Contagis en el transport sanitari

Les ambulàncies es desinfecten sense supervisió pública

Els procediments de les empreses varien entre el lleixiu i l'ozó, i els tècnics denuncien retards, falta de formació i d'ordres clares per higienitzar els vehicles

Les ambulàncies es desinfecten sense supervisió pública

DAVID CASTRO

Es llegeix en minuts

El tècnic sanitari D. R. està confinat al seu poble de Càceres. Fa 10 dies, li van donar a ell el mateix diagnòstic que rep la gent que diàriament porta a l’hospital: «Covid positiu». D.R. ha passat tres dies de febre alta. Ara, amb els símptomes que van disminuint, aquest tècnic d’una ambulància ‘especial Covid’ reflexiona en veu alta: «Em vaig contagiar al vehicle, segur. Et protegeixes, però per l’estrès i el cansament et vas descuidant. Més d’una vegada m’he vist amb la cara enganxada a la del malalt que ajudo a pujar a l’ambulància», explica, amb prèvia petició d’anonimat.

El cas del D. R. es repeteix en altres punts del país, però té una excepció rural: «Cada tècnic ha d’aplicar el protocol de desinfecció com pugui i sàpiga. Desinfectar el vehicle entre viatge i viatge et pot suposar dues hores, que no es tenen», relata. Ell, a l’acabar la jornada, es posa a desinfectar-lo amb lleixiu... a la porta de casa seva.

Un tècnic «va comentar que li havien assignat el vehicle sense neteja o esterilització», recull un correu intern del Servei Extremeny de Salut

A Extremadura, diverses naus d’Ambulancias Tenorio, que té la pràctica totalitat del transport sanitari regional, s’han habilitat per a desinfecció anti-Covid de vehicles. «Però –revela D.R.– fas un munt de quilòmetres, arribes a la nau i pot ser que t’hagis d’esperar un parell d’hores, perquè el que guarda la clau ha hagut de sortir a fer ell un transport». Ambulancias Tenorio no ha atès a les preguntes d’aquest diari.

Al març, Juana Lozano, pacient que acudia a diàlisi des de casa seva a Mèrida a l’Hospital Perpetuo Socorro de Badajoz, es va atemorir quan el tècnic de l’ambulància que va anar a recollir-la «li va comentar que el vehicle l’havia deixat un company que acabava de traslladar un altre pacient i l’hi havien assignat a ell sense fer-li cap tipus de neteja, desinfecció o esterilització».

Així ho explica un correu intern del Servei Extremeny de Salut al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, que va arribar a Manuela Rubio, subdirectora d’Atenció Primària, i que forma part d’una documentació sobre riscos que va avaluar aquest estiu el Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura.

Lleixiu i ozó 

A base de trobar-se amb la realitat, el protocol decau. A Barcelona i Madrid s’«ozonitza» el vehicle que ha tingut contacte amb el coronavirus... si se n’ha tingut notícia.  «No tenim protocols unificats de desinfecció dels cotxes i els centres de treball. Depenent de l’empresa hi pot haver màquina d’ozó o no, o fas tu la neteja, però sense un epi adequat», denuncia des de Barcelona el tècnic sanitari Walter Álvarez.

A l’Aragó s’utilitza lleixiu, i pel mateix tècnic. «Les ambulàncies s’higienitzen a correcuita, amb la qual cosa queda algun racó sense netejar. En el moment en què es deixa un pacient gairebé t’estan trucant per anar a buscar el següent. No tens temps per fer-ho bé», relata J.F., veterà de les ambulàncies de la regió que demana el mateix anonimat.

Cap autoritat supervisa com es realitzen les desinfeccions, només s’emeten protocols i es pregunta per correu electrònic. «No existeix aquesta inspecció. Per no haver-hi no hi ha cap protocol únic –lamenta el tècnic Javier Abella, vocal de l’àrea de tècnics sanitaris de la Societat Espanyola de Medicina d’Emergències i Urgències (SEMES)–. Cada autonomia realitza el seu propi procediment i cada empresa l’executa una mica a la manera que més li convé. No hi ha cap tipus de procediment de comprovació que aquesta manera de procedir sigui efectiva»

Il·lustra la situació el cas de l’ozó, que utilitzen diverses contractes. «L’ozó no està aconsellat pel Ministeri de Sanitat, ni apareix a la llista de productes virucides autoritzats a Espanya», recorda Abella.

Ordres clares

Notícies relacionades

A l’abril, en ple xàfec de la pandèmia, el sindicat d’infermeria SATSE-Castella i Lleó va escriure a la gerència castellana de sanitat demanant un protocol unificat de desinfecció per a ambulàncies. A falta d’ordres clares, els tècnics estaven prenent «les mesures que en cada moment ells han considerat més oportunes per reduir el risc», deia l’escrit. El protocol unificat va arribar, però tres mesos després.

El problema es veu per tot el país. Des de la SEMES, el tècnic Javier Abella confirma: «Tenim una carència formativa: no és el mateix netejar l’ambulància com es fa ordinàriament que fer-ho sota els criteris de risc biològic d’aquesta pandèmia». Tenim procediments, però si no els entrenes..., pot ser un protocol molt bo, però no serà efectiu si la mà executora no el coneix. Aquests mesos els tècnics hem anat aprenent a desinfectar per iniciativa pròpia, no perquè les empreses ens ho hagin facilitat».