BCN i les entitats veuen traves als sensepapers en una norma de Salut

Una instrucció del Servei Català de la Salut (CatSalut), concretament la 05/2019 d’actuacions per evitar el frau de llei en l’accés a l’assistència sanitària, ha encès les alarmes a l’Ajuntament de Barcelona i a les entitats de defensa de la sanitat pública universal. El text, que va entrar en vigor el 18 de novembre passat, dedica sengles apartats a l’«empadronament en frau de llei» i a l’«arrelament en frau de llei». Considera un frau, entre altres coses, que una persona que no és titular de cap contracte (ja sigui de treball, subministrament o lloguer) faci ús del sistema sanitari públic català. I estableix que els usuaris han de portar almenys tres mesos a Catalunya per ser atesos, cosa que exclouria els immigrants nouvinguts.

En alguns casos, aquest punt pot ser problemàtic perquè moltes persones que viuen al carrer no tenen cap contracte al seu nom i, per tant, no poden empadronar-se. També n’hi ha moltes d’altres que viuen subllogades en habitacions i no tenen documents al seu nom. Els detractors de la instrucció denuncien que, amb el pretext de «promoure polítiques per evitar l’erosió del sistema de salut» (com recull en el seu preàmbul la instrucció), en realitat s’està excloent la població més vulnerable.

El govern municipal no amaga el seu rebuig cap aquest text. Fonts del consistori han declarat a EL PERIÓDICO que aquesta instrucció del CatSalut «no ha sigut consensuada amb l’Ajuntament de Barcelona» i que «no sembla conforme amb la realitat de les persones immigrants i sol·licitants d’asil, així com del funcionament del procés d’empadronament en els municipis». «Ens preocupa molt la discrecionalitat que permet en la seva implementació al definir conceptes jurídics indeterminats com el d’empadronament o asil en frau de llei. També que es pugui projectar un imaginari de sospita o, fins i tot, criminalització cap a les persones immigrants i refugiades que viuen a la nostra ciutat o hi són en situació irregular», afirmen aquestes fonts. Les mateixes fonts es reafirmen en la «política d’empadronament actiu i en l’objectiu de la defensa de la sanitat universal» de l’Ajuntament de Barcelona.

Persones sense llar

La Fundació Arrels, que atén persones sense llar, assegura que alguns dels seus usuaris, indocumentats i sense llar, han tingut problemes per ser atesos a la sanitat pública perquè no estan empadronats. «Aquesta instrucció ens preocupa perquè tenim casos de persones del carrer que tenen una malaltia sobrevinguda i, per tenir accés a la sanitat, demanen l’arrelament social. ¿Significa que amb aquesta norma ja no seran ateses?», es pregunta Beatriz Fernández, cap dels serveis jurídics d’Arrels.

El 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei catalana 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària per esquivar el reial decret 16/2012 del PP que limitava l’assistència als immigrants en situació irregular. Aquesta norma catalana, impulsada pel llavors conseller de Salut, Toni Comín, va ser ben rebuda per les entitats, que no obstant veien una trava que l’empadronament fos un requisit per ser atès. Tres anys després, el reglament d’aquesta llei encara no està desplegat, tot i que es preveu fer-ho aquest 2020. Aquesta instrucció treta ara pel CatSalut busca tapar buits legals, però, per a desgrat de les entitats, torna a posar èmfasi en el padró.

Fonts de la Conselleria de Salut precisen que aquesta instrucció s’ha fet per «garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic» i per «prevenir el frau». Neguen que es deixi fora del sistema els més vulnerables, sinó només aquells que hi accedeixen de manera fraudulenta. «Sovint, el frau té una vinculació directa amb la població amb disposició de recursos econòmics o amb grups amb voluntat de lucre a costa de pacients desconeixedors del sistema sanitari català», asseguren. I aclareixen que els col·lectius més vulnerables poden acreditar l’arrelament social per diverses vies, per exemple, acudint als serveis socials regularment. Les mateixes fonts també recorden que hi ha col·lectius d’especial vulnerabilitat protegits per normativa específica, com els estrangers menors de 18 anys, les dones estrangeres embarassades no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya, els sol·licitants de protecció internacional i les víctimes de tràfic d’éssers humans.

Més crítiques

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

«Ens sembla una instrucció molt restrictiva. Si no tens padró, no tens dret a la targeta sanitària. ¿Què passa amb els sol·licitants d’asil o amb les persones sense llar», opina Norma Falconi, portaveu d’Obrim Les Fronteres. El mateix opina Carlos Losana, membre de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). «És una instrucció racista. El frau sanitari és una cosa molt puntual. Al final el Govern té el mateix discurs que el PP a l’esgrimir que simplement vetlla per la sostenibilitat del sistema sanitari. Està demostrat que els immigrants utilitzen molt menys la sanitat pública que els espanyols», diu Losana.

Rebel·lió Primària, l’entitat en defensa d’una atenció primària digna, qualifica aquesta instrucció de «disbarat». «No té cap sentit perquè no existeix un problema amb l’assistència a les persones immigrants sense papers. Aquest no és un assumpte com per fer una circular que discrimina la gent més vulnerable», sosté Francisco Alguacil, metge de capçalera i membre de Rebel·lió Primària. «Aquesta instrucció va en la línia del que va dir el Síndic de Greuges, quan va afirmar que les llargues llistes d’espera a Catalunya es deuen a la gent que ve d’altres comunitats», afegeix. «El Govern diu que és per preservar el sistema públic, quan han estat retallant plantilla i pressupost, i no fan res contra les llistes d’espera, una cosa que sí que atempta contra l’estabilitat del sistema», conclou Alguacil.