Els tres actes d’una pandèmia

Totes les pandèmies arriben a la seva fi, ja sigui pel triomf de l’actuació col·lectiva o perquè el virus ja no pot infectar més víctimes. Així ha sigut al llarg de la història i així ho han radiografiat els historiadors de la ciència. No s’ha d’esperar res diferent en el que incumbeix a la Covid-19. Ni que acabarà un dia o altre per molt llunyà que ens sembli encara ni que la societat ha respost, respon i respondrà seguint un patró que ja estava fixat i que repassem en el vídeo que acompanya aquest text.

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

Les epidèmies segueixen sempre el mateix guió. En una primera fase, la de l’expansió del virus, els ciutadans reaccionen fent-se el desentès i mirant a un altre costat, com si no fos amb ells, com si així la pandèmia s’hagués de difuminar. En un segon estadi, el poble ja no pot obviar la dimensió de la tragèdia i comença a demanar i buscar explicacions, recorre a la ciència però també comença a buscar culpables del desastre. I finalment, la societat mira de buscar totes les solucions possibles per aturar el problema.

Estudiar les epidèmies del passat serveix per veure en perspectiva què està passant avui dia. Crisis com l’actual pandèmia de Covid-19 destapen els problemes latents d’una societat. La pressió mostra les esquerdes del sistema. Revela quines són les prioritats d’una societat. I mostra qui són els més vulnerables davant una crisi.