¿I si no poguéssim culpar els ratpenats de la covid?

Els ratpenats són en el punt de mira de la humanitat des de l’11 de març del 2020, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el covid com a pandèmia. Des d’aleshores, s’amunteguen els estudis científics que asseguren que el coronavirus SARS-CoV-2 té l’origen en els quiròpters que vivien a les coves de pedra calcària de Wuhan, a la Xina, on va començar la malaltia. Se n’ha investigat les cèl·lules i l’ADN, del dret i del revés, i tot apunta cap a ells, ja que tenen un coronavirus genèticament molt similar al que infecta els humans. Fins i tot l’OMS manté el discurs que la covid es va transmetre des d’aquests mamífers voladors a les persones a través d’un altre animal. Ara, tanmateix, un nou estudi posa en dubte l’origen de la covid.

Investigadors de la Universitat de Tel-Aviv asseguren que la correlació entre la pandèmia i els ratpenats «no es va basar en proves prou convincents». De fet, les proves es van fer tan ràpid i sense bases sòlides que van causar «estrès i confusió innecessaris arreu del món», afirmen la doctora en Medicina Veterinària Maya Weinberg i el neurobiòleg i professor de Zoologia Yossi Yovel, que han coordinat l’estudi.

No hi ha prou evidències

Els dos experts han revisat bona part d’aquests estudis científics i arriben a la conclusió que no hi ha prou evidències per considerar demostrat que l’origen directe del coronavirus SARS-CoV-2 siguin els ratpenats. Weinberg i Yovel indiquen que, a tot estirar, es pot mantenir la conjectura que han sigut un pas intermedi en l’evolució d’aquest virus abans d’arribar als humans.

Així ho reiteren a l’estudi ‘'Revisando el paradigma: ¿Son los murciélagos realmente reservorios de patógenos o poseen un sistema inmunológico eficiente’, publicat amb la revista ‘Science Journal’. En aquesta línia, recorden que els quiròpters, malgrat tenir una «reputació infame» entre la comunitat científica, «exhibeixen una resposta immunitària equilibrada contra els virus que han evolucionat durant milions d’anys». És més, els científics apunten que «tenen un sistema immunològic altament efectiu que els permet lidiar amb relativa facilitat amb virus considerats letals per a altres mamífers», com va ser la primera soca de la covid. Tant que les seves cèl·lules no s’infecten de covid.

Per què es culpa els ratpenats

La doctora Weinberg explica per què se sol culpar els ratpenats de tots els mals. «Es consideren reservoris de moltes malalties contagioses només per ser serològicament positius». En paraules més planeres, això no significa que siguin portadors o transmissors, sinó que «han sobreviscut a la malaltia i desenvolupat una resposta immune», detalla la científica.

D’altra banda, l’experta assenyala que, de vegades, aquests mamífers «poden ser portadors d’un virus similar a un patogen humà sense que això signifiqui que siguin reservoris de l’agent que causa la malaltia en humans». 

Per aclarir tot el que sigui possible l’assumpte, els investigadors de la Universitat de Tel-Aviv han fet una metaanàlisi de les troballes de més de 100 virus per als quals els ratpenats es consideren reservoris potencials. És el cas de l’ebola, la SARS i la covid», detalla. «En el 48% dels casos, aquesta afirmació es va basar en la incidència d’anticossos o proves PCR, en lloc de l’aïllament real de virus idèntics», conclou Weinberg.

Més enllà d’aïllar el virus

Notícies relacionades

L’huracà dels cossos forçats

Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

«El mer aïllament d’un virus no és suficient per marcar un animal com a portador. Es requereix un nombre mínim de casos índex en què s’aïlli el virus per ser considerat com a tal, així com l’existència d’un reservori establert i una via de transmissió», detalla la doctora, que també suggereix que detectar el virus en una espècie concreta no garanteix més infecció. «Han d’existir altres condicions biològiques, ecològiques i antropogèniques perquè aquest esdeveniment passi», puntualitza.

Per tot això, les troballes d’aquest estudi donen una perspectiva oposada al que fins ara es creia i donen una segona oportunitat als ratpenats. «Hem d’estudiar en profunditat les seves capacitats immunològiques antivirals per a així obtenir mitjans nous i efectius per fer front a la lluita de la humanitat contra les malalties contagioses, l’envelliment i el càncer», proposa.