28 d’oct 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Covid-19: La malaltia que també impacta en altres patologies

Catalunya ha fet set trasplantaments l'últim mes, contra els tres diaris d'abans de l'estat d'alarma

Els pacients amb ictus i infarts arriben més tard als hospitals per temor del contagi de coronavirus

Beatriz Pérez

Covid-19: La malaltia que també impacta en altres patologies

Catalunya ha passat de fer tres trasplantaments al dia a set l’últim mes (quan va començar l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus), segons l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). A més, els pacients amb infarts estan arribant tard a les urgències dels hospitals perquè molts tenen por del virus i s’esperen massa a casa. I el mateix passa amb els ictus: a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona estan arribant amb 30 minuts de retard respecte a l’any passat. En aquest centre, com en molts altres, s’estan suspenent les mamografies de prevenció del càncer i, per tant, estan baixant els diagnòstics en aquesta àrea. El Covid-19 té tan absorbit el sistema sanitari, que pacients amb altres patologies també s’estan veient afectats. Però els metges insisteixen: els serveis continuen funcionant i és important no abaixar la guàrdia.

«Els donants, per fer extraccions d’òrgans, han d’estar a les ucis, que en aquests moments estan saturades i per tant hi ha un alt risc d’infecció», afirma Jaume Tort, director de l’OCATT. «Per això estem intentant prioritzar els pacients en llista d’espera que estan en una urgència clínica. Però és una gestió cas per cas», diu. «Per sort, com els dos últims anys hem trasplantat a un nivell altíssim, ara tenim una llista d’espera per a òrgans vitals molt baixa».

«Els donants d’òrgans han d’estar a les ucis, però en aquests moments estan saturades i hi ha un alt risc d’infecció»

Jaume Tort

Director de l’Organització Catalana de Trasplantaments

En el cas dels pacients que no estan tan greus, s’opta per ajornar el trasplantament perquè en aquests moments l’hospital constitueix un risc per als més febles. «Només hi ha una excepció i és amb els trasplantaments pediàtrics, que continuem fent-los», explica Tort, que afegeix que a tot Espanya la situació és «similar» a la de Catalunya, una autonomia (igual que Madrid) on tot és «més complex» per l’elevada pressió assistencial.

Més ictus greus i tard

«Cada vegada més els pacients amb ictus lleus es queden a casa al veure que no empitjoren. Compte, el lleu és el preludi d’un ictus greu. Hi està havent més ictus greus i arriben tard a l’hospital, una cosa que abans no passava», afirma Carlos Molina, cap de la Unitat d’Ictus de la Vall d’Hebron. «L’ictus, tot i que sigui lleu, és una emergència sanitària. I, com a tal, cal trucar al 112 davant qualsevol símptoma. Els sistemes dels hospitals estan totalment operatius per a les patologies urgents que no són el Covid-19».

«L’ictus, tot i que sigui lleu, és una emergència sanitària. Cal trucar al 112 en vista de qualsevol símptoma»

Carlos Molina

Cap de la Unitat d’Ictus de la Vall d’Hebron

Els metges són conscients del «temor» del contagi. «A la Vall d’Hebron la zona Covid-19 està molt delimitada respecte la que no ho és. El risc de contagi és zero. Estem preparats i els pacients també hi han de posar de part seva», diu Molina, que remarca que hi ha «altres patologies» que no s’han de deixar d’atendre. Ell mateix recorda que ningú ha d’abandonar els seus tractaments de prevenció d’ictus i infart de miocardi, ni de deixar de fer exercici a casa o mantenir la dieta.

Amb els infarts passa una cosa molt semblant: la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) ha registrat una reducció del 40% en el tractament de l’infart durant l’estat d’alarma. «I els casos que arriben ho fan molt tard: estem veient uns infarts que feia anys que no vèiem. La gent espera molt a casa abans de venir a l’hospital», afirma Marta Sitges, la directora de l’Institut Clínic Cardiovascular (ICCV) de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Però en absolut hem deixat d’atendre. Continuem tenint equips dedicats a aquests pacients. A l’ICCV tenim 40 llits d’uci, vuit dels quals no són del Covid-19».

