CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

El risc de rebrot de coronavirus baixa a Barcelona i Lleida

Salut recorda que els pròxims 10 dies són «claus» i apel·la a la «responsabilitat individual»

La conselleria presenta un pla de control de la transmissió de la Covid-19 a Catalunya

zentauroepp54249112 mascarilla200726165013

zentauroepp54249112 mascarilla200726165013 / DAVID ZORRAKINO - EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Tot i que Catalunya està vivint «dies crítics» que marcaran les mesures que s’hagin de prendre (o no) la setmana que ve, la situació a Lleida i a Barcelona aparentment s’està estabilitzant. La incidència acumulada del virus està disminuint i l’índex de reproducció (o R, que assenyala la velocitat a què es reprodueix el virus), també. Per tant, el risc de rebrot ha baixat lleugerament en els últims dies. Les mesures preses fins ara comencen a tenir efecte, però la ciutadania no s’ha de relaxar en absolut. 

Així ho ha dit aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, en la presentació de les línies estratègiques del pla de control de la Covid-19 a Catalunya. «L’índex de reproducció en aquest moment és 1 i hi ha hagut un petit descens de la incidència acumulada», ha explicat Argimon. L’ideal és que aquest índex sigui inferior a 1, ja que quan és superior el risc que la infecció es propagui àmpliament és gran. «Lleida s’està estabilitzant. Confirmem que la incidència acumulada està disminuint. Però ve d’una de molt elevada. El risc de rebrot ha baixat». Aquest dimecres el Pla de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) informarà de si s’aixequen o no les restriccions en aquesta província.

«També a Barcelona l’índex de reproducció ha disminuït i la incidència acumulada està estabilitzada. També ha baixat el risc de rebrot. A tots els territoris l’índex de reproducció està baixant i així hem de continuar», ha afegit Argimon. Tot i així, el secretari de Salut Pública ha recordat a la població la necessitat de continuar evitant aglomeracions, reduint les interaccions dins del nucli familiar i mantenint les mesures preventives (mascareta, distancia social i rentat de mans). «Estarem, com a mínim, un any en aquesta situació. I hem de fer un equilibri per no haver de confinar», ha assenyalat.

Control epidemiològic

Al costat de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el cap de la unitat de seguiment del coronavirus, Jacobo Mendioroz, Argimon ha presentat el Pla de control de la transmissió de la Covid-19 a Catalunya. El document estableix sis nivells de control epidèmic: comença en el zero (en el que entrarien aquells territoris que no experimenten nous contagis en almenys 14 dies, un escenari només possible quan aparegui la vacuna) i acaba en el cinc (en el qual hi ha aquells territoris en els quals hi ha transmissió comunitària no controlada i un risc de col·lapse de les capacitats assistencials dels hospitals). Tant el nivell quatre com el cinc implicarien «restriccions de mobilitat». És a dir, un confinament, ja sigui perimetral o total.

Aquesta situació durarà, «com a mínim, un any», i s’hauran de fer «equilibris» per no confinar

Notícies relacionades

Segons Mendioroz, Lleida es troba en aquests moments en el nivell quatre, ja que en aquest territori es dona una transmissió comunitària no controlada i hi va haver un «impacte rellevant en la part assistencial». Barcelona és en el nivell tres, ja que «no viu un impacte assistencial tan rellevant com per passar al quatre». «Passar al nivell següent implica unes mesures molt més restrictives, per això aquests 10 dies són claus», ha dit Mendioroz. Ell mateix ha recordat que evitar un nou confinament comença amb la «pròpia responsabilitat individual». «Això és el que evita realment els contagis», ha destacat.

A preguntes dels periodistes, Mendioroz, a més, ha expressat els seus dubtes sobre la «cartilla covid» que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, vol implantar a la seva autonomia. La proposta recorda el passaport immunitari que el president Quim Torra va estudiar implantar fa mesos. «Aquí es va rebutjar perquè haver tingut la infecció no és equivalent a tenir una immunitat duradora. No hi ha evidències científiques sobre això», ha explicat Mendioroz, que a més ha assenyalat que un passaport immunitari podria empènyer la gent a «voler contagiar-se per obtenir una immunitat i moure’s més lliurement».