El con del volcà de La Palma s’enfonsa i torna a treure més lava

El con intern del volcà de La Palma ha col·lapsat sobre si mateix cap a les 18.50 hores d’aquesta tarda, ha informat a les seves xarxes socials l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcán), i ha deixat veure un «imponent» plomall volcànic, segons l’organisme.

Els experts han advertit que el con volcànic sorgit de l’erupció que va començar el passat 19 de setembre a Cumbre Vieja es reconfigura contínuament a causa del pes del material magmàtic. L’última ruptura es va produir ahir a la tarda, cosa que va provocar una gran emissió de lava que discorre sobre les colades ja existents, que augmenta en altura i va omplint les illes que van quedant.

La superfície afectada per l’erupció volcànica s’estima ja en 908 hectàrees. Aquestes van ser algunes de les qüestions abordades aquest dimarts en el Comitè Director del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per Risc Volcànic de les Canàries (PEVOLCA) del Govern de les Canàries, basant-se en l’informe del Comitè Científic, que va estar dirigit pel conseller d’Administracions Públiques, Justícia i Seguretat, Julio Pérez.

El director tècnic del PEVOLCA, Miguel Ángel Morcuende, va explicar aquest dimarts que les colades es mouen en superfície i mitjançant tubs de lava i que l’augment d’hectàrees respon al vessament de lava pel sud i als buits que s’han omplert a les zones intermèdies.

En les últimes hores, la deformació del terreny a l’estació més pròxima al con mostra un increment de fins a 10 centímetres, que no s’observa en la resta de la xarxa, i que pot estar motivada per un augment d’acumulació de material magmàtic sota aquesta estació. Aquesta dada i les altes taxes d’emissió de diòxid de sofre –40.800 tones segons l’últim mesurament– presagien que hi ha volcà per a estona a La Palma, segons el comitè científic.

La deformació del sòl que preocupa els experts podria anticipar un augment del canal de lava o l’obertura o tancament d’algun punt d’emissió, sempre dins de la zona d’exclusió, segons ha explicat la directora a les Canàries de l’Institut Geogràfic Nacional, María José Blanco. Així va passar en les altres dues ocasions durant el procés eruptiu que va començar el 19 de setembre passat en les quals els científics van detectar aquest fenomen, i ara acararan la veracitat de les dades per si hi pogués haver alguna distorsió en els mesuraments.

L’última colada, aturada

De moment aquesta profusió de lava més gran després de les successives recomposicions del con principal continua repercutint en la colada primigènia, la que va travessar Todoque i va acabar formant una ‘fajana’, i en una altra que va avançar pel sud de la muntanya de La Laguna i el front de la qual segueix a uns 120-130 metres del mar. Al principi, el front de la colada que es va colar al nucli urbà de La Laguna tendeix a unir-se amb aquella, a l’espera de comprovar si les aportacions de lava dels últims dies la fan avançar amb més rapidesa i en quina direcció, del que depèn que hi hagi més o menys vivendes sepultades.

Quant a l’última de les colades en sorgir, la que descendeix per Las Manchas, s’ha aturat a uns 150 metres d’una planta fotovoltaica, a 250 metres d’unes vivendes a la zona del Corazoncillo i a uns 600 metres del cementiri.

La portaveu del Comitè Científic i directora de l’Institut Geològic Nacional (ING) a les Canàries, María José Blanco, va assenyalar que la sismicitat continua registrant-se a la mateixa zona i mantenint una magnitud elevada, però amb menor freqüència que en dies anteriors. Aquest dimarts s’ha sentit una tremolor de 4,8 a Fuencaliente amb epicentre a 34 quilòmetres i d’intensitat IV. És el segon registre més alt al llarg del procés eruptiu.

Per afinar encara més el seguiment d’aquests terratrèmols, investigadors del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han transformat el cablatge de fibra òptica que utilitza l’observatori astrofísic d’El Roque de Los Muchachos, a La Palma, en una xarxa sísmica per detectar moviments del terreny.

Gràcies al gran nombre de sensors, un per cada 10 metres de cable, que proporciona aquest sistema serà possible portar a terme estudis que són difícils utilitzant sismògrafs convencionals, com, per exemple, determinar la localització del tremor volcànic i com canvia en el temps.

Ja es va fer servir l’any passat quan es van transformar els cables de comunicacions submarins que connecten les illes de Tenerife i Gran Canària, una zona d’alta activitat sísmica, en una xarxa de sensors capaç de detectar terratrèmols tant pròxims com distants a milers de quilòmetres del seu epicentre.

Segons les dades facilitades pel cadastre, les construccions destruïdes o fetes malbé pel procés eruptiu sumen ja 1.291, de les quals 1.038 són d’ús residencial, 135 agrícoles, 64 industrials, 30 d’oci i hostaleria i 11 d’ús públic, entre d’altres.

Fons per a La Palma

El president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, ha anunciat aquest dimarts que plantejarà en la pròxima conferència de regions «un mètode correctiu» per poder rebre «els recursos més grans possibles» dels fons europeus de solidaritat davant catàstrofes.

El Consell de Ministres ha autoritzat aquest dimarts l’aplicació del Fons de Contingència per prop de 70 milions d’euros per finançar mesures adoptades per mitigar els efectes econòmics i socials de l’erupció volcànica a La Palma.

En primer lloc, s’ha autoritzat l’aplicació del Fons de Contingència per import de 63 milions d’euros i la concessió d’un crèdit extraordinari en el pressupost del Ministeri de Treball i Economia Social per aquesta mateixa quantia, per tal de finançar el Pla Extraordinari d’Ocupació i Formació per fer front a les conseqüències de l’erupció volcànica.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Segons dades actualitzades fins ahir dilluns, s’han autoritzat 224 peticions d’expedients de regulació temporal d’ocupació (erto) específics per l’erupció volcànica de La Palma, que aglutinen 1.071 treballadors.

Aquest dimarts, precisament, es compleix el 50 aniversari de l’erupció del Teneguía, que va durar 24 dies, des del 26 d’octubre fins al 18 de novembre de 1971, i les colades del qual van ocupar 276 hectàrees.