LA TERCERA ONADA ACCELERA

Illa adverteix que venen «unes altres setmanes dures» sense fer autocrítica

  • El ministre reconeix que el Nadal està causant un augment dels casos i la pressió hospitalària però no qüestiona les restriccions laxes que es van imposar

  • Sanitat notifica 25.456 contagis en un dia, a només 139 del rècord absolut de la pandèmia, mentre que la incidència continua disparada

4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

«Tindrem unes altres setmanes dures, d’augment dels casos i la pressió hospitalària». Així ha alertat Salvador Illa sobre el que ens espera a la clatellada sanitària del gener. ¿La causa? El ministre de Sanitat admet que s’ha degut a l’increment de la mobilitat pròpia del Nadal tot i que ho ha presentat com el resultat inevitable de les festes, com si les administracions no haguessin pogut fer-hi res més.

Com en la primera i la segona onada, les dades que el Ministeri de Sanitat remet cada tarda seran portadores de molt males notícies. Les de dijous ja ho van ser i les d’aquest divendres encara més. La xifra de contagis notificats, 25.456, s’acosta al rècord absolut de la pandèmia, registrat en ple pic de la segona onada, el 30 d’octubre. Llavors van ser 25.595.

70 morts per cada 10.000 contagis

No és una xifra qualsevol. Atès que la letalitat per infecció detectada està ara al voltant del 0,7%, d’aquestes 25.500 persones és previsible que en morin 180 en les pròximes tres, quatre o cinc setmanes.

Amb aquesta voluminosa notificació de contagis, la incidència acumulada ha fet un altre salt, a l’escalar en només un dia de 321 casos per 100.000 habitants a 350. La pujada des de dilluns passat ha sigut del 28% i des del 10 de desembre, el dia que es van començar a torçar les coses, del 86%.

350 casos per 100.000 habitants significa que en l’actualitat hi ha 150.960 infectats a Espanya, dels quals han mort o en moriran 1.050.

Cascada de restriccions

Davant aquesta situació, el Govern ja va avançar dijous que no hi haurà canvi d’estratègia ni confinament domiciliari, com reclamen molts experts. «Cal reduir la mobilitat al màxim i reduir els contactes. Si fem això, en un horitzó de temps, tornarem a estabilitzar» els casos ha dit Illa. La consigna és repetir el repertori de restriccions que van adoptar les comunitats durant la segona onada a l’empara de l’estat d’alarma i ara estan tornant a posar en pràctica. La gran majoria, amb l’excepció de Madrid, han allargat el tancament perimetral. La que en pitjor situació està, Extremadura, amb una incidència de 799 casos, ha tancat aquest dijous els locals d’hostaleria i restauració, el comerç no essencial i els espectacles i l’oci. La següent de la llista, les Balears (546 casos) ha anunciat aquest dijous el tancament durant dues setmanes, a partir del dimarts que ve, dels bars i restaurants, les grans superfícies i els gimnasos de Mallorca.

Madrid ‘tanca’ 1,2 milions d’habitants

A poca distància ja hi ha Madrid (507), que continua amb l’estratègia de mantenir intocables les restriccions en vigor des de finals d’octubre i ho confia tot al tancament de les zones sanitàries. Des de dilluns, 1,2 milions d’habitants estaran afectats pels confinaments perimetrals de 44 àrees sanitàries on hi ha el 25% dels casos. Per primera vegada des que el Govern va imposar un estat d’alarma específic per a Madrid, afecten també la totalitat de dos grans municipis, Alcobendas i San Sebastián de los Reyes. La majoria dels habitants desconeix els límits de les seves àrees i l’incompliment del tancament és generalitzat, però el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, en va donar la culpar «l’escassa col·laboració de la Delegació del Govern», mentre que va lloar el seu company de partit, l’alcalde José Luis Martínez Almeida, i la seva policia municipal. Catalunya, que ocupa la quarta plaça (434), no s’atreveix de moment a tancar l’hostaleria, la mesura que tan bons resultats li va donar durant la segona onada. Al País Valencià (393), la pressió hospitalària ha obligat a suspendre totes les operacions no urgents.

La majoria dels consellers han admès, com Illa, que els contagis d’aquests dies són la factura del Nadal. Escudero no ha sigut una excepció però ho ha atribuït a la «responsabilitat individual» dels ciutadans, perquè les administracions no poden arribar a tot arreu.

La vacunació, a mig gas encara

L’esperança més gran d’aquestes es diu vacuna, però els seus efectes tardaran mesos a notar-se i més al ritme lent amb què s’ha començat a distribuir. L’informe diari del Ministeri de Sanitat va tancar la setmana amb 277.976 dosis administrades, el 37,4% del total rebut. De moment només s’ha aconseguit inocular el 75% de la remesa que va arribar la segona setmana i dilluns ja arriba la tercera.

Madrid segueix a la cua, ja molt distanciada de la resta, amb només el 14,3% d’inoculacions, mentre que Catalunya ha agafat una mica de velocitat però continua per sota de la mitjana amb el 32,2%. Des del primer dia, Astúries i Galícia van destacar per la seva eficàcia i continuen demostrant que tan difícil no ha de ser, perquè ja han repartit el 75% i el 65% de les dosis rebudes.

Per accelerar la feina, Madrid va decidir copiar Catalunya i posar també les injeccions els dies festius, però va ser sobretot simbòlic. El dia de Reis només va vacunar una residència. Ahir va acordar començar a vacunar els sanitaris sense haver acabat amb les residències, com també havia decidit dies enrere la conselleria de Sanitat.

Illa, com sempre parc en les crítiques, va afirmar que el ritme de vacunació és «acceptable», tot i que encara «ha de millorar».

El teletreball no serà obligatori

Notícies relacionades

Pere Aragonès va reclamar al Govern central que torni a fer obligatori per a les empreses el teletreball, sempre que sigui factible. No és la primera vegada que ho demana. El vicepresident argumenta que el seu Govern només té competències per recomanar-ho i que la majoria d’empreses no fan cas dels seus consells generant una mobilitat innecessària que propicia els contagis. Els estudis de mobilitat de l’àrea metropolitana així ho constaten.

Illa li ha respost que l’obligatorietat no és necessària perquè, en aquest terreny, les empreses s’estan comportant d’una manera «molt responsable».