Aragonès renuncia al sou d’expresident i dirigirà l’empresa familiar d’hotels

Aragonès –el càrrec exacte que tindrà a la companyia encara s’ha de definir– substituirà el seu pare, que, als 72anys, ha decidit jubilar-se després de tota la vida dedicada a l’empresa. «De la política institucional s’ha de poder-ne –i voler-ne– sortir. Ho he defensat sempre. És fonamental saber tancar bé les etapes per sentir-se útil: ni aferrar-se als càrrecs ni convertir-los merament en un mitjà de subsistència ni tampoc acabar reduït a una figura de vitrina», ha exposat a través d’Instagram.

Fonts pròximes a l’expresident expliquen que assumir el lideratge de l’empresa familiar sempre era una possibilitat que va tenir present i que, ara que el seu pare ha decidit jubilar-se, es dona el context per assumir el repte. Quan va deixar la presidència després de perdre les eleccions al Parlament del 2024 ja va anunciar que no tenia intenció de seguir en la primera línia de la política, així que, tard o d’hora, el seu futur estava al sector privat.

Aquest últim any d’expresident, el seu entorn assegura que havia tingut alguna proposta per anar-se’n al món empresarial, però fins ara sempre les havia descartat. Quan fa unes setmanes va cristal·litzar la possibilitat d’agafar les regnes de Golden Hotels, va considerar que sí que era el moment. «No volia ser contractat per haver ocupat el lloc que he ocupat ni per haver conegut la gent que he conegut. He volgut sempre continuar la meva vida laboral allà on tingués sentit fer-ho», ha explicat el mateix president a les xarxes.

L’expresident més jove

Aragonès va ser el president i l’expresident més jove de la Generalitat moderna. Va arribar al càrrec als 38 anys i ho va haver de deixar als 41. Els expresidents, per llei, tenen dret a rebre un 80% de la seva retribució durant la meitat del temps que van ostentar el càrrec i, com a mínim, una legislatura. És per això que Aragonès, després de tres anys com a president, tenia dret a percebre el sou durant com a màxim quatre anys. Finalment, només en cobrarà un. El sou d’expresident és el 80% del que percebia en exercici del càrrec, que rondava els 135.000 euros.

Fa uns dies va comunicar a la Generalitat –que és qui paga el seu sou i el de la resta d’expresidents– la seva decisió de deixar de percebre’l, i es farà efectiu aquest dimarts. Avui mateix s’incorporarà a la companyia. Una vegada es jubili, a partir dels 65 anys, tindran dret a rebre una pensió vitalícia del 60% del sou d’expresident.

Llicenciat en Dret, la trajectòria d’Aragonès va acabar per vincular-lo més a l’economia que a la pràctica jurídica. En la seva etapa de diputat ja portava les qüestions econòmiques i les negociacions pressupostàries i amb el temps també acabaria sent alt càrrec i conseller d’Economia. Ara espera posar tot aquest «bagatge acumulat» al servei d’una empresa en la qual fins ara mai havia tingut relació i que coneix, segons ell mateix admet, per «les converses de sobretaula» en les cites familiars. El seu trànsit al món hoteler enclou una certa ironia del destí perquè com a president va tenir alguna topada amb el sector, com quan va apujar la taxa turística i va prendre mesures impopulars per contenir la sequera.

Docència a Vic

Notícies relacionades

¿Què guanya i què perd Puigdemont amb la seva ruptura amb Sánchez?

Dirigents del PP valencià demanen una sortida a la crisi amb Mompó de nou líder

Malgrat incorporar-se Golden Hotels, Aragonès ha decidit mantenir l’oficina d’expresident que, ubicada al Pavelló Nord del parc de Pedralbes de Barcelona, gestiona la seva agenda institucional i on treballen tres persones. Això és perquè té la intenció de continuar acudint a aquells actes que el convidin en qualitat d’expresident. Recentment, per exemple, se’l va veure en els principals esdeveniments de la Diada que va organitzar tant el Parlament com el Govern.

A més, a banda de gestionar Golden Hotels, començarà a fer classes a la Universitat de Vic (UVIC-UCC). Serà com a docent de l’assignatura d’Història Econòmica durant el primer semestre de l’any. També està cursant un màster per acabar la seva tesi doctoral sobre les polítiques industrials de Catalunya.