunya de l’ICS en què s’informaven totes les radiografies [és a dir, que la prova anava acompanyada d’un informe mèdic del radiòleg], però com que ens vam quedar sense radiòlegs a la primària, ens arriben les radiografies de l’aparell locomotor sense informe», lamenta Meritxell Sánchez-Amat, metge del CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap). Denuncia que això s’ha passat a fer «d’un dia per l’altre» i que la suposada formació a metges de primària encara no ha arribat. «Tot això genera inseguretat mèdica», insisteix. Posa també el focus en la sobrecàrrega de feina que representa en els ja saturats metges de família. «La primària va a pitjor perquè, de facto, fem més tasques que fa dos mesos», rebla.
La Conselleria de Salut defensa que la interpretació de la radiologia simple és «una competència de tots els facultatius», especialment d’aquells amb un «perfil generalista» com metges de família, d’urgències i de medicina interna. «Hi ha un dèficit de radiòlegs, però el metge de família té formació per interpretar les fotografies», corrobora Laura Conangla, metge del CAP Doctor Robert de Badalona i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). Conangla apunta que la falta de radiòlegs sí que ha suposat un «augment de les llistes d’espera» als hospitals, com de fet ja està passant.
La mateixa Societat Catalana de Radiologia reconeix la falta de radiòlegs en el sistema, una de les especialitats mèdiques que més acusen la falta de personal. «A cada plantilla de radiologia falten entre un 10% i un 20% de professionals. I això passa quan el 85% de les decisions mèdiques es basen en les dades que aporten les proves radiològiques i cada any augmenta un 15% la demanda d’aquestes exploracions», assenyala Salva Pedraza, director de l’àrea d’imatge mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Catalana de Radiologia. Aquest departament del Clínic fa, a l’any, unes 300.000 proves, xifra que evidencia l’important volum de feina.
A més, destaca els «esforços», juntament amb la Conselleria de Salut, per «formar» més radiòlegs i augmentar les places acreditades. «Durant la residència, els metges de família reben formació de radiologia de tòrax. A més, entre CAPs i hospitals hi ha circuits d’interconsulta, sempre hi ha un diàleg. Però hem de posar sentit comú a l’utilitzar els recursos adequadament. Sempre prioritzem el més urgent i els radiòlegs sempre donem servei a les peticions que ens fan», defensa Pedraza.
La conselleria, per la seva banda, assegura que, de cara al futur, vol treballar en algoritmes que incorporin la intel·ligència artificial per recolzar els professionals en la interpretació de les radiografies.
Mentre això no passa, els metges de família viuen amb malestar el fet d’haver d’interpretar radiografies. «Genera inseguretat mèdica. Quan demanes una prova, tenir el resultat del radiòleg et dona molta tranquil·litat», apunta Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (Comb).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Manel Balcells Departament de Salut Medicina Sanitat pública Hospitals Centres d'atenció primària (CAP) Médicos
-
Ofert per
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic