Esperant el metge especialista: «No em donen cita per a la clínica del dolor fins al 2026»

L’encallament de les llistes d’espera, sobretot les de l’accés a l’especialista (en les quals hi ha un gran volum de pacients que ni tan sols consten en el sistema), afecta principalment aquelles persones que no tenen mútua. És a dir, les classes més populars que no poden anar a la privada. El sistema sanitari públic dona sempre sortida als casos més urgents i greus (infarts, ictus, càncer), però per sota d’aquests hi ha molts pacients que, sense veure perillar la seva vida, no obtenen resposta per a dolors i malalties que els impedeixen viure de manera confortable.

Aquesta és la història de tres persones que expliquen a EL PERIÓDICO la seva espera per ser visitats per algun especialista dels hospitals catalans. L’atenció primària denuncia que molts especialistes rebutgen les derivacions que el metge de capçalera demana. Per això, denuncien, que les dades de la llista d’espera del Servei Català de la Salut (CatSalut) no representen tota la realitat.

---

Eva Ruiz: «Fa més de tres mesos que estic amb el queixal trencat»

Eva Ruiz, de 51 anys i veïna de Badalona, ha tingut recentment diversos desacords amb la sanitat pública. L’últim va passar el novembre passat, quan se li va trencar un queixal. Com que no era una cosa urgent, no li van donar visita fins al març perquè la veiés l’especialista maxil·lofacial. «Des de fa tres mesos tinc dolor a la geniva i no puc mossegar ni mastegar bé», explica l’Eva, que subsisteix a base d’ibuprofèn i paracetamol quan li fa molt mal. Diu que no té mútua privada.

«Ja he pres antibiòtics dues vegades, però no puc estar sempre amb antibiòtics. I a sobre la metge de capçalera només m’ha visitat una vegada», diu. El queixal, assegura, l’hi han de treure perquè li ha quedat «l’arrel dins» i ella té problemes de coagulació. Al març la veurà l’especialista, però sap que tindrà un «any d’espera més» per a la cirurgia. «Segons què mengi i per quin costat de la boca, veig les estrelles. De vegades ni un entrepà puc menjar», explica l’Eva.

Però, a més, aquesta dona té una hèrnia epigàstrica que li van diagnosticar a finals del 2018. Aleshores la van posar en llista d’espera per operar. En tenia per a un any i després va venir la pandèmia. En el dia d’avui encara no l’han operat. «El setembre del 2021, me’n vaig anar al metge perquè l’hèrnia cada vegada era més gran. I em van tornar a enviar al cirurgià perquè m’havien esborrat de la llista d’espera», explica l’Eva.

Tot i que Salut manté que el màxim d’espera és un any i, segons Can Ruti (l’hospital que l’operarà), 288 dies, el cert és que aquesta dona continua esperant un any i mig després. «Ja he reclamat a atenció a la ciutadania perquè això cada vegada em dona més problemes», explica.

---

Andreu Sánchez «Mentre no m’atenen, viu aguantant el dolor»

Fa temps que Andreu Sánchez, que pateix artrosi entre altres malalties, tenia dolors fortíssims a les cervicals. El metge li va dir que havien de fer-li una infiltració a la unitat del dolor de l’Hospital de Terrassa, ja que el seu problema no era operable. «Va ser pujar a la segona planta i ens van dir que hi havia una llista d’espera de tres anys», explica aquest home acabat de jubilar. És a dir, fins al 2026 no podrà ser atès per un especialista d’aquesta unitat.

Junt amb la seva companya, Rosa Camí, va demanar explicacions i els van dir que no programaven directament infiltracions, sinó que primer havia de visitar-se amb un metge de la unitat i que ara mateix estaven programant derivacions a la unitat del dolor de l’any 2018. «Vam demanar que ens ho donessin per escrit i ens van dir que no, que m’ho explicaven amb confiança perquè jo veiés com estan les coses», detalla la Rosa. Això va passar la primera setmana de febrer.

La parella, que no té mútua i que viu a Sabadell, assegura que anirà a posar una queixa al Síndic de Greuges. «Dir que et donen hora per d’aquí tres anys és com dir no ‘t’ho faig, busca’t la vida’», es queixen. Mentrestant, ell porta un mocador al voltant del coll tot el dia i fins i tot dorm amb bufanda per tenir escalfor a l’àrea adolorida. «Visc aguantant el dolor», diu.

---

Laura Lucas: «Fa tres mesos que la meva mare espera que li diguin si l’operen del genoll»

Laura Lucas és qui explica la història de la seva mare, Herminia Fernández, de 76 anys. Després d’una caiguda, a la dona li molestava molt el genoll, i per això li van fer una ressonància. «Vam anar al metge per treure-li una mica el dolor i ens van dir que, per edat, el millor era posar-li una pròtesi al genoll», explica la Laura. La mare no té mútua.

Però, com que la mare fins aleshores s’havia mantingut «bé», el metge li va recomanar tornar a la seva vida «normal», a veure si «agafava força al genoll». Però, un mes després, malgrat la infiltració, continuava amb més dolor. I fins i tot es va haver de comprar un bastó. Li feia moltíssim mal», explica la filla.

Notícies relacionades

L’infradiagnòstic causat per la covid aflora i fa que augmentin les llistes d’espera a Catalunya

Pressupostos de Catalunya 2023: el Govern augmenta en 1.284 milions la partida de Salut

Així juntes van tornar al CAP, on el metge li va fer una interconsulta al traumatòleg per veure si calia operar o tornar a fer una infiltració a l’Herminia. «D’aquesta interconsulta, ja en fa tres mesos. La metge de capçalera li va dir a l’especialista que els calmants no li feien res i que valorés si la derivaven ja per operar... I fa tres mesos que espera la resposta», explica la Laura.

Mentrestant l’Herminia continua caminant amb dolor i amb bastó. Han posat una queixa per escrit. La dona, segons ha filla, «ha fet una davallada tremenda, física i psicològica» en aquest temps. «Abans caminava, sortia sola... Ara no pot ni fer-se el llit», diu la Laura.