Oncòlegs reclutats per al virus

La pandèmia també està afectant els pacients amb càncer. «Hi ha més visites telefòniques i estem veient quins tractaments es poden ajornar. L’hospital de dia de la Vall d’Hebron està convertit en una planta per al Covid-19. Hi ha menys recursos i més risc, els oncòlegs han sigut reclutats per a la pandèmia», diu Meritxell Bellet, oncòloga de la Unitat de Càncer de Mama de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Segons Bellet, cal «justificar» les proves radiològiques que es demanen i, en el cas del càncer de mama, no s’estan fent gaires tomografies axials computeritzades (TAC), sinó que els metges es guien pels marcadors del càncer.

«La prevenció, com les mamografies, està aturada. I, com que no hi ha aquesta tria, no es diagnostiquen els casos»

Meritxell Bellet

Oncòloga de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia

«La prevenció, com les mamografies, està aturada. I, com que no hi ha aquest estudi poblacional, no es diagnostiquen els casos, per la qual cosa baixa la incidència de casos no palpables», afirma aquesta oncòloga. Tot i que es continuen fent químios i radioteràpies, els metges valoren molt el «risc-benefici» de cada pacient: això és, si es posa en risc la seva seguretat a l’exposar-los al contagi dins l’hospital. «S’està operant menys, almenys de càncer de mama. S’està mantenint alguna cirurgia setmanal, però s’ha limitat molt el nombre de quiròfans [molts estan convertits en ucis] i la cosa va amb comptagotes».

També ho certifica Álvaro Rodríguez-Lescure, president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). «Influeix molt la disponibilitat de quiròfans, ja que el Covid-19 ha paralitzat l’activitat quirúrgica dels hospitals, cosa que afecta en un percentatge altíssim alguns pacients i tumors, si bé depèn de cada hospital. Però per alguns pacients, la cirurgia és l’únic tractament», diu. Això malgrat que endarrerir una quimioteràpia no ha de suposar un «risc» i algunes cirurgies es poden ajornar mentre es duen a terme altres tractaments, com les químios o les teràpies dirigides. Sempre sense perdre oportunitats, però minimitzant els riscos. Cada decisió, presa per comitès multidisciplinaris, està molt ajustada a cada pacient.

Una pacient: «Tinc respecte al virus»

Blanca Medir, de 45 anys, va ser diagnosticada el 2018 d’una leucèmia mieloide aguda. Després de superar la malaltia, el juny de l’any passat va tenir una recaiguda. Actualment rep diversos tractaments perquè el càncer torni a remetre i poder anar a un trasplantament de medul·la òssia. «Està tot aturat. Ara toca esperar i veure com evoluciona la malaltia. Ara no seria un bon moment per fer un trasplantament, si no és que fos de vida o mort», afirma aquesta barcelonina.

Medir continua anant tres vegades a l’hospital per rebre plaquetes i sang. «Traslladar-me té el seu risc perquè als hospitals hi ha virus». Assegura que li té «respecte» al coronavirus estic superbaixa de defenses», diu), però també «confia» molt en els metges.

«El que es recomana és no iniciar quimioteràpies potencialment immunodepressores en pacients amb infeccions prèvies o contacte amb el Covid-19. Però només s’estan ajornant els tractaments que no són vitals», explica Teresa López-Fando, psicooncòloga de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) de Barcelona. «Amb la prevenció passa el mateix: som conscients que fer sortir la gent per a programes de tria és perillós. Però el sistema està treballant per reprendre-ho tot quan la situació es regularitzi».

López-Fando recorda que els serveis de l’AECC segueixen funcionant les 24 hores. ¿Tem que augmenti la mortalitat en pacients oncològics? 
«Això ens ho dirà el temps. Encara no sabem quina incidència tindrà aquesta aturada, però esperem que l’impacte no sigui gaire gran», diu.