Uns 10.000 catalans afectats

Les immunoteràpies CAR-T, prometedores en el càncer, s’obren a tractar també el lupus

La Vall d’Hebron inclou el primer pacient d’una recerca internacional que provarà la seguretat i l’eficàcia d’aquest tractament en la «reina» de les malalties autoimmunes

  • Espanya aprova la primera immunoteràpia pública del món contra la leucèmia

  • El somni d’Ariana Benedé es fa realitat: el Clínic aconsegueix aprovar la seva teràpia contra la leucèmia

  • Sanitat finançarà les tres primeres teràpies cel·lulars CAR-T contra la leucèmia i el limfoma

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les immunoteràpies CAR-T són, ara com ara, el més revolucionari en el món del càncer. Explicat molt superficialment, consisteixen a extreure sang (en concret les cèl·lules T del sistema immunitari) al pacient, modificar-la genèticament i tornar-li a transfondre. De moment, han demostrat la seva eficàcia per tractar la leucèmia limfoblàstica aguda, el limfoma de limfòcits B i el mieloma múltiple, és a dir, càncers hematològics. Però ara un estudi pioner que lidera la Vall d’Hebron va més enllà i apunta al seu futur ús per tractar el lupus en pacients en qui no funciona el tractament convencional. A Catalunya hi ha aproximadament unes 10.000 persones amb lupus, malaltia amb una prevalença d’entre 50 i 120 casos per 100.000 habitants, amb un predomini del 90% en dones.

El lupus és una malaltia autoimmunitària crònica causada per l’atac del mateix sistema immunitari que pot causar danys a qualsevol òrgan del cos. La majoria de pacients pateixen cansament i pèrdua de pes, però sovint apareixen altres manifestacions com dolor en les articulacions, erupcions a la pell, complicacions hematològiques o afectació renal. La Vall d’Hebron acaba d’incloure el primer pacient en una recerca, impulsada per Novartis i en la qual participen quatre països, que provarà la seguretat i l’eficàcia de la immunoteràpia CAR-T en pacients amb lupus.

«La idea d’aquest estudi és obrir les teràpies CAR-T al lupus i després a altres malalties autoimmunes. Els limfòcits B són cèl·lules molt importants en el lupus. De fet, utilitzem alguns tractaments del limfoma per als nostres malalts», assenyala a aquest diari Fina Cortés, internista i reumatòloga especialista en lupus de la Vall d’Hebron. Cortés assenyala que, si bé l’estudi està «molt al principi», les prometedores teràpies CAR-T podrien ser una alternativa per a les malalties autoimmunes, entre les quals «el lupus és la reina».

La metge també destaca que hi ha un 30% de pacients que no responen a la medicació tradicional contra el lupus (entre els quals destaquen els corticoides, els quals causen un «dany irreversible» i immunosupressors, que s’utilitzen també en pacients trasplantats) i que es podrien veure beneficiats d’aquesta teràpia en cas que tiri endavant.

Una prova pilot portada a terme amb cinc pacients de lupus a Alemanya va mostrar resultats positius amb la teràpia CAR-T a finals del 2022. «En l’assaig clínic que posem en marxa ara volem comprovar que, eliminant els limfòcits B CD19 gràcies a les CAR-T, milloren els símptomes i fins i tot desapareixen els anticossos responsables de la malaltia», diu Cortés.

¿Què són les teràpies CAR-T?

La teràpia CAR-T és untractament innovador que, fins ara, s’ha estat desenvolupant per tractar alguns tipus de tumors o malalties hematològiques, com limfomes, leucèmies o mielomes. Consisteix a extreure cèl·lules del sistema immunitari dels pacients, en aquest cas les cèl·lules T, que es modifiquen genèticament perquè expressin un receptor d’antigen quimèric (CAR) i posteriorment es tornen a infondre al pacient. En el cas dels tumors, aquest canvi permet que les cèl·lules modificades ataquin les cèl·lules tumorals.

«En el lupus, les cèl·lules CAR-T eliminen els limfòcits B dels pacients, que són els responsables de produir els anticossos que causen el lupus», explica per la seva banda Pere Barba, director del Programa CAR-T del Servei d’Hematologia de Vall d’Hebron i investigador principal del grup d’Hematologia Experimental del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). En concret, com precisa Barba, la teràpia CAR-T «dirigeix» els limfòcits T contra els limfòcits B.

«A l’eliminar els limfòcits B de l’organisme, que són els responsables de la clínica dels pacients amb lupus, aquests no tindran brots», apunta Barba. «Aquesta teràpia reinicia el sistema immunitari perquè ataqui les cèl·lules que ens interessen», diu Mònica Linares, metge especialista en hematologia del Banc de Sang i Teixits (BST).

L’estudi de la Vall d’Hebron

Notícies relacionades

L’assaig liderat per la Vall d’Hebron, de fase 1 i 2, es portarà a terme internacionalment en 12 pacients d’entre 18 i 65 anys amb lupus greu i que no responen als tractaments habituals. En tots ells s’extrauran cèl·lules immunitàries i es crearan les CAR-T dirigides que s’infondrien de nou. Posteriorment, se’ls farà un seguiment durant dos anys. En l’assaig participen centres d’Espanya, França, Alemanya i Austràlia. Dins d’Espanya hi participaran la Vall d’Hebron i l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón de Madrid.

La Vall d’Hebron és el centre que registra més activitat d’immunoteràpia amb CAR-T a Espanya, amb prop de 300 pacients tractats des del 2019, sobretot pacients refractaris amb limfomes B, T i leucèmies agudes limfoblàstiques.