López-Goñi, microbiòleg: «El coronavirus ni s'està debilitant ni s'està tornant més virulent»

¿Continua canviant el coronavirus SARS-CoV-2? ¿S’està atenuant? ¿Hi haurà una segona onada? ¿Són preocupants els rebrots a la Xina, l’Iran, Alemanya o Espanya? El microbiòleg Ignacio López-Goñi ens ajuda a contestar aquestes i altres preguntes i afirma: «El virus ni s’està debilitant ni s’està fent més virulent».

«No hi ha dades, de moment, que així ho corroborin. El coronavirus que causa la malaltia de la Covid-19 ni s’està debilitant ni s’està fent més virulent», apunta a Efe aquest catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Navarra, que adverteix: «el virus continua allà, no hem vençut la pandèmia».

–¿Es continuen seqüenciant genomes del SARS-CoV-2?

–Sí, s’han seqüenciat i publicat més de 7.000 genomes aïllats de tot el món i cada dia se’n seqüencien centenars més. Això permet conèixer en temps real com està canviant el coronavirus i saber com ha sigut i està sent la seva distribució pel planeta. Es van prenent mostres de persones infectades al llarg del temps, per exemple, a Espanya; s’aïlla el virus, se seqüencia i es comparen els genomes de diferents aïllaments. Així pots rastrejar com s’ha anat movent el virus, a partir de les mutacions que es van detectant.

–¿I quines conclusions s’han anat traient?

–El coronavirus òbviament canvia, tots ho fan. Els virus viuen mutant; en virologia se sol parlar de «núvols mutants». Hi ha virus que canvien amb una velocitat enorme i els campions de la variabilitat són el virus de la grip o el VIH. Aquest coronavirus no ho és tant perquè té una proteïna capaç de reparar els errors o mutacions que puguin succeir durant la seva replicació. El SARS-CoV-2 és relativament estable, canvia, es poden veure mutacions, però té certa estabilitat que és comuna en els coronavirus.

–¿Quines implicacions té aquesta relativa estabilitat?

–Això no és ni bo ni dolent i el que posa de manifest és que es poden detectar mutacions puntuals a moltes zones del genoma del virus però aquestes, segons les dades que tenim en aquest moment, no estan tenint cap efecte en la biologia del virus, en la seva virulència, per exemple.

–Llavors, ¿el SARS-CoV-2 es debilita o no ho fa?

–El virus ni s’està debilitant ni s’està fent més virulent, no tenim evidències en aquest moment. No hi ha dades que així ho corroborin. Tampoc hi ha soques més o menys virulents. Quan parlem de mutacions (variacions) podem pensar que sempre és dolent, que el virus muta per fer-se més virulent, però no necessàriment ha de ser així. L’habitual és que quan un virus passa d’una espècie animal a una altra, al principi existeixi una alta freqüència de mutacions, però amb el temps el virus s’adapta al seu nou hoste –en aquest cas els humans–. Per tant, es pot esperar, fins i tot que en aquest procés d’adaptació el virus vagi perdent virulència, però això sol ser un procés lent que dura molts mesos. En el temps que porta el SARS-CoV-2 no s’ha vist encara si va cap a aquest procés d’adaptació a l’hoste. Una cosa és que disminueixi la corba epidèmica –pacients donats d’alta, menys morts, conseqüències del confinament...– i una altra la biologia del virus.

–¿Hi haurà una segona onada de la pandèmia?

–Certeses no n’hi ha, no ho sabem, però sí que se’n poden fer estimacions. Podem veure el que va passar en altres pandèmies, en concret en les tres de grips del segle XX. En les del 1918, 1957 i 1968 les segones i terceres onades van ser pitjors que les primeres, però sabem que aquest coronavirus no és com el virus de la grip. Que hi hagi segones onades més fortes és una possibilitat, però no ho sabem del cert. Una altra possibilitat és que continuïn existint onades recurrents més o menys intenses durant un parell d’anys. I una tercera opció és que es produeixen petits rebrots sense un patró clar. I que potser acaba sent un virus estacional que aparegui als hiverns, la qual cosa tampoc és bona notícia perquè s’afegiria a la llista de virus respiratoris que ja sabem que donen problemes i, si coincideix, a més, amb la grip normal, seria un inconvenient.

–Hi ha rebrots ja a la Xina, l’Iran, Alemanya, Espanya. ¿Preocupants?

–Sí. Aquests rebrots ens indiquen que no hem vençut la pandèmia. El virus l’hem controlat amb el confinament, però és allà, per això són tan importants les mesures que cada persona pugui implementar per evitar contagis i el rastreig del virus, que depèn de les autoritats sanitàries. Els rebrots són preocupants en el sentit que mostren que el virus no s’ha extingit. Poso un símil: quan hi ha un incendi forestal el podem apagar, però no està extingit totalment. Pot quedar algun focus que, tot i que petit, amb una mica de vent avivi el foc. Per això sempre es deixa una guàrdia de bombers vigilant. Ara, és fonamental continuar atents i rastrejar els possible rebrots, anar per davant del virus, no com hem anat fins ara.

Notícies relacionades

Itàlia registra un repunt en el nombre de morts i el primer augment de pacients a l'uci

La Xina assegura que el brot de Covid-19 a Pequín ja està controlat

–Quant a la transmissió, ¿hi ha novetats de com ho fa?

–Seguim igual, tot i que s’han anat publicant diversos estudis sobre la distància a la qual cauen a terra les gotetes que expulsem al tossir o esternudar (la major part ho fan en un o dos metres, tot i que les més petites poden quedar-se i estendre’s més), o sobre quant temps resta el virus en espais tancats al parlar. No obstant, encara hi ha certs dubtes sobre com es comporta el virus, però el que sí que es confirma una vegada i una altra és la necessitat de l’ús de mascaretes. I una altra cosa. Ja no es parla tant de supercontagiadors com d’esdeveniments supercontagiadors. Hi ha quatre factors que influeixen en l’aparició de brots: llocs tancats, amb molta gent i amb persones en contacte pròxim; el quart factor és el temps. Com més temps passis en un lloc així, més gran serà la possibilitat de contagi. Per tant, millor un espai obert que tancat, millor ben ventilat que no, millor estar-hi poc temps, mantenir la distància i sempre amb la mascareta.