¿Què reclamen els metges i què els ofereix el Ministeri de Sanitat? Les claus del conflicte

El nus més important és l’avantprojecte de llei d’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat, una norma que està vigent des de fa més de 20 anys. Els metges van rebutjar el text des del principi. Els facultatius insisteixen que no pararan fins a aconseguir un estatut propi per al col·lectiu. Durant mesos han demanat una interlocució directa amb el Ministeri per parlar dels assumptes que els incumbeixen.

«Qualsevol solució efectiva al conflicte requereix necessàriament una reforma de la legislació bàsica de l’Estat que permeti crear una taula de negociació pròpia, així com establir un estatut específic per a metges i facultatius», sosté el comitè de vaga, format per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) amb el Sindicat Mèdic Andalús (SMA), Metges de Catalunya (MC), l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (AMYTS), el Sindicat Mèdic d’Euskadi (SME) i el Sindicat de Facultatius de Galícia Independents (O’MEGA).

Reclamen un àmbit de negociació propi amb un sistema de representació i negociació específic per als metges a escala autonòmica i estatal, basat en taules de negociació pròpies, elegides en eleccions en què votin metges i facultatius i els sindicats que es presentin formin llistes exclusives de metges i facultatius.

Les seves reivindicacions generals inclouen aspectes que consideren rellevants i imprescindibles relatius a la jornada laboral, la classificació professional o la jubilació.

En última proposta que els sindicats van enviar al Ministeri, el 21 d’abril, abans d’arrencar la nova setmana de vaga, plantegen un nou sistema de classificació basat en els crèdits universitaris (sistema MECES), l’especialització i la responsabilitat.

Un sistema que contempli el grau de responsabilitat sobre els processos assistencials dels pacients i delimiti amb claredat les diferències entre la responsabilitat del diagnòstic i tractament i la resta de les competències professionals. Al·ludeixen a un «canvi coherent amb aquesta nova classificació en les retribucions bàsiques, que es fonamenten en el nivell formatiu necessari per arribar a aquesta categoria (sou base, triennis, complement de destinació i extraordinàries)».

Un dels capítols més problemàtics continua sent el de les guàrdies. L’última proposta de Sanitat manté el límit general de 17 hores per a la jornada de guàrdia i assenyala que qualsevol ampliació exigirà consentiment previ i exprés del professional, informe favorable del servei de prevenció de riscos laborals i negociació a la taula sectorial. A més, el Ministeri proposa estendre aquest mateix esquema a les guàrdies de cap de setmana, que podrien arribar a les 24 hores mitjançant una reforma de l’esborrany de l’avantprojecte.

Un altre dels aspectes que rebutgen els sindicats mèdics és que la reforma proposada elimini el còmput de l’anomenat sortint de guàrdia (el descans després d’una guàrdia o abans de començar-ne una altra) com a temps treballat, «cosa que –segons ells– no només retalla un dret dels facultatius reconegut en tot l’SNS i avalat per sentències judicials, sinó que es traduirà en un notable increment dels torns extres amb càrrec a la jornada ordinària». El 2023, el Tribunal Suprem emetia una sentència històrica que establia que les guàrdies i les esperes han de considerar-se com a temps de treball efectiu, tant referent al còmput de la jornada laboral, com també per la remuneració de les hores extraordinàries.

Cada comunitat autònoma les abona a un preu diferent. A Espanya, el preu per hora oscil·la entre una mica més de 22 euros en algunes comunitats i gairebé 36 euros en d’altres. Els sindicats demanen que la remuneració de l’hora de guàrdia mai estigui per sota de l’hora de jornada ordinària (pot superar els 30 euros nets, segons els sindicats). També que computin per a la jubilació, cosa que no passa ara i que tampoc inclou l’esborrany de l’Estatut Marc.

En matèria retributiva, el Ministeri reitera que la remuneració de la guàrdia ha de tenir en compte el temps efectivament treballat i també la penositat inherent a realitzar-la, tot i que deixa la quantitat concreta en mans de les comunitats autònomes. També contempla que l’excés de jornada de guàrdia produït de manera no voluntària es pugui compensar mitjançant retribució econòmica o descansos, en els termes que es pactin en la negociació corresponent.

El comitè de vaga considera, per la seva banda, que no és la solució perquè no fixa amb prou claredat ni el nou model de jornada ni el de guàrdies, ni garanteix el reconeixement efectiu de la penositat. En el seu plantejament, tota activitat que excedeixi de la jornada ordinària ha de tenir consideració d’excés de jornada, amb reflex en descansos, retribució i jubilació.

Sanitat ha inclòs en la seva proposta al comitè de vaga un calendari de reducció de la jornada màxima dels professionals mèdics que contempla baixar fins a les 42 hores setmanals als tres anys des de l’entrada en vigor de l’Estatut Marc i fins a les 40 als cinc anys, previ acord en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) i publicació al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ (BOE).

Així es plasma en el document que el comitè de vaga va difondre dies abans d’arrencar la nova aturada, amb l’objectiu de «mantenir la transparència». En contraproposta, el comitè proposa una jornada ordinària de 35 hores setmanals de 8 a 15 hores. Les hores que superen aquesta jornada ordinària es consideraran excés de jornada i es retribuiran per sobre de l’hora ordinària màxima i computaran per a la jubilació. L’objectiu, assenyalen, és aconseguir una jornada màxima obligatòria de 35 hores setmanals on puguin coexistir diferents tipus de jornada, però sense descartar ampliacions de jornada de caràcter voluntari amb adequat reconeixement tant en còmput de jornada, jubilació, carrera professional i retribucions, per reemplaçar l’actual model únic de jornada ordinària i jornada complementària (guàrdies).

Notícies relacionades

Els metges surten al carrer per protestar contra l’estatut marc: «volem treballar, no rebentar»

NotificaMES, així és el nou sistema per garantir el proveïment de fàrmacs en pandèmies, guerres o crisis

Amb dades del 2025, hi ha 310.558 col·legiats, dels quals 275.963 estan en actiu. Es jubilen amb les mateixes regles que la resta de treballadors del règim general, tot i que poden prolongar la seva activitat fins als 70 anys. Les organitzacions sindicals consideren que el desgast professional justifica una jubilació anticipada semblant a la d’altres col·lectius com policies o bombers.

L’última proposta del comitè és un sistema de jubilació flexible i voluntària entre els 60 i els 70 anys; jubilació parcial per al personal mèdic i facultatiu estatutari i laboral que treballi per a la sanitat pública, i sobre la jubilació anticipada, indiquen que és necessari establir un reconeixement de la penositat del treball i el sistema de jornada del metge, que permeti la jubilació anticipada sense penalitzacions, a través d’un sistema de coeficients.