A Espanya encara hi ha 124.300 casos actius que poden continuar propagant el virus

A Espanya encara hi ha uns 124.300 casos actius de coronavirus que podrien continuar propagant la Covid-19, segons els models matemàtics computacionals que manegen els investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (IGTP).

Aquests investigadors, que han analitzat els casos actius de Covid-19 a les diferents comunitats autònomes, han destacat que les més afectades són Madrid i Catalunya, que acumularen el 28% i el 27%, respectivament, del total de casos actius.

Les dades del treball indiquen que les comunitats autonòmiques amb més casos actius són les de Madrid, amb 35.000 casos actius, i Catalunya, amb 34.000 casos, seguides de Castella i Lleó (13.000 casos) i Castella-la Manxa (11.000 casos), mentre que les Canàries, amb 500 casos actius, Cantàbria (600), la Rioja (600), Múrcia (600) i Astúries (700) són les autonomies amb el nombre de casos actius més baix. 

El model de càlcul

El model de càlcul es basa a considerar la letalitat de la Covid-19 de l’1% en els territoris amb més presència de la malaltia.  Aquest valor s’obté d’una anàlisi dels estudis de seroprevalença realitzats fins ara en altres països i de l’evolució en el temps de la Case Fatality Rate (la proporció de morts respecte als detectats) per edats de països amb una alta detecció, com Corea del Sud. 

«En aquest sentit, un aspecte a tenir en compte és que el nombre de persones mortes en residències per a la tercera edat és un bon indicador de la penetració de la malaltia», ha indicat Enric Álvarez. Segons aquest investigador, «en les zones on la pandèmia ha penetrat en la població major de 70 anys hi ha un nombre significatiu de casos en residències per a la tercera edat. A causa de la mala prognosi d’aquestes persones, la mitjana de letalitat de la població podria augmentar fins a l’1,2% en funció de quin sigui el nombre final concret de morts en residències a causa de la Covid-19».

Retard diagnòstic

Álvarez reconeix que «aquesta xifra serà difícil d’avaluar atesa la falta de confirmació en molts casos».  En zones amb una menor penetració i afectació, la letalitat pot estar fins i tot per sota del 0,7% i en aquesta situació els casos reals s’allunyarien de les estimacions dels investigadors.  A partir de la letalitat, els investigadors analitzen el retard diagnòstic, és a dir, el temps que passa des del desenvolupament de símptomes fins que s’introdueix a la base de dades en cas de ser positiu i la capacitat de detecció del país. 

A Espanya es detecta aproximadament entre un 8% i un 10%, segons Martí Català, que explica que «el diagnòstic a Espanya es realitza a partir de PCR que, fins ara, s’han fet bàsicament en hospitals, cosa que ens dona una evolució del nombre de casos greus».

«Està previst que a partir d’ara es puguin realitzar aquestes proves als centres d’atenció primària per incrementar el percentatge de diagnòstic. Així també es reduiria l’interval de temps entre l’aparició dels primers símptomes i el seu registre com a cas diagnosticat a les estadístiques oficials. Actualment aquest interval es trobaria entre els 10 i els 12 dies, segons el nostre model», ha dit Català.

Nombre real

Notícies relacionades

El Govern no fa cap dels 139.000 tests previstos a les universitats

Què és la sarna noruega que està afectant més de 30 persones a Galícia? Té cura?

Amb aquest últim valor i a partir de les dades reportades per les CCAA, els investigadors estableixen el nombre real de casos que hi ha hagut en els últims 14 dies.  El Centre d’Avaluació de Malalties de la Unió Europea (ECDC), considera actius aquests casos, ja que una part d’ells, determinada pel nivell de símptomes, encara poden encomanar.

El model desenvolupat per l’equip de científics va predir les dades resultants de la primera ronda de l’estudi seroepidemiològic per la Covid-19 que va fer públic el Ministeri de Sanitat, que va establir en un 5% la seroprevalença global a Espanya. No obstant, aquest model estima que hi ha comunitats amb una seroprevalença per sobre de la mitjana espanyola, com la Rioja, Andalusia i les Canàries.