La variant britànica del coronavirus podria convertir el febrer en el pitjor mes de la pandèmia

Quan el virus va castigar la ciutat xinesa de Wuhan ningú va pensar que pogués passar el mateix a Espanya. Quedava molt lluny. Quan va arribar a Itàlia, pocs esperaven que arribés aquí amb tanta virulència. Es va arribar a dir que el sistema sanitari italià era molt deficient. ¿Es pot repetir ara la història i tornar-nos a agafar desprevinguts?

Dades escasses

L’esforç del Govern es concentra a esbrinar l’abast de la seva presència a Espanya, però les dades disponibles són encara molt poques. Dijous passat María José Sierra, la número dos de Fernando Simón al Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), va informar de la confirmació de «prop de 60 casos» a diverses autonomies, més d’altres «que són en estudi».

Sierra no en va respondre a la pregunta d’aquest mitjà sobre en quin percentatge de casos s’efectua la seqüenciació del genoma. Aquesta tècnica permet identificar a quin llinatge pertany el virus. Anglaterra seqüencia el 10% de tots els positius i així sap que a les zones sud i sud-est d’Anglaterra, inclòs Londres, ja suposa el 80% dels casos. A la resta d’àrees va pel 50%.

Un de cada 30 londinencs

Es calcula que 1 de cada 30 londinencs està infectat, amb una incidència estratosfèrica de 2.871 casos per 100.000 habitants, a què no s’ha arribat a cap altra ciutat important del món. La velocitat de reproducció del virus és d’1,87, cosa que significa que els casos gairebé es dupliquen setmanalment, mentre que el risc de rebrot està en 5.368. Nou vegades més que a Catalunya.

Més enllà de la dada dels 60 casos detectats, el Ministeri de Sanitat no disposa d’una estimació sobre quin és el nivell real de circulació del llinatge a Espanya. Quan aquest diari li va preguntar al respecte dijous, María José Sierra es va limitar a respondre que estan «treballant en els protocols de la seqüenciació» i que «en els pròxims dies» hi haurà més dades.

José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat amb Zapatero, lamenta la «falta de transparència» sobre el que s’està fent. «Per detectar la variant i saber que circula se l’ha de buscar. Seria convenient saber el que s’està fent, on es fa i quins resultats s’obtenen de la recerca i el desxiframent genòmic dels casos. Es requereix una estratègia específica per això, tal com va recomanar el Centre Europeu de Control de Malalties», adverteix.

Explosió en dos mesos

Explosió en dos mesosEls primers casos es van detectar a Anglaterra a finals de setembre. Poc més de dos mesos després va començar la gran explosió. Després la soca va passar a Irlanda i Dinamarca, que sense esperar tant com la Gran Bretanya, han decretat el confinament domiciliari.

A Espanya circula segurament des de fa més d’un mes, abans que es limités l’arribada de vols als espanyols o residents. La Fundació Fisabio del País Valencià ha detectat les mateixes mutacions en mostres preses fa dues setmanes a dos pacients que ni havien viatjat al país ni s’havien relacionat amb persones que sí que ho haguessin fet, cosa que és un indici que està per aquí des de fa bastant més de tres setmanes. Podria fins i tot estar influint en la pujada de la tercera onada, però la falta de dades impedeix saber-ho.

A Catalunya s’ha trobat de moment només un cas però la consellera de Salut, Alba Vergés, va donar per descomptat dijous que n’hi ha més sense localitzar, si bé va descartar mesures addicionals en previsió que s’estengui.

El ministre Salvador Illa va respondre de manera semblant l’endemà. El pla de Govern és el mateix amb soca o sense soca: Que les comunitats autònomes apliquin les restriccions previstes en l’estat d’alarma «que ja van derrotar la segona onada» en funció de la seva situació epidemiològica. Entre aquestes no hi ha el confinament domiciliari.

Dos escenaris

El Grup de Biologia Computacional i Sistema Complexos (Biocomsc) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), treballa amb dos escenaris possibles a Catalunya. Un sense la variant anglesa i amb efectes negatius limitats de l’últim tram del Nadal. En aquest cas es mantindria el nombre actual de contagis i morts.

Però si a un altre pic causat pels contagis de la nit de Cap d’Any i Reis se li afegís la nova soca, el panorama seria molt més negatiu. «Superaríem el màxim de l’octubre», el de la segona onada, i «no sé si la del març, però només fa falta veure com està el Regne Unit», diu la investigadora del Biocomsc, Clara Prats.

«Amb aquest fred, tanquem finestres quan hauríem d’obrir i ventilar. I hem començat a vacunar, però no es veuran els efectes fins més endavant. Tot l’entorn europeu està creixent molt», valora Prats.

«Europa ha d’augmentar els seus esforços per frenar la pandèmia perquè els casos augmenten a la regió a causa de la nova soca, encara més contagiosa», va alertar dijous passat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i per als seus especialistes aquesta soca «podria reemplaçar progressivament les que ja estan en circulació a la zona, com s’ha vist al Regne Unit i Dinamarca».

Més restriccions

Miguel Sebastián, economista i exministre d’Indústria, veu molt possible que la soca britànica ja estigui aquí en dimensions importants. «¿Qui pot dir que no? Han estat arribant britànics sense parar els últims mesos», recorda el també professor de la Complutense de Madrid, que s’ha convertit en una referència en el seguiment de la pandèmia des del gener.

Ell preconitza un confinament breu però estricte que ens permetria afrontar l’actual pujada de casos i la probable arribada de la soca. No faria falta que fos tan rigorós com al març. «Es podria permetre sortir a passejar, que ja s’ha demostrat que no augmenta el risc», assenyala.

Oriol Mijtà i un grup de científics catalans van preconitzar fa uns dies augmentar les restriccions i no reobrir les escoles.

Fins a un 50% més contagiosa

Alguns especialistes han posat en dubte que la variant (primer anomenada B.1.1.7 i ara rebatejada com a VOC/202012-01) sigui realment molt més contagiosa. S’al·ludeix a un possible efecte de les relaxació dels britànics, que a principis del desembre sortien d’un breu confinament, però tots els estudis publicats fins ara per organismes oficials britànics ho ratifiquen.

El més recent i sòlid es basa en les anàlisis dels contactes de les persones infectades fet per les autoritats sanitàries britàniques. La investigació va determinar que els malalts contagiats amb la soca britànica havien passat la malaltia al 15% de les persones amb qui havien tingut contacte mentre que la resta l’havien passat a l’11%. Això era així en totes les àrees geogràfiques i independentment dels grups d’edat.

Pot semblar una diferència petita però en realitat comporta un augment de la capacitat de contagiar d’entre el 30% i el 50%. Els primers estudis havien calculat un rang molt més ampli, d’entre el 40% i el 70%, i una altra investigació britànica parlava del 54%.

Molts responsables sanitaris han intentat tranquil·litzar la població assegurant que la nova soca no és més letal. I és així. La malaltia que causa no és més greu. Però en realitat, ¿què és pitjor, una soca més contagiosa o més mortal?

Letalitat i morts

Notícies relacionades

Els tres actes d’una pandèmia

Pilates, ioga i meditació

Tot i que pugui sorprendre, la resposta òbvia és que és molt més perillosa la de més contagiositat. Amb un exercici matemàtic molt simple (veure el gràfic) es pot comprovar com, per exemple, a les tres setmanes de difondre’s una soca un 30% més transmissible haurà causat ja gairebé el doble de morts que una amb el 30% més de letalitat. «És el que passa amb els creixements exponencials», certifica Daniel López Codina, també investigador del Biocomsc, que confessa que li «fa por el que s’està veient a les illes britàniques.

La nova variant presenta més d’una quinzena de mutacions, segons les informacions ofertes pel Regne Unit. D’aquestes, les més importants són les que afecten la proteïna que forma l’espícula utilitzada pel SARS-CoV-2 per infectar les cèl·lules. Aquesta mutació li dona més facilitats per introduir-se amb èxit a la cèl·lula humana. Al ser més contagiosa acaba desplaçant les variants amb menys capacitat de fer-ho.