Els sanitaris exigeixen reforços immediats per afrontar la vacunació

El ranc inici de la campanya de vacunació contra el coronavirus ha generat una ampli ventall de reaccions que van des de la indignació a l’oferiment de suport. Diverses organitzacions de sanitaris, especialment els col·lectius d’infermeres, han exigit el reforç immediat del personal destinat a una operació clau per tallar el pas dels contagis mentre el Ministeri de Defensa, la Creu Roja i fins i tot la sanitat privada s’han ofert a ajudar en el que faci falta les administracions responsables. 

El percentatge de vacunes administrades sobre les 358.000 arribades dimarts de la setmana passada ha augmentat aquest dimarts fins al 37%, amb 139.339 immunitzacions, segons l’informe diari del Ministeri de Sanitat. És un salt important, de 14 punts respecte al dia anterior, però ni tan sols s’acosta a la meitat del total, mentre les 360.000 arribades dilluns passat segueixen a les neveres.

Catalunya i Madrid davant el mirall d’Astúries

Catalunya segueix en xifres baixíssimes. Dilluns només va administrar 2.180 dosis, amb la qual cosa el percentatge de vacunes inoculades de la remesa rebuda la setmana anterior ha pujat únicament del 13% al 17%. De les més de 60.000 que van arribar dilluns, ni en parlem. 

Madrid va rebre la setmana passada 49.000 vials i només ha aconseguit inocular-ne 5.335, un 11%. La ineficàcia de Madrid contrasta amb la desimboltura amb què la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, va acusar reiteradament en setmanes anteriors el Govern de no subministrar-li prou dosis. És el furgó de cua, juntament amb Cantàbria. Astúries, que ja n’ha administrat el 100% i el 4% de les arribades dilluns passat, encapçala el rànquing de les més complidores.

Hi ha coincidència en el diagnòstic. La falta de personal, la desorganització i les dificultats logístiques, agreujades per les dates nadalenques, han perjudicat l’arrencada de la campanya. I el futur no és massa encoratjador. S’ha començat per les residències, però quan la vacunació es traslladi als centres de salut, amb moltes més dosis disponibles, la situació pot empitjorar al coincidir amb l’auge dels contagis de la tercera onada. 

Personal i organització

«Cal establir els reforços que siguin necessaris pagant aquelles hores extraordinàries i dobles torns», ha advertit el president del Consell General d’Infermeria, Florentino Pérez Raya. Les vacunes no són com les de la grip. A més de la conservació a baixíssimes temperatures, s’han de descongelar seguint unes determinades pautes. «Parlem d’una vacuna que no es pot agitar, cal moure-la deu vegades amunt i avall amb calma, tant abans de posar el sèrum que la dissoldrà com després una vegada que ja l’has posat», ha especificat.

La portaveu del sindicat d’Infermeria (Satse), María José García, ha augurat que els problemes s’agreujaran quan arribin més vacunes si no s’augmenta el personal. Per immunitzar més del 70% de la població, l’objectiu marcat per a l’estiu, s’haurien d’administrar un milió de dosis a la setmana. 

A Catalunya, el col·lectiu d’infermeres atribueix el fiasco més a una «mala organització» que a una falta de recursos i ha demanat participar en el disseny de l’operatiu dels centres de salut degut la seva experiència en immunitzacions massives, informa Beatriz Pérez.

Emergència nacional

Els experts coincideixen que la vacunació és una emergència nacional davant la qual cal posar tots els mitjans possibles. Així ho ha entès la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha ofert als sanitaris de l’Exèrcit a les administracions que així ho sol·licitin. Així ho ha entès també la sanitat privada. 

L’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (Fundació IDIS), entitat constituïda per la majoria de les empreses sanitàries privades d’Espanya, ha mostrat la seva «disponibilitat absoluta en totes les Comunitats Autònomes per agilitar el ritme de vacunació que requereix la pandèmia i aconseguir una més ràpida immunitat, sense incrementar els costos del sistema sanitari ja que la sanitat privada no factura res per la vacunació».

Ayuso privatitza

Com en altres matèries sanitàries, davant la insuficiència dels seus delmats recursos humans, Madrid ha optat per privatitzar part de la campanya. La setmana passada va contractar la Creu Roja a través d’una adjudicació urgent sense concurs. Després de sentir les crítiques dels sindicats i l’oposició, Creu Roja va puntualitzar que la seva tasca serà de «recolzament i sense ànim de lucre». L’organització cobrarà 804.000 euros pel treball de 15 equips de dues persones durant sis mesos. 

Aquest dimarts, Ayuso s’ha afegit a la decisió de Catalunya i ha anunciat que també es vacunarà tots els dies festius i «fins i tot per les nits si és necessari».

La coartada de l’emmagatzemament

Algunes comunitats han argüit que part del retard s’ha degut a la necessitat d’emmagatzemar fins a la meitat dels vials rebuts per garantir l’administració de la segona dosi de la vacuna als 21 dies de la primera. Una cosa que el ministre de sanitat, Salvador Illa, ja va advertir el dilluns que no era necessari perquè el subministrament per part de Pfizer està garantit.

No són casos aïllats. Madrid, Extremadura, País Basc i Castella i Lleó s’han apuntat a aquesta tesi que els experts consideren absurda. En primer lloc, perquè existeix flexibilitat. La segona dosi de Pfizer es pot demorar uns dies més.

«No té cap sentit tenint en compte els percentatges de dosis tan petits que s’estan administrant», ha apuntat Amós García, president de la Societat Espanyola de Vacunología (AEV), que també ha apuntat el perill contrari: un col·lapse en l’emmagatzemament que n’acabi provocant la caducitat d’algunes. Cal recordar l’exigent sistema de refrigeració de la vacuna de Pfizer.  

Demorar la segona dosi

A l’extrem contrari al d’aquestes comunitats ‘formiga’ se situen diversos països ‘cigala’ que seguint els passos del Regne Unit estudien la possibilitat de subministrar les segona dosi molt més més enllà dels 21 dies prescrits. L’objectiu és inocular el màxim nombre de persones possible en la primera tanda tenint en compte que amb una presa ja s’adquireix un nivell important d’immunització.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha advertit que la segona dosi de la vacuna de Pfizer no pot demorar-se més enllà dels 42 dies que figuren en l’autorització de comercialització del medicament. Un ús més enllà d’aquesta data es consideraria «no indicat a l’etiqueta».

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Els estudis sobre l’eficàcia de la vacuna es basen en un període de subministrament de la segona dosi entre els dies 19 i 42 després de la primera i qualsevol retard o avenç addicionals equival a llançar una moneda a l’aire, a més enverinada, perquè es corre el risc d’estimular la producció de variants del virus resistents a la immunització, com ocorre amb els antibiòtics mal administrats.

Illa va ser taxatiu al respecte en la seva compareixença de dilluns. «A Espanya complirem amb els 21 dies prescrits», va assegurar.