El Govern i el Banc d’Espanya eleven la previsió de creixement

En aquest context, el Banc d’Espanya va elevar en dues desenes la seva previsió de creixement de l’economia espanyola per al 2025 i la va situar en el 2,6%, segons figura en el seu informe trimestral publicat ahir. La Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) també ha pujat en dues dècimes la seva previsió per a aquest any (fins al 2,6%) i el Govern ha fet el mateix, elevant en una dècima, fins al 2,7%, la previsió de creixement.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va anunciar l’actualització del Govern en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres i la va justificar per un millor comportament de l’economia durant el tercer trimestre. Alguns indicadors com l’afiliació o la producció industrial permeten al ministeri anticipar que l’economia tornarà a créixer un 0,7% en el tercer trimestre.

El Banc Central Europeu (BCE) també acaba de revisar a l’alça la seva projecció de creixement per a la zona euro el 2025, fins a l’1,2% (tres dècimes més respecte a l’exercici del juny), si bé retalla en una dècima la del 2026 (fins a l’1%) i manté en l’1,3% la previsió per al 2027.

El ministre d’Economia va valorar el pronòstic d’un creixement del PIB del 2,7% com "una previsió prudent per al que podem esperar en aquest 2025" i va deixar la porta oberta a possibles noves revisions a l’alça si el sector exterior evoluciona millor del que s’espera ara, i va apuntar que l’economia espanyola continuarà creixent "molt per sobre" dels seus principals socis. Segons el ministre, els principals factors que expliquen la correcció a l’alça són el dinamisme de l’ocupació, la positiva evolució del consum de les famílies i un comportament millor del que s’esperava tant de la inversió com de les exportacions.

Per la seva banda, en les seves previsions de juny, el Banc d’Espanya va retallar en tres dècimes la seva previsió (fins al 2,4%) per l’elevada incertesa internacional i el temor d’una guerra comercial atiada pels anuncis aranzelaris de Donald Trump. Ara aquest escenari s’ha allunyat. Al juliol, el Fons Monetari Internacional (FMI) va revisar a l’alça la seva previsió de creixement global per al conjunt del 2025, fins al 3% (dues dècimes per sobre de la seva estimació de l’abril). I, amb una inferior incertesa internacional, el Banc d’Espanya preveu que la tirada del consum i de la inversió permetran a l’economia espanyola desaccelerar-se d’una manera més suau: des del creixement del 3,2% anotat el 2024 al 2,6% previst per al 2025, mentre manté en l’1,8% i l’1,7% les seves previsions per al PIB del 2026 i el 2027.

Energia i tipus de canvi

"Aquesta revisió obeeix a dos factors de signe oposat", explica el Banc d’Espanya, en al·lusió a la millora projectada per al 2025. "D’una banda, el destacat comportament de l’activitat econòmica en els últims mesos, junt amb la fortalesa que mostren els indicadors conjunturals més recents, implica un ajust a l’alça de tres dècimes en la taxa de creixement del PIB del conjunt de l’any", afirma l’informe. "D’altra banda, la incorporació dels nous supòsits –en particular referent als preus de l’energia i al tipus de canvi– dibuixa un escenari lleugerament més advers que al juny, i resta una dècima a l’activitat del 2025".

L’escenari macroeconòmic que dibuixa el Banc d’Espanya inclou una tirada més important del consum privat i de la formació bruta de capital fix (amb creixements estimats del 3,1% i del 5% respectivament, per al conjunt del 2025) i una frenada més acusada de la despesa pública (que creixeria l’1,9%, en lloc del 2,5% que s’estimava al juny). Amb aquest perfil, la demanda nacional aportaria 3,1 punts al creixement del PIB el 2025 mentre que el sector exterior restaria 0,5 punts (per l’auge de les importacions).

El creixement més gran de l’economia anirà acompanyat d’un avanç més gran de l’ocupació (del 2,6%, en lloc del 2,2% que s’apuntava al juny), si bé la taxa d’atur se situarà en el 10,5% de la població activa, abans de baixar al 10,2% i al 9,7% el 2026 i el 2027 (sense canvis respecte a l’escenari de juny).

Referent a això, també el ministre d’Economia preveu que es mantindrà la creació de mig milió de llocs de treball a l’any de mitjana el 2025 i el 2026 (uns 480.000 llocs per any), fins a acostar-se als 23 milions de llocs. I situa la seva previsió de la taxa d’atur en el 10,3% de la població activa el 2025 i del 9,6% el 2026.

El Banc d’Espanya calcula que la inflació mitjana se situarà en el 2,5% aquest any (una dècima per sobre del que anticipava al juny) i preveu una reducció més gran del dèficit públic (des del 3,2% del PIB anotat el 2024 al 2,5%) gràcies a l’intens creixement de la recaptació d’impostos.

Notícies relacionades

El Pla Estatal de Vivenda triplicarà la inversió fins als 7.000 milions

Barcelona Global reuneix 1.500 professionals de 90 nacionalitats

Tensions internacionals

Sobre aquest escenari central que s’apunta, l’organisme que governa José Luis Escrivá aprecia riscos a la baixa, que podrien entorpir-lo. El primer té a veure amb un empitjorament del "complex entorn internacional", amb tensions comercials encara sense resoldre i amb greus conflictes geopolítics, com l’amenaça de Rússia o la guerra a Gaza. L’altre risc a la baixa té a veure amb un possible repunt dels costos laborals. Tot i que l’escenari central contempla un camí de desacceleració d’aquests, el Banc d’Espanya veu indicis de "tensionament" en el mercat laboral, en particular, "pel que fa a la disponibilitat de mà d’obra" en determinats sectors.