La fauna de La Palma s’aferra a la seva llar malgrat el volcà

Els animals han decidit que ni tan sols la força d’un volcà pot acabar amb els seus hàbits ni les seves rutines. Això almenys és el que han pogut descriure un grup d’investigadors format per membres de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (IPNA-CSIC) i el Cabildo de La Palma, que han trobat a la fina capa de cendra –d’uns 2 o 3 centímetres– petjades de les potes de diferents aus, mamífers i fins i tot insectes que han sobreviscut a aquest mes de volcà. No ha sigut un camí fàcil. «La primera setmana d’erupció vam notar que tota la vida a l’entorn del volcà s’havia esfumat», recorda Manuel Nogales, investigador de l’IPNA, que es mostra una mica sorprès que, després d’aquells primers dies explosius, sembli «que s’han acostumat» a conviure amb aquest nou edifici volcànic. 

«Obeeix a un tema de territorialitat, aquesta zona era el seu territori i no se’n volen anar, és el que s’anomena com filopatria», remarca el científic, que explica que aquests llocs són els més coneguts pels animals i, per tant, el lloc on consideren que poden sobreviure millor. El nivell de costum que han adquirit aquests animals als rugits del volcà és tan gran que no és estrany trobar volant a menys d’un quilòmetre del con flamejant algunes aus, com corbs, falcons i mussols. Una altra fauna terrestre s’encara a la desolació del volcà transitant sense cap problema entre les colades més fredes, com és el cas dels llangardaixos, als quals s’ha sorprès escalfant-se el cos en la lava petrificada, o alguns gats que no han pogut ser rescatats. 

Nogales, amb el biòleg del Cabildo de La Palma, Félix Medina, ha treballat durant tres dies complets a identificar fins a 12 espècies diferents que continuen vagant pels voltants del volcà. Els investigadors van seguir aquests animals en els seus recorreguts diaris, que anaven des de la pineda fins al lloc on s’enquadren les primeres cases, ara sepultades sota la negra cendra. El que van trobar és que, «en general, els ritmes circadiaris d’aquestes espècies no han variat, malgrat el volcà». «Estan molt tranquils», insisteix Nogales. Això sí, malgrat la intensa territorialitat que s’està veient en aquestes espècies, n’hi ha moltes d’altres que han decidit marxar o ho fan lentament. 

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

És la primera vegada que es poden registrar a les Canàries les trepitjades dels animals que deambulen pels seus ecosistemes, per això moltes ni tan sols es van poder reconèixer. «Amb prou feines teníem constància dels autors del 50% de les petjades», narra Nogales. La resta es van haver d’anar «reconstruint» a partir de la informació bibliogràfica anterior i la mateixa confirmació visual. Els investigadors consideren una fita en la ciència canària haver pogut registrar de manera tan pulcra aquests indicis de vida. «Fins fa uns dies, en aquest lloc, emplaçat al sud del volcà, només hi havia una grava sorrenca en què era impossible registrar cap petjada», explica Nogales. No obstant, en un dels molts col·lapses del con volcànic va sortir disparat cap aquesta zona un núvol de cendres que va acabar recobrint tot l’espai. 

Aquestes dades són un indici d’esperança per als ecosistemes de la zona, que, segons l’investigador, després de finalitzar l’erupció podrien tenir una ràpida recuperació. «Confio en la natura i en la biodiversitat, tot i que han patit molt, especialment en els últims 10 dies», recorda Nogales. Una vegada el volcà dormi es desencadenarà un procés d’evolució biològica en aquesta zona, amb implicacions «interessants», que seran dignes d’estudi en el futur.