CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Un dia rastrejant el virus amb l'ambulància

EL PERIÓDICO segueix durant un matí la tasca del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) de Barcelona Nord

La pandèmia també ha impactat en aquest servei, que va quadruplicar la seva assistència telefònica durant la crisi

sem / periodico

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Un dilluns qualsevol, 11 del matí. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) del centre d’atenció primària (CAP) Cerdanyola Ripollet, a Barcelona, rep una trucada. Una persona a Sant Cugat del Vallès ha tingut una hipoglucèmia. La unitat de suport vital avançat (SVA) es posa en marxa. Tan bon punt entren a la casa, la infermera i els tècnics, equipats amb equips de protecció individual, (epis) obren les finestres «per airejar». «Això és per la Covid-19», afirmen. La barana del portal ni es toca. La infermera, Gemma Cuadras, pregunta al pacient si ha tingut tos, febre o contacte amb algun contagiat del virus. Res. Abans retiraran els llençols del llit on es troba reclinat. També pel coronavirus. Per sort, el malalt aconsegueix ser estabilitzat i no requereix trasllat a l’hospital.

La pandèmia de Covid-19 ha obligat a ser encara més cautelosos. «Cada dia revisem els epis i l’ambulància. El material ha d’estar net i ens assegurem que no ens falta res. És la diferència principal a l’hora de començar la guàrdia. Hem posat plàstics a les zones més sensibles de l’ambulància. A mi em va costar una setmana adaptar-me a la nova situació», diu Cuadras. Aquesta infermera recorda com, al començament, els protocols anaven canviant «cada dos per tres».

La infermera Gemma Cuadras i el tècnic José Antonio Calles, del SEM, abans d’entrar en un domicili. / FERRAN NADEU

Els professionals sanitaris i no sanitaris han hagut d’aprendre a adaptar-se ràpidament a aquests canvis. «Jo, per exemple, entro primer als domicilis sense el material de treball [com el fonendoscopi] i sola, sense el tècnic de l’ambulància. Si el pacient està crític, llavors hi entra el meu company. I sempre, abans d’entrar-hi, ens vestim amb epis. Primer, per la nostra seguretat; després, per la del pacient», afirma. Cuadras creu que, a partir d’ara, canviaran moltes coses en la manera de treballar: els professionals encara són més conscients de la importància de preservar la seva pròpia seguretat.

No oblidarà el que ha viscut al llarg d’aquests dos mesos. Assegura que hi va haver «falta de recursos», tot i que per sort el SEM no ha patit falta de material, com sí que van experimentar molts hospitals. Per aquesta infermera també ha sigut dur veure com alguns pacients que visitava es posaven a plorar perquè no volien anar a l’hospital. «Tenien por de no tornar a casa. Jo he deixat gent a casa que potser no estava malament, però a qui en una altra situació sí que hagués traslladat a l’hospital».

Gemma Cuadras, amb un pacient afligit d’una taquicàrdia. / FERRAN NADEU

12.30 del migdia. El SEM rep una altra trucada. Aquesta vegada es tracta d’un veí de Montcada i Reixac que té un dolor toràcic. L’ambulància es desplaça fins allà sense saber si el que s’hi trobarà és un infart. Afortunadament, es tracta només d’una taquicàrdia en un pacient de mitjana edat que viu sol.

El SEM es planta a casa seva i els seus professionals li col·loquen la mascareta i els guants perquè ell no toqui res. Al monitor desfibril·lador hi col·loquen una funda de plàstic. Encara que no sembla greu (en cas d’haver tingut un infart, hi hauria acudit un metge), el pacient és traslladat a un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP).

José Antonio Calles és tècnic d’emergències sanitàries del SEM. Es va contagiar de coronavirus dins de l’ambulància, però ho va superar. Recorda els inicis de la pandèmia: «Al principi fèiem guàrdies amb tests PCR només per a persones que havien estat a Milà o a professionals sanitaris». Col·loquialment anomenaven ‘coronavir’ els cotxes ràpids que anaven a buscar aquestes mostres. Tot ha canviat molt des d’aleshores. Les proves de coronavirus s’han convertit en una necessitat massiva poblacional per poder contenir el virus.

Treballadors del SEM. / FERRAN NADEU

En les últimes setmanes el SEM ha començat a atendre més infarts, sobretot de ciclistes que, amb l’inici del desconfinament, surten a fer esport després de setmanes de vida sedentària. Tot i així, en general, l’activitat del SEM ha baixat durant la pandèmia, a causa que, entre altres coses, hi ha hagut menys accidents perquè la gent era dins de casa seva.

Notícies relacionades

«Sí que vam patir un increment brutal de trucades al 061. De les 6.000 diàries vam arribar a les 21.000 per dia [ara en tenen unes 10.000]. Eren persones amb simptomatologia de Covid-19. La nostra central de coordinació [a l'Hospitalet] va haver de multiplicar per tres el nombre de professionals», afirma Antonio Carballo, el cap territorial de Barcelona Nord del SEM. Matisa que mai va deixar d’haver-hi recursos per atendre persones amb altres patologies greus, els casos de les quals es van gestionar a través del telèfon d’emergències 112. El SEM també va incorporar un equip psicològic per als seus professionals.

Carballo reconeix el temor en vista d’un possible «rebrot» del virus. És per això que, almenys fins a finals d’any, no es desmuntaran hospitals de campanya aixecats a l’inici de la pandèmia per atendre pacients amb Covid-19. «Tot això ha sigut com un accident de múltiples víctimes mantingut en el temps durant dos mesos», diu Carballo. «I la Metronord ha sigut una de les regions sanitàries més afectades pel coronavirus. Espero que hàgim après a estar preparats, perquè aquesta no serà l’última vegada», afirma.

Una ambulància del SEM, camí d’un domicili després d’una trucada. / Ferran Nadeu