La guerra de l’Iran dispara fins al 3,3% els preus al març a Espanya

El departament que dirigeix el ministre Carlos Cuerpo destaca, però, que "el comportament de l’electricitat ha contribuït a esmorteir la inflació, atesa l’aposta d’Espanya per les renovables". El subministrament elèctric a partir de les energies verdes comporta, remarca Economia, un 84% de les hores en el preu de la llum, davant el 25% que representava el 2019. Això "actua com un escut davant el xoc energètic per la guerra a l’Iran", va afegir el ministeri en un comunicat.

La subjacent continua igual

La nota va destacar així mateix que la inflació subjacent, la que exclou del càlcul l’energia i els aliments no elaborats, es manté estable en el 2,7%, igual que al febrer. Això no va passar, en canvi, amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna, el febrer del 2022, quan els dos indicadors de l’IPC es van enfilar a l’alça. Aquell any, el primer mes de guerra, la inflació va pujar 1,5 punts i el mes següent, el març del 2022, l’increment va ser de 2,5 punts. Aquella vegada la invasió russa no solament va afectar els combustibles, sobretot el gas, sinó que també va comportar el bloqueig a l’arribada de cereals ucraïnesos, amb l’impacte consegüent que això va tenir sobre la ramaderia a Espanya i, amb això, sobre la producció d’aliments.

El Govern va afirmar que el pla de resposta aprovat dijous al Congrés "està dissenyat perquè aquest xoc extern no es traslladi d’una manera permanent ni a la inflació, ni al poder adquisitiu de les llars". I recorda que aquesta última setmana els carburants han baixat per l’aplicació de les mesures fiscals, tot i que els seus preus no s’han normalitzat encara per "les pressions en les cotitzacions internacionals, especialment en el cas del dièsel, a causa dels preus més elevats del petroli (es manté a prop de 100 dòlars), els nolis i els marges de refinament".

De fet, ja són molts els analistes que preveuen que la taxa d’inflació continuï pujant els mesos vinents, fins a col·locar-se, previsiblement, per sobre del 4%. "A partir del juny començaria una desescalada fins a acabar l’any amb una taxa interanual del 3,4%, i una mitjana anual del 3,6%", va predir la fundació Funcas, que va estimar que la inflació subjacent arribarà a una mitjana anual del 2,5%. En el pitjor dels escenaris, amb el preu del cru entorn de 102 dòlars durant tot el període de previsió, "la taxa general se situaria tot l’any per sobre del 4,5%, amb una mitjana anual del 4,3%, i del 2,7% per a la subjacent". "En un escenari més benèvol, amb el preu del cru a prop de 73 dòlars a final d’any, les taxes mitjanes anuals se situarien en el 3,2% i el 2,3% en la general i en la subjacent, respectivament", va assenyalar l’entitat.

La patronal CEOE va considerar que, si es manté la guerra i les tensions a l’Orient Mitjà, "la inflació es pot situar en un rang comprès entre el 3% i el 4% els pròxims mesos, per sobre de la previsió de l’IPC que hi havia per al conjunt de l’any, que era del 2,6% de mitjana anual", va indicar l’organització, que va constatar que "l’impacte final sobre la inflació dependrà de la durada del conflicte". Per al conjunt de l’any, la previsió és que cada increment del 10% en el preu del petroli provoqui una alça de la inflació de dues dècimes.

El PP vol la revisió de l’IRPF

Notícies relacionades

Omplir el dipòsit de dièsel costa de mitjana més de 90 euros

El Govern aplicarà les 35 hores a 250.000 funcionaris a l’abril

Una vegada coneguda la dada avançada de març, el vicesecretari d’Economia i Desenvolupament Sostenible del PP, Alberto Nadal, va carregar contra el decret aprovat al Congrés, perquè el considera insuficient. Així, tot i que reculli alguna proposta dels populars sobre la rebaixa d’impostos a l’energia, "li falten dues mesures fonamentals: una reducció d’impostos en l’IRPF per a les famílies, especialment amb fills, i revertir ara l’aturada nuclear per fer el sistema més resistent", va insistir Nadal.

L’augment de l’IPC, va afegir el responsable econòmic del principal partit de l’oposició, "aguditza la pujada dels preus acumulats que fa molt mal a les famílies espanyoles i agreuja encara més el seu poder adquisitiu", va lamentar.