Coronavirus: calma tensa als hospitals en vista del risc d'un nou repunt

La que abans era la sala d’espera del servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, ara s’ha convertit en una sala d’hospitalització, amb desenes de llits buits. «No les desmuntem perquè les podem necessitar més endavant. Fins fa molt poc aquí hi havia pacients», afirma Xavier Borràs, director mèdic del complex hospitalari. Fa només unes setmanes, el 30 de març, el Sant Pau va arribar a tenir més de 400 malalts amb Covid-19. Aquest dimarts, la xifra era d’uns 157. Aquest centre, com tants d’altres, va fer un esforç inaudit i va quadriplicar el nombre d’ucis: de les 30 que tenia normalment va arribar fins a les 110. Aquesta setmana passada, només menys de la meitat estan ocupades per malalts de coronavirus. Sant Pau està en fase de «desacceleració hospitalària».

Però, malgrat el descens de la pressió d’aquestes dues últimes setmanes gràcies al confinament, als centres sanitaris espanyols regna una mena de calma tensa. Els metges temen la sortida final de la població al carrer a partir del maig, una cosa inevitable però que, alhora, pot implicar un nou pic dels casos positius. La pandèmia ni de bon tros ha quedat enrere. A la cafeteria de l’hospital unes creus vermelles pintades a les taules obliguen els clients a guardar la distància de seguretat. Una separació física amb què haurem de viure durant un llarg temps indefinit, adverteixen els experts.

«El 30 de març, tot l’hospital era per al Covid-19. Bruscament vam haver d’eliminar qualsevol altra activitat. Vam tancar les consultes externes i les cirurgies, i l’activitat pediàtrica la vam passar a Sant Joan de Déu. Cada dia es necessitaven més sales. Ara, els pacients amb el virus ja no són els dominants», explica Borràs. «No hi ha hagut col·lapse, però hem estat a unes hores del col·lapse. Però no, no hi ha arribat a haver 50 persones esperant als passadissos de les urgències. La reorganització ho ha evitat». Els metges treballen entre 40 i 50 hores setmanals. I encara no hi ha cap victòria cantada: el desconfinament, assegura, pot portar «problemes».

També el dipòsit de cadàvers de Sant Pau s’ha hagut de reorganitzar per mantenir més mesures de seguretat amb els cadàvers dels morts pel virus. «Els posem un sudari especial. Aquest any, per la pandèmia, hem tingut molts més morts», diu el director mèdic d’aquest hospital.

Un hospital de campanya a llarg termini

Sant Pau, com els altres tres grans centres sanitaris de Barcelona (la Vall d’Hebron, el Clínic i el Mar), té un hospital de campanya habilitat al poliesportiu municipal CEM Guinardó, molt a la vora. Aquí, de 88 llits habilitats per a pacients lleus que encara no poden anar a casa, n’hi ha 16 d’ocupats. Tenen oxigen i calefacció. I uns grans rètols a les vidrieres amb dues paraules: ‘força’ i ‘ànims’. «De moment això estarà aquí uns mesos», insisteix Borràs. En aquest hospital de campanya, hi treballen 11 metges i 12 infermeres.

Les màquines i aparells del gimnàs estan amuntegades en una part del primer pis, des del qual es veu, a través de les vidrieres, el pavelló poliesportiu ocupat pels llits dels malalts. L’altra meitat d’aquest primer pis està ocupat per taules i material dels metges. A la planta zero, al costat dels malalts, hi treballen les infermeres. Un d’aquests metges és el veneçolà Rafael Lugo, de 28 anys, acabat de llicenciar i que encara no ha aconseguit una plaça del MIR (és R0). Es va oferir voluntari per treballar durant la pandèmia.

«En aquest hospital de campanya hem arribat a tenir un màxim de 40 pacients. L’ideal és que estiguin aquí entre dos i tres dies», assenyala. «Hem vist pacients amb moltes complicacions, com ara sobreinfeccions de bacteris. Els que tenen més risc de reinfectar-se són els que fa més temps que són a l’hospital», afirma. Mai havia imaginat que hauria de viure una cosa així. «Però em vaig veure jove i capacitat, i vaig pensar que havia de fer alguna cosa».

Resistència, constància, motivació

Hi ha altres rètols que ja estaven al CEM Guinardó abans de la pandèmia, però que ara cobren un altre significat: ‘resistència’, ‘constància’, ‘motivació’. María José Villanueva, de 51 anys, és una cirurgiana que en fa 25 que exerceix. «Ho vaig deixar tot per venir aquí. Moltes intervencions s’han parat [només s’estan operant els casos més urgents], vaig venir perquè això –i mira cap als llits dels hospitalitzats– és de tothom», diu. «Hi ha com una calma d’alerta». 

Potser aquesta és l’expressió que millor descriu l’estranya situació que es viu aquests dies als hospitals. Els metges insisteixen: no hi ha res guanyat. «El comportament de la gent quan comenci el desconfinament es reflectirà aquí». Villanueva assegura que el que més la va sorprendre és veure gent jove «molt malament», fins i tot amb afectacions hepàtiques. I augura que l’actual situació, que obliga a ajornar, entre altres coses, operacions de tumors, tindrà un «impacte» en aquest camp del càncer. Farà falta temps per mesurar-ho.

Notícies relacionades

Superats els pics de contagis i hospitalitzacions a Catalunya

Pilates, ioga i meditació

El que sembla indubtable és que les imatges i vivències d’aquests dies, molt probablement, quedaran marcades a foc per sempre en la ment i el cor dels sanitaris. Eire Ruiz, infermera cirurgiana a l’hospital de campanya de Sant Pau, plora mentre ho explica. «El més dur és veure persones morir soles. I no eren tan grans. Això, tot el que hem viscut, ens canviarà per sempre». Fa una pausa. «No m’han fet cap test i des del primer dia estic tractant amb pacients amb el Covid-19». Aquest exemple il·lustra el dèficit de mitjans amb què els sanitaris, desprotegits, han hagut de lluitar durant aquesta pandèmia. Molts s’han contagiat. La meitat de la plantilla de Ruiz està de baixa. A Catalunya, un 16% del total de contagiats són sanitaris.

Però, malgrat tot, s’han après algunes lliçons. «La qualitat humana de les persones. I la mala gestió dels recursos per part de les administracions. Tot i que a Sant Pau s’ha fet molt bé», apunta Ruiz. «Ho estem donant tot. En sortirem més forts, tot i que sigui pel cop. Això enforteix», conclou.