L'absència de tests i rastrejos oculta els contagis de coronavirus a les ambulàncies

L’absència de proves diagnòstiques és el principal perill de què adverteixen els tècnics d’emergències sanitàries (TES) consultats a Catalunya, Madrid, Aragó, Extremadura, Galícia i La Rioja. Avui es fan PCR als metges i als infermers, i fins i tot a TES d’ambulàncies públiques, però no als de les contractes privades, la immensa majoria.

«S’obliden que un acte mèdic comença abans d’arribar a l’hospital, quan un ferit o un crònic és recollit per transportar-lo», argumenta J. F., tècnic amb 12 anys d’experiència a les ambulàncies d’Aragó. Ve de traslladar una àvia amb el maluc trencat. La dona viu amb el seu marit, també gran, i, després de caure, ell es veia incapaç d’aixecar-la.

J. F. es pregunta quanta gent pot haver emmalaltit al seu vehicle, i quan es contagiarà ell, si no ho ha fet ja: «Sense control preventiu no ho sé. Potser he sigut asimptomàtic i he contagiat persones. Hi ha pocs contactes més estrets que recollir un avi del terra i posar-lo a l’ambulància, tot i que portis mascareta i guants», explica.

Antígens

Coneix bé aquest risc José de la Rubia, tècnic sanitari i delegat del sindicat USO en la contracta d’ambulàncies que Ferrovial té amb el Servei d’Urgències Mèdiques de Madrid (SUMMA). El José ha patit tres mesos la Covid. El virus li va provocar un brot d’artritis que el va deixar baldat. El seu cas es perd en la marea de contagis registrats a Espanya, com un més, no diferenciat com a contagi de personal sanitari.

En la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES), el vocal Javier Abella certifica que no existeix un recompte nacional de tècnics d’ambulàncies contagiats, «bàsicament perquè en la majoria de les comunitats tots els TES pertanyen a empreses privades com a subcontracta».

A Catalunya el tècnic d’unitat de suport vital Walter Álvarez, delegat de transport sanitari de la USOC adverteix: «Ja no només és que ens emportem el bitxo a casa i contagiem les nostres famílies, és que podem contagiar els pacients».

Denuncia el seu col·lega De la Rubia que a Madrid no s’ha fet cap PCR als sanitaris de les ambulàncies de Ferrovial «des de l’inici de la pandèmia». En l’empresa asseguren que al març «es van fer 96 proves a Madrid», entre els més de 400 TES que té la firma.  I ja no n’hi va haver més.

Sobre la situació a Aragó, fonts d’Acciona asseguren que a l’abril la constructora va comprar tests ràpids d’

anticossos «i es va començar una campanya de cribratge massiu, posant a disposició dels treballadors aquests tests, més de 1.000 de l’abril fins a l’actualitat». Fonts de la plantilla de la contracta ho corroboren: la firma fa un test ràpid d’antígens al personal del qual es té notícia que ha estat en contacte estret amb un positiu, però no es fan cribratges preventius.

HTG (Health Transportation Group), que gestiona nombrosos viatges d’ambulàncies a Barcelona, no comenta el cas. Tampoc Ambulancias Tenorio, que té la contracta extremenya i unes quantes a Andalusia. Totes les empreses que han respost a aquest diari sobre l’absència de PCR als seus tècnics entenen que aquestes proves ha de fer-les la sanitat pública i no elles.

A Madrid, Ferrovial assegura que «quan un empleat presenta simptomatologia se’l remet al servei d’urgències per rebre un diagnòstic precoç». La mateixa empresa, sobre els tècnics de la seva contracta a La Rioja, informa: «Són atesos pel sistema públic». Les proves que la companyia s’atribueix com a realitzades s’han fet, «per descomptat, comptant amb els recursos del Sistema Nacional de Salut».

A La Rioja, els tècnics d’ambulàncies de Ferrovial han sigut sotmesos a dos PCR en tota la pandèmia, una al juny i una altra al setembre. No les va fer l’empresa, sinó la Conselleria de Salut.

A José Juan Aguilar, professor de Virologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Còrdova, que no es facin PCR als tècnics de les ambulàncies li sembla «fatal, des d’un punt de vista virològic. I més tractant-se d’un virus que es contagia amb tanta facilitat. Aquest personal té molta probabilitat de contagiar-se, i cal fer-li un control exhaustiu. No es pot tenir la gent de la Sanitat lluitant amb tirador de pedres contra dinosaures».

Expliqui’m el seu PCR

En una reunió de salut laboral de la contracta d’Ambulancias Tenorio a Extremadura, el juliol passat, els tècnics van demanar que, almenys, s’inclogués una PCR en l’examen anual de salut a la plantilla. La firma va contestar que «taxativament no», recorda Víctor Arnelas, responsable de transport sanitari a USO Extremadura, que ha sigut acomiadat per Tenorio després de denunciar irregularitats del sector. La firma, relata, els va dir que té un miler d’empleats a Extremadura, «i és molta inversió». Aquesta resposta va ser només oral.

Aquella negativa a realitzar tests als seus sanitaris d’ambulàncies no és obstacle perquè l’empresa els demani les PCR si les hi fan als centres de salut. El 7 de maig, a les set del vespre, Tenorio va donar a la seva plantilla una ordre a través de la seva ‘app’ interna Gam, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO: «Els treballadors a qui el SES (Servei Extremeny de Salut) ha realitzat proves de Covid hauran de comunicar-ho pel correu d’incidències indicant tipus de test i resultat».

Per Javier Abella «es necessiten tests almenys cada 15 dies, el període d’incubació i manifestació de la Covid. Les conselleries de salut fan tests i cribratges als seus sanitaris d’hospitals i l’atenció primària, els que consideren els ‘seus’ professionals. Als del transport sanitari, no, malgrat que som el nexe d’unió entre els uns i els altres. Cada any es fan 4,3 milions de viatges urgents en ambulància, i més del doble en transport sanitari no urgent. No deixem de ser un vector de transmissió d’una banda a l’altra».

L’absència de rastreig específic impedeix conèixer quantes persones han pogut contagiar-se en ambulàncies en la fase més dura de la pandèmia, ni quants avis dels geriàtrics hi van rebre el seu cop més atroç. Tampoc quants es contagien avui, ja que sota les sirenes dels furgons sovint circulen sanitaris sense saber si han portat un cas de Covid.

Sense alerta de Covid

Si una ambulància privada porta a l’hospital públic un malalt per una fractura, un dolor abdominal o qualsevol altre mal comú, i si a l’hospital a aquest malalt se li diagnostica «Covid positiu», els tècnics de l’ambulància tardaran de quatre hores a quatre dies a saber-ho. I mentrestant continuaran portant gent sense haver sotmès el seu vehicle a una desinfecció anti-Covid.

Ocorre en un país pròxim a complir 300 dies de guerra contra el coronavirus, i malgrat les lliçons dolorosament apreses. A Madrid, «portes un pacient que no saps si té Covid. Quan l’hospital ho constata, avisa el SUMMA: “És positiu”. I l’un o l’altre poden tardar dies a informar la teva empresa», denuncia José de la Rubia. No hi ha xarxa d’alerta formal, ni de seguiment. «El rastre dels que després han entrat en aquesta ambulància es perd», afegeix.

A Barcelona «no te n’assabentes a temps, tret de si tens algú amable a l’hospital que t’ho expliqui», corrobora Walter Álvarez. El seu col·lega Vicente Mancebo, amb 13 anys d’experiència a les ambulàncies de l’Alt Penedès, ho corrobora parcialment: a la zona en què ell treballa «es pot demorar un dia o dos la informació. El Servei d’Emergències rep avís de l’hospital, i al seu torn avisa la teva empresa, i aquesta a tu».

«Te n’assabentes massa tard i sempre per mitjà no oficial. La comunicació oficial arriba tard. Si vols saber aviat què has portat a l’ambulància, millor tenir un amic a l’hospital», lamenta a Logronyo Adrián Zaldívar, amb 18 anys a bord d’ambulàncies, president per la UGT del comitè d’empresa en la contracta que Ferrovial té amb la sanitat de La Rioja.

Des de Ferrol (la Corunya) Javier Abella, que a més de vocal de la SEMES és tècnic d’una unitat de suport vital amb 21 anys d’experiència, comenta: «Hi ha un desfasament, no hi ha una comunicació gaire directa entre el servei hospitalari i el dispositiu mòbil, potser perquè la major part del transport sanitari està subcontractat».

«Alguna cosa falla en el sistema», opina l’expert en salut pública Rafael Bengoa, exconseller basc de Salut i exassessor del govern de Barack Obama. «La via de la solució passa perquè hi hagi una connexió ràpida entre la xarxa de rastreig autonòmica i les ambulàncies, per assegurar que el sistema de transport no es converteixi en un agent infecciós».

«Són ambulàncies que poden estar traslladant pacients de Covid i després pacients lliures de Covid, i sense desinfecció entremig. I això passa diàriament, centenars de vegades», lamenta a Badajoz Víctor Arnelas.

A Aragó, J.F., que no té militància sindical, relata demanant l’anonimat: «El temps que pot passar fins que ens assabentem que hem portat un positiu de Covid varia: de no arribar a assabentar-nos-en a minuts, hores, dies. En aquell temps s’hauran pogut transportar des d’un pacient més fins a centenars, milers...».

Aquest és un altre més dels vectors de contagi ocults. A alguns usuaris de les ambulàncies, especialment els avis, se’ls fa més visible, el dels viatges a l’hospital amuntegats al furgó.

Amuntegats

A davant, una dona amb crosses; a la seva esquerra, dos avis; darrere, dos més, i a una altra fila posterior un encara més vell, a qui tremola el mòbil a les mans, i una dona ajaguda en una llitera del Servei Extremeny de Salut. Set persones immunodeprimides, amb mascareta però juntes en quatre metres quadrats, protagonitzen un vídeo gravat aquest setembre en una ruta d’ambulància col·lectiva a Badajoz.

Després d’un trajecte de dues hores, quan arriben a l’hospital, aquestes persones seran rigorosament separades per evitar contagis..., i quan tornin a pujar a l’ambulància viatjaran de nou colze a colze.

El 25 de març, Sanitat va emetre unes ‘Recomanacions per a la gestió, prevenció i control de Covid-19 en unitats de diàlisi’, indicant a les ambulàncies: «S’haurà de limitar el nombre de pacients que hi accedeixin alhora fins a un màxim de quatre».

Avui s’amunteguen pacients en furgons en diversos punts del país. A Extremadura, Víctor Arnelas assegura que és «la falta d’inspecció el que ho afavoreix». A les Balears, el sindicat FES-TES va denunciar el 21 d’agost que es traslladen fins a sis pacients junts. Des de Logronyo, Adrián Zaldívar refereix que s’han vist a La Rioja «fins a nou en una ambulància. Això en aquests temps és insostenible, una temeritat. Per més que portin mascareta, estan molt a prop», comenta.

«Portar avui els pacients junts durant hores no és ètic ni normal –opina Javier Abella des de la SEMES–. La instrucció de Sanitat ho limita a quatre persones, però no hi ha supervisió pels ens públics que les empreses ho compleixin».

Notícies relacionades

Les ambulàncies es desinfecten sense supervisió pública

Contagis a les ambulàncies

El 4 d’octubre, ‘La Gaceta de Salamanca’ va relatar el contagi d’un pacient de diàlisi que anava en una ambulància «atapeïda» amb un altre home que va resultar hospitalitzat. El primer ja havia posat cinc reclamacions per aglomeració.

Però pot ser que el primer avís del perill d’aquests viatges es donés a Càceres. Raúl García, director del geriàtric La Hacienda, va denunciar com li havien arribat en la mateixa ambulància un resident sa i un altre amb Covid diagnosticada. Va ser el 8 de maig; llavors la gran mortaldat d’avis només començava a remetre